La crisi de Rodalies no dona treva. Quan semblava que els serveis llançadora començaven a estabilitzar tímidament la xarxa després de el fatal accident de Gelida, una nova incidència ha sacsejat la mobilitat metropolitana aquest divendres.
La caiguda d'un mur de contenció a les obres de soterrament de Sant Feliu de Llobregat, ocorreguda ahir dijous, 5 de febrer, a la tarda, manté interrompuda la circulació de la línia R4 en el tram crític entre Martorell Central i L'Hospitalet de Llobregat.
Antonio Carmona, portaveu de Renfe a Catalunya, ha confirmat a primera hora que la companyia i Adif estan "treballant amb les autoritats locals" per revertir la situació, però la realitat operativa és complexa: s'ha instat els viatgers afectats a buscar "altres mitjans de transport", derivant el flux de passatgers cap al Metro, el TRAM i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), davant la impossibilitat de cobrir la demanda només amb el servei alternatiu per carretera.
Convoi de Rodalies a la línia R4
"És més efectiu que establir un servei alternatiu per carretera per entrar a les ciutats, tenint en compte que existeixen uns modes de transport molt potents d'entrada a Barcelona i que connecten les diferents poblacions creient que és la millor opció", ha dit Carmona.
Ha vinculat la reobertura d'aquest tram afectat als temps dels treballs dels protocols de seguretat d'Adif i ha assenyalat que la incidència no va afectar "en cap cas" l'estabilitat de la via però que, segons ell, per precaució, Adif va decidir interrompre el tram.
Objectiu: recuperar el 25% dels usuaris
Malgrat el contratemps a Sant Feliu, Renfe manté la seva estratègia per intentar recuperar la normalitat a la resta de la xarxa. Avui s'espera consolidar les freqüències dels trens llançadora als trams no afectats de la R1 i la R4, complementats pel servei d'autobusos actiu entre Terrassa i Manresa, i entre Blanes i Maçanet-Massanes.
El repte és majúscul: l'operadora estima que ha perdut el 25% dels seus viatgers habituals a causa de la inestabilitat del servei en les últimes setmanes. Per mitigar l'impacte econòmic en les famílies i "per justícia social", la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha reiterat que Rodalies seguirà sent gratuït de manera indefinida "fins a la restitució completa del sistema", una factura que la Generalitat passarà al Ministeri i que ja supera els 5 milions d'euros.
En el pla estructural, la resposta a la crisi s'ha convertit en una cursa contrarellotge per a Adif, que ha iniciat actuacions d'urgència en 31 punts crítics de la xarxa —principalment talussos i trinxeres— identificats després de l'accident de Gelida.
Estació de Rodalies buida
El secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, ha intentat calmar els ànims fixant un horitzó temporal concret: tot i que s'espera que el conjunt de les línies (excepte la R3) estigui operatiu en dues setmanes, la normalització total sense limitacions de velocitat no arribarà fins a l'abril. Mentrestant, el Ministeri ha ordenat la creació immediata d'una divisió de manteniment preventiu per evitar que el desgast de la infraestructura torni a comprometre la seguretat.
L'impacte del bloqueig ferroviari transcendeix el passatger diari i colpeja també el teixit industrial i social. D'una banda, el trànsit de mercaderies —vital per al Port de Barcelona— continua patint restriccions, amb incertesa sobre la capacitat total del túnel de Rubí, encara que Renfe assegura que s'anirà incrementant el pas d'aquests trens progressivament. D'altra banda, la indignació ciutadana comença a judicialitzar-se: veïns de Cubelles han presentat denúncies davant del jutjat per l'alarmant estat de corrosió a les vies de la R2 Sud, evidenciant que la crisi de confiança en el sistema abasta molt més que els trams actualment tallats.
Compte enrere per a la vaga
Mentre els tècnics intenten assegurar el terreny a Sant Feliu i revisar els punts crítics de la infraestructura, l'atenció política es desplaça als despatxos. El ministre de Transports, Óscar Puente, es reuneix aquest matí a les 9:30 h amb els sindicats (CCOO, UGT i Semaf) en un darrer intent per desconvocar la vaga prevista per als dies 9, 10 i 11 de febrer.
Si la negociació fracassa, dilluns començarà amb uns serveis mínims del 66% en hora punta, afegint pressió laboral a una infraestructura ja de per si debilitada.
Sobre el pla de bus alternatiu per a la R3, Carmona ha afirmat que espera que aquest divendres es tanqui un acord després de "sentir la veu local" dels municipis afectats i que s'implementi de cara a dilluns.