Autodefensa
"Segons la llei, l'autodefensa ha de ser adequada a la situació i no caure en la sobreactuació. Haurien d'explicar-ho a les víctimes: a la noia a punt de ser violada que porta una navalla a la bossa i l'utilitza per apunyalar el seu agressor, al ciutadà a qui li ha entrat un lladre a casa i al paralític que recorre a la seva navalleta de tallar fuet per impedir que un desaprensiu li robi la seva cadena d'or"
L'excusa de la autodefensa (o legítima defensa) no sol colar a Espanya en entorns judicials. Sembla que el consell no escrit per a aquests assumptes desagradables sigui que et deixis robar si vols estalviar-te problemes posteriors, ja que, si se te'n va la mà en la defensa, igual acabes a la presó.
Vegem què li va passar l'altre dia a un veí del barri del Bon Pastor anomenat Pepe. L'home, que està fet pols als seus 66 anys (té problemes de respiració i es desplaça en cadira de rodes), va sortir a fer una volta i va ser abordat per un lladre marroquí (és informació, no una mostra de racisme, ho dic per si s'hi ha passat algun guardià de la moral) que anava armat amb un ganivet i pretenia arrabassar-li una cadena d'or que portava penjada al coll.
Pepe es va resistir, va treure una navalleta que feia servir habitualment per tallar pa o embotit (un costum que creia caigut en l'oblit), va clavar unes ganivetades al seu atacant i el va matar. No va trigar gaire a caure-li a Pepe tot el pes de la llei; acusat d'homicidi, va passar la nit en un calabós, d'allà va passar a un hospital perquè no està gens fi i segueix sota custòdia policial.
La autoritat diu que hi ha risc de fuga. Un risc molt discutible si tenim en compte que va en cadira de rodes i necessita estar permanentment connectat a una ampolla d'oxigen. Els seus veïns i amics estan que trinen davant la resolució judicial i es van manifestar aquest dimecres per solidaritzar-se amb ell.
No fa gaire, en un altre punt d'Espanya, un tipus que havia enxampat in fraganti un lladre a casa seva, li va disparar causant-li la mort. I es va enfrontar a un calvari judicial que, si no recordo malament, es va resoldre al seu favor.
Com els deia, la coartada de la legítima defensa no sembla funcionar al nostre país. I tampoc es tracta que tots anem per aquí amb navalles, pistoles i fusells, però sí d'entendre certes reaccions davant l'agressió que són totalment humanes. Però, segons la llei, l'autodefensa ha de ser adequada a la situació i no caure en la sobreactuació.
Haurien d'explicar-ho a les víctimes: a la noia a punt de ser violada que porta una navalla a la bossa i l'utilitza per apunyalar el seu agressor, al ciutadà a qui li ha entrat un lladre a casa i al paralític que recorre a la seva navalleta de tallar fuet per impedir que un desaprensiu li robi la seva cadena d'or.
Se'ns exigeix una resposta ponderada a coses que no hem previst i que resolem com bonament podem. La majoria, deixant-nos atracar. I alguns, responent a l'agressió amb el que tenen a mà.
Sí, el de Pepe és un homicidi, però, i el del ganiveter magribí? Cal ser molt miserable per triar com a víctima un tipus que va en cadira de rodes i connectat a un tub d'oxigen. I si vas així per la vida, jo crec que et mereixes tot el que et passi. Inclòs palmar-la.
Quina alternativa tenia Pepe, més enllà de quedar-se sense la seva cadena d'or? Per què la prenem amb ell en lloc de reconèixer que la seguretat ciutadana deixa molt a desitjar i que no acabem de controlar la immigració?
Crec que aquests arguments no són d'extrema dreta, sinó de pura lògica. Bastant té Pepe amb el seu per acabar al trullo (m'ha sortit una rima). I deixem, si us plau, de parlar de defensa desproporcionada en unes situacions imprevisibles que es resolen com bonament es pot.
No hauria passat res si a Pepe l'haguessin deixat fer el seu quotidià passeig en santa pau. I qui vulgui veure-hi racisme en la situació (no sé quina és l'opinió de Pepe sobre els habitants del nostre país germà, però és irrellevant) no ho tindrà fàcil, però sempre és possible: recordem un assalt recent a una comissaria, en un poble de Catalunya, perpetrat per un negre embogit amb un matxet a la mà que va aconseguir ferir diversos agents fins que un d'ells li va volar el cap.
En el seu moment, un va pensar que, si t'hi coles a matxetades en una comissaria, el més normal és que et cosin a trets. Però no van trigar a aparèixer les inevitables ànimes belles dient que la cosa havia estat un clar cas de racisme i demanant el cap de l'agent que havia neutralitzat l'amenaça.
Així doncs, que s'armi de paciència el tal Pepe, perquè em temo que la seva ordalia encara no ha acabat.
