Sant Jordi ha matat el Drac Censor
"Les autoritats polítiques i culturals autonòmiques, que s'autoproclamen progressistes, repeteixen una pràctica reaccionària i dictatorial del segle XIX al Regne Unit. La va denunciar Charles Dickens (1812-1870) en el seu article Frau en el món de les fades (1853)"
Ahir, Sant Jordi va tornar a matar el Drac Censor de la Generalitat de Catalunya. Tot i que el govern autonòmic va eliminar Sant Jordi del cartell publicitari d'una festa tan assenyalada. Els seus delictes: ser sant, heterosexual i salvar una princesa.
Acostumats a tergiversar i falsificar la Història i la memòria, han embrutat una de les llegendes catalanes més estimades. I woques, queers i altres espècies minoritàries i autoritàries han desterrat l'heroic cavaller, patró de Catalunya.
Les autoritats polítiques i culturals autonòmiques, que s'autoproclamen progressistes, repeteixen una pràctica reaccionària i dictatorial del segle XIX al Regne Unit. La va denunciar Charles Dickens (1812-1870) en el seu article Frau en el món de les fades (1853).
Alertava Dickens: “Qui es dediqui a modificar els contes de fades al seu antull, només per ajustar-los a les seves creences, siguin les que siguin, és culpable d'apropiació indeguda”. I afegia: “al nostre parer, aquest tipus de manipulació sempre serà arrogant i presumptuosa”.
Agradi o no agradi al Drac Censor arrogant i presumptuós que nia al palau de la Generalitat, la llegenda de Sant Jordi, la princesa i la mala bèstia no deixa de ser com un conte de fades.
El sanguinari drac, reconvertit en una imatge d'inofensiu i simpàtic bitxo que no es menja ningú, ni és drac ni és res. Representar-lo així, no és situar-lo al costat bo de la història, sinó al costat imbècil de la història i de les antidemocràcies.
De res els ha servit tanta estupidesa. El poble que consideren neci ha fet el que ha volgut. Comprar o no llibres i roses. Assistir o no a una missa per resar a Sant Jordi. Celebrar-ho o no…
I felicitar o no a les 3.992 dones anomenades Georgina i a les 1.218 Jordina. També als 71.473 homes anomenats Jordi, als 32.256 Jorge, als 1.508 George i als 824 Gorka que viuen a Catalunya.
Explicava Dickens: “En temps recents s'ha infiltrat un Gran Depredador al món florit de les fades”. En el cas de Catalunya, els depredadors són els cervells pensants de la Generalitat, que s'han cobert de fracàs i de ridícul.
Perquè el seu atemptat contra Sant Jordi i contra la princesa ha servit, una altra vegada, per veure els llops amb pell de xai. Als que prediquen una cosa i fan la contrària. Als falsos progressistes d'ànima retrògrada. I fins i tot a simpatitzants de terroristes mahometans...
Als dèspotes il·lustrats que viuen i xuclen dels impostos se'ls recomana la petició de Dickens: “No permetem que ens robin aquestes antigues vàlvules d'escapament que ens són preuades. Senyors, deixin els nostres contes de fades en pau”. I a Sant Jordi, també.
Tips ja d'històries manipulades, d'inquisidors, de sermons i d'iconoclastes sectaris, urgeix respectar la integritat dels contes i llegendes tradicionals. Encara que el govern de Catalunya intenti renegar i aniquilar el mateix patró de Catalunya.
Però com tots els sants tenen octava (vuit dies i vuit nits) per prolongar l'alegria i l'oració per una festivitat tan important, vagin des d'aquí moltes felicitacions a Georgines, Jordines, Jordis, Jorges, Georges i Gorkes.
