Barcelona i Atlanta han unit forces per fer front a la crisi de l'habitatge. Els alcaldes d'ambdues ciutats, Jaume Collboni i Andre Dickens, han signat aquest dijous una declaració conjunta per reforçar la cooperació internacional en matèria d'accés a l'habitatge, combatre l'especulació immobiliària i impulsar solucions que permetin garantir lloguers i llars assequibles.
L'acord preveu l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques en polítiques residencials, la recerca de noves fórmules de col·laboració públicoprivada i una major coordinació davant els actors internacionals que, segons les dues ciutats, contribueixen a augmentar la pressió sobre el mercat de l'habitatge. Entre ells, assenyalen els fons d'inversió especulatius i les plataformes tecnològiques d'allotjaments de curta durada.
La signatura ha tingut lloc a l'Ajuntament de Barcelona, on Collboni ha rebut l'alcalde d'Atlanta, que es troba a la capital catalana amb motiu de la primera edició de la Housing World Summit (HOWS), un congrés internacional impulsat pel consistori en el marc del Smart City Expo World Congress.
Collboni alerta que la crisi de l'habitatge amenaça la democràcia
Durant l'acte, l'alcalde de Barcelona ha defensat que les dificultats per accedir a un habitatge s'han convertit en una de les principals fonts de desigualtat a les grans ciutats. Collboni ha advertit que l'encariment residencial no només té conseqüències econòmiques, sinó també socials i polítiques.
Moment de la signatura entre Barcelona i Atlanta
"La crisi de l'habitatge és avui una de les principals amenaces que té la democràcia", ha afirmat. En aquest sentit, ha assenyalat que quan les famílies treballadores i els joves es veuen obligats a abandonar els seus barris perquè l'habitatge es converteix en "un actiu financer d'especulació i no en un dret per viure", es trenca la cohesió social i augmenta la desafecció democràtica.
Aliança europea Mayors for Housing
Collboni també ha reivindicat el paper de l'aliança europea Mayors for Housing, que impulsa Barcelona, en la incorporació de l'habitatge a l'agenda comunitària. Segons ha destacat, aquesta iniciativa ha contribuït a situar la qüestió residencial entre les prioritats de Brussel·les, amb la creació de la figura del primer comissari europeu d'Habitatge i l'impuls de la primera Llei Europea d'Habitatge Assequible.
Ara, l'objectiu de les ciutats europees és aconseguir que el proper pressupost de la Unió Europea incorpori fons i instruments directes per desenvolupar polítiques residencials.
Una aliança internacional davant dels fons immobiliaris
L'acord amb Atlanta suposa un pas més en la voluntat d'estendre la cooperació municipal més enllà d'Europa. Collboni ha defensat que, davant d'actors econòmics que operen a escala internacional i tenen capacitat per influir en els mercats immobiliaris, la resposta de les administracions locals també s'ha de coordinar globalment.
En aquesta línia, ha recordat la reunió celebrada el passat setembre a Nova York amb alcaldes i representants locals de diferents països, en què es va plantejar ampliar les aliances municipals en defensa del dret a l'habitatge.
Cartell de "es lloga" a la terrassa d'un habitatge / Marta Fernández / Europa Press
El seu homòleg nord-americà, Andre Dickens, és copresident de la National Housing Crisis Task Force, una plataforma de coordinació i impuls de polítiques públiques sobre habitatge als Estats Units.
La declaració signada entre ambdues ciutats busca establir mecanismes de col·laboració per compartir solucions innovadores, estudiar noves fórmules de cooperació públicoprivada i afrontar conjuntament les dificultats d'accés a un habitatge digne i assequible.
Vincle històric entre ambdues ciutats
Durant la seva intervenció, Collboni també s'ha referit als resultats de les eleccions de mig mandat celebrades aquesta setmana als Estats Units. L'alcalde ha valorat que, al seu parer, "davant de l'odi, la divisió i l'encariment del cost de la vida, han guanyat els drets i les respostes concretes per fer front a les desigualtats socials".
La relació entre Barcelona i Atlanta, a més, compta amb un vincle històric que es remunta als Jocs Olímpics de 1992. Aquell any, l'aleshores alcalde d'Atlanta, Maynard Jackson, va visitar Barcelona per recollir el relleu de la bandera olímpica de mans de Pasqual Maragall, de cara als Jocs de 1996.