El supremacisme d'Elisenda Alamany
"Potser la senyora Alamany hauria de parlar amb Francesc Marc Álvaro, diputat republicà al Congrés i descendent d'aquells murcians que van arribar a milers a Catalunya i encara que a alguns no els agradi són catalans de pura cepa"
Elisenda Alamany ha ficat la pota. I de quina manera! En el seu afany de criticar Salvador Illa, la líder d'ERC, va etzibar al president “Salvador Illa és el President de Catalunya, el problema és que es creu que Catalunya és com Múrcia. I no. Aquest és un país amb ambició nacional". Poc ha faltat perquè el president murcià se li tirés a la jugular “quan deixin Catalunya feta un solar, els seus fills viuran a Múrcia”, va dir en català a les xarxes socials.
La polèmica és absurda si no denotés aquest supremacisme que impregna la base del nacionalisme català més irredempt. Segur que aquesta frase no sortirà de la boca de Gabriel Rufián, ni de Joan Tardà, però perfectament podria sortir de Carles Puigdemont, Sílvia Orriols i, evidentment, la senyora Alamany. Tots haurien de mirar, i estudiar, la història de Catalunya.
La crisi agrària i la manca d'oportunitats a la Regió de Múrcia van impulsar una gran onada migratòria cap a Catalunya, on la industrialització demanava mà d'obra abundant i assequible, a finals del segle XIX i fins als anys 70 del XX. Molts van recalar a la potent indústria cotonera i a ciutats com Vilanova i la Geltrú.
Potser la senyora Alamany hauria de parlar amb Francesc Marc Álvaro, diputat republicà al Congrés i descendent d'aquells murcians que van arribar a milers a Catalunya i encara que a alguns no els agradi són catalans de pura cepa. Potser la senyora Alamany hauria d'acostar-se a visitar el barri d'El Tacó de la capital del Garraf. Si s'endinsa en la història descobrirà que abans es deia la Múrcia Xica. Vaja per Déu!
A més, Alamany no hauria d'utilitzar aquest tipus de comparacions perquè si Catalunya té ambició nacional, Múrcia també està orgullosa de la seva identitat. Menystenir Múrcia, considerar-la un ens inferior és un insult a la intel·ligència i una marrulleria d'aquest supremacisme català que es pensa que tot ho té pagat per ser català, aquelles paraules satíriques de Francesc Pujols que alguns es pensen que són realitat, la realitat d'una Catalunya triomfant.
Per cert, la senyora Alamany hauria de llegir l'últim informe del servei d'estudis de BBVA que estima que l'increment del PIB de la Regió de Múrcia podria haver arribat al 3,1% el 2025, mostrant un diferencial de creixement positiu amb el conjunt d'Espanya (2,9%). La solidesa de l'ocupació, impulsada pels serveis públics, el comerç i les manufactures, juntament amb el major dinamisme de la demanda interna, haurien sostingut l'activitat.
La relliscada d'Alamany és de nivell. Atiar l'enfrontament no és una bona recepta. Catalunya ha estat, i és, punt de trobada i solidària. Illa és un bon president de Catalunya i ho seria també de Múrcia perquè és un home que tracta d'integrar per enfortir.
Una cosa que el ranci nacionalisme català, i bona part de la seva burgesia, mai no han entès. Si no recordeu quan Marta Ferrusola va qualificar José Montilla d'okupa per ser el llogater del Palau de la Generalitat i haver nascut a Iznájar, a Còrdova. “Ens han ocupat casa nostra”, va dir.
Doncs no, és la casa de tots els catalans. També dels que van venir a treballar i se senten tan catalans com els que tenen vuit cognoms de llinatge. Per ser-ho no necessiten carnets de puresa de raça.
