Publicada

El tramvia és el gran relegat dels transports públics de Barcelona. Els barcelonins anteposen, en els seus desplaçaments, el metro, l'autobús, els trens de Rodalies i els de FGC.

Tot i que cadascuna d'aquestes opcions ofereix diferents avantatges, extensions i rutes, les preferències dels usuaris són evidents. Segons indiquen les dades municipals, el servei operat per Tram va registrar 3,2 milions de validacions al desembre de 2025, darrer mes amb indicadors publicats.

Tramvia en circulació AJ BCN

Durant aquest període, la ciutat va sumar 39,5 milions de viatges en metro, 8,5 milions en Rodalies i 8,3 milions en els combois dels Ferrocarrils de la Generalitat.

La diferència de viatges amb el seu principal competidor en superfície, el bus, és especialment cridanera i convida al debat sobre la mobilitat en artèries de la ciutat, com l'avinguda Diagonal. Els vehicles de TMB van assolir les 17,3 milions de validacions, la qual cosa suposa una diferència de 14,1 milions respecte als autobusos de la capital catalana.

Servei rècord

El servei metropolità de bus va tancar, el 2025, un any històric. A l'octubre, els combois de TMB van sumar 21,2 milions de validacions. Les línies de tramvia també van viure el seu millor període de l'any, però amb una xifra de viatges molt distant (3,6 milions).

Imatge d'arxiu d'un autobús de TMB EUROPA PRESS

La xarxa d'autobús barcelonina, a més, va signar aquest mateix any el millor dissabte des que es tenen registres. Va ser el 31 de maig, quan es van assolir els 454.008 desplaçaments.

Connexió de la Diagonal

Autobús i tramvia apleguen el gruix d'usuaris de transport públic en superfície a la capital catalana, i han estat objecte de debat com a solució de mobilitat en algunes artèries barcelonines.

El cas més evident és el de l'avinguda Diagonal. Després d'una consulta impulsada per l'exalcalde Jordi Hereu --en què va guanyar el 'no'-- i un debat posterior sobre la unió del tramvia per la Diagonal, els plans municipals passen per completar aquesta connexió el 2031.

El projecte, la segona fase del qual fregarà els 200 milions d'euros, ha rebut crítiques de la societat civil i de partits de l'oposició, com Junts i PP, que han apostat pel bus en reiterades ocasions durant els darrers anys a causa del seu cost reduït i a la flexibilitat en la modificació de rutes que ofereix davant d'obres i altres eventualitats.

Notícies relacionades