Sant Jordi, la revetlla

Núria Cabutí és la cap de Penguin Random House a Espanya i vuit països més, EUA inclòs; una executiva d'èxit que té sota el seu comandament segells com Plaza & Janés, Grijalbo, Alfaguara, Taurus, Lumen i Bruguera, per citar-ne alguns.

Dissabte passat va participar en un programa cultural de Ràdio Barcelona molt entretingut, Llapis de memòria. Parlava de l'actualitat editorial i, és clar, de Sant Jordi.

La van interrogar sobre la participació de La Magrana, una marca que ara és de la casa, juntament amb Òmnium Cultural, en el premi Lo Somni per a textos inèdits en català amb un premi de 10.000 euros. I també pel d'Aena sobre llibres publicats, dotat amb un milió, a veure si se sumava a les crítiques i censurava la companyia pública; però no va entrar al drap.

Més de 6.000 punts de venda de llibres

Va intentar portar la conversa cap al que més li interessava en aquell moment: publicitar que la seva empresa ha convidat una àmplia representació d'editorials d'arreu del món a Barcelona per assistir a Sant Jordi.

Una jornada única al món dedicada al llibre, a la rosa, a l'amor; quelcom que hauria de ser copiat a tots els continents.

De sobte es va adonar que estava anunciant un producte comercial, que estava venent un esdeveniment que molts dels seus paisans s'entesten a vincular a un sentiment de pàtria i d'identitat; fins i tot religiós.

I va veure que havia de modular el missatge, o almenys l'embolcall: la seva companyia es gastava una fortuna per procurar que Sant Jordi sigui importat des de qualsevol racó del món per fer negoci llibreter.

Llavors, com si això fos lleig, es va posar a parlar de qui paga la festa: la matriu de Penguin Random House, el grup editorial més gran del món, que no és altra que el gegant alemany Bertelsmann, al qual ella es va incorporar el 1992 com a analista financera.

Cabutí es va referir a Bertelsmann, un conglomerat amb cadenes de televisió, emissores de ràdio i tot tipus d'empreses del món de la comunicació i la cultura, com una “empresa familiar”. Ostres! És com si algú es referís així a Fox Corporation, l'imperi del magnat Rupert Murdoch.

Una nova plaça de Catalunya

Crec que se li va anar la mà en el seu afany de fer marxa enrere, de mantenir el mantell de santedat que envolta la jornada a Catalunya per dissimular que es tracta del Dia Internacional del Llibre.

Sospito que, en el fons, Cabutí està més d'acord amb Eduardo Mendoza i Valentí Puig quan intenten secularitzar la Diada per donar transparència a la seva veritable cara; per acabar amb la revetlla del llibre i de la rosa sota la benedicció del sant.

Perquè, a més, a la indústria editorial espanyola no li cal. Va vent en popa, s'ha recuperat de la crisi del 2008 amb creixements de facturació del 6,3% anual --més de 3.000 milions el 2024-- i del 4% en vendes.

Té qüestions pendents, com reduir el nombre de llibres editats --90.000 a l'any--, molts dels quals no venen ni un sol exemplar, mentre que el 95% no cobreixen costos. Una producció irracional que ha fomentat la concentració de grans grups editorials.

Desplaçament --¿temporal?-- d'algunes parades

Però, en paral·lel, el paper ha resistit l'embat digital, alhora que les llibreries físiques canalitzen el 58% de les vendes. El nombre de lectors creix i manté una participació femenina superior a la masculina. Són bones notícies.

És innecessari disfressar la jornada del que no és. Si de veritat fos una celebració popular, identitària i nacional fa anys que s'hauria convertit en dia festiu per decret.

Així que prepareu-vos, que com va cantar Joan Manuel Serrat, “anem pujant la costa, que dalt el meu carrer s'ha vestit de festa”. De moment, no ens queda cap altre remei.