El barri que es va construir fa més de 50 anys i abans era un poble: és el més pobre de Barcelona i té més de 10.000 veïns
És l'únic barri dels 73 de la ciutat que no supera el llindar dels 9.000 euros
El millor barri de Barcelona per viure segons Daniel Brühl: "La mentalitat que tenen allà és molt autèntica i la gent és molt genuïna"
Barcelona destaca com una de les ciutats més atractives per viure gràcies a la seva alta qualitat de vida, la seva ubicació privilegiada entre el mar i la muntanya i l'àmplia oferta de serveis que ofereix als seus residents.
La ciutat s'organitza en 10 districtes i 73 barris, cadascun amb característiques pròpies. Tanmateix, alguns destaquen especialment pel seu entorn, els seus serveis i la seva qualitat de vida, convertint-se en els més valorats tant per veïns com per personatges coneguts.
La Ciutat Comtal té grans contrastos. Tot i la seva fama internacional com una urbs moderna, culturalment activa i atractiva per al turisme, la capital catalana arrossega importants desigualtats entre els seus barris.
D'entre els barris més pobres de la capital catalana, segons les darreres dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), destaca Ciutat Meridiana com el que té la renda mitjana més baixa de tota la ciutat, amb 8.913,4 euros.
És l'únic barri dels 73 de la ciutat que no supera el llindar dels 9.000 euros.
![Arroz caldoso](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552739.jpg?p=c:1922:1079:nowe:0:214\/w:320\/h:180&h=cSXj4QJc"])
Urbanisme d'emergència
Els segueixen de prop Besòs i el Maresme i Trinitat Vella, dues zones també marcades per la precarietat econòmica, l'atur i la manca d'oportunitats per a gran part dels seus habitants.
Edificis a Ciutat Meridiana
Aquests barris es troben als districtes de Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu, àrees tradicionalment associades a la classe treballadora i, en molts casos, a l'urbanisme d'emergència desenvolupat durant el franquisme.
![Jamón de York en una imagen de archivo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/551225.jpg?p=w:320\/h:180&h=xyKmpg05"])
Exclusió urbana
Ciutat Meridiana, en particular, és un clar exemple d'exclusió urbana. Va ser construït als anys 60 com una resposta ràpida al creixement demogràfic de Barcelona i l'arribada massiva de migrants procedents d'altres regions d'Espanya.
![Montaje Daniel Brühl y el barrio Gràcia](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552678.jpg?p=w:320\/h:180&h=DJIBV_H_"])
Aquest barri va ser edificat sobre terrenys sense gairebé planificació, en una zona elevada, allunyada del centre i amb molt poques infraestructures públiques.
Al llarg de les dècades, aquesta manca de planificació urbana ha passat factura. Els habitatges, majoritàriament de protecció oficial, presenten avui deficiències estructurals, problemes d'accessibilitat i un envelliment generalitzat.
![Garbanzos / Freepik](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552591.jpg?p=w:320\/h:180&h=RyyrjElL"])
Aïllament: una hora per desplaçar-se
Un dels grans problemes històrics de Ciutat Meridiana ha estat el seu aïllament físic. Situat en una zona muntanyosa de Nou Barris, la seva connexió amb la resta de la ciutat ha estat sempre limitada.
Tot i les millores recents, com l'ampliació de la línia 11 del metro, molts dels seus habitants encara triguen prop d'una hora a arribar als seus llocs de treball o estudi en altres zones de Barcelona.
Un bloc d'habitatges a Ciutat Meridiana
Desigualtats amb els barris més rics
A l'altre extrem de l'espectre socioeconòmic es troben els barris del districte de Sarrià-Sant Gervasi, com Les Tres Torres, Pedralbes o Sant Gervasi-Galvany.
En aquestes zones la renda mitjana anual per persona supera els 30.000 euros, més del triple de la que es registra a Ciutat Meridiana i que posa en evidència una segregació territorial.
![Ter Stegen / Twitter](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552579.jpg?p=c:962:541:nowe:171:33\/w:320\/h:180&h=9d-0X3K3"])
Tot i aquesta realitat, Barcelona ha posat en marxa diverses polítiques públiques orientades a reduir aquestes desigualtats com el Pla de Barris, una estratègia d'inversió intensiva en aquells barris amb més necessitats socials i econòmiques.
