Publicada

A les quatre de la matinada, quan bona part de Santa Perpètua de Mogoda encara dorm, Susi i Yoli ja fa una bona estona que treballen. L'obrador de Delikatessen està en marxa i les primeres elaboracions comencen a prendre forma. Hi ha dies en què fins i tot avancen el despertador: a les tres, a les dues o a l'hora que exigeixi el volum de feina.

És el ritme d'una professió que coneixen bé i a la qual es dediquen des que eren pràcticament unes nenes.

Obrador de Delikatessen en imatge d'arxiu Òscar Gil Coy Santa Perpètua de Mogoda

La història d'aquesta fleca i pastisseria del municipi barceloní va començar un divendres de 1999. Susi i Yoli tenien aleshores 22 i 23 anys quan van decidir emprendre juntes i obrir les portes d'un establiment que, amb el pas del temps, acabaria formant part de la vida quotidiana de molts veïns. "Ho recordo amb molts nervis, amb molta il·lusió… érem tan joves", rememora una d'elles.

"La inauguració va ser increïble"

La inauguració va superar les seves expectatives. Amics, familiars i veïns es van apropar a conèixer el nou negoci i les existències no van trigar a esgotar-se. Havien preparat fruits secs, vins i productes delicatessen, però aquella primera jornada va deixar clar que el projecte tenia recorregut. "Va durar molt poc… però la inauguració va ser increïble", recorden.

Obrador de Delikatessen en imatge d'arxiu Òscar Gil Coy Santa Perpètua de Mogoda

El que va començar com una aventura empresarial entre dues germanes aviat es va convertir en una aposta per obrir-se camí en un sector exigent. Cadascuna es va especialitzar inicialment en una part del negoci: la Susi es va centrar en la fleca i la Yoli, en la pesca salada. Volien oferir alguna cosa diferent del que hi havia aleshores a la zona.

"Era el que no hi havia… ens vam arriscar i vam venir juntes". Tanmateix, aquella línia de negoci no va acabar de funcionar i van acabar trobant en el pa i la brioixeria el camí per consolidar Delikatessen.

De començar des de zero a convertir-se en un negoci familiar

Els primers anys van estar marcats per la feina constant i la necessitat de tirar endavant l'establiment. No hi havia grans plans ni garanties d'èxit, sinó moltes hores darrere el taulell i a l'obrador. "Mai vam dir de tancar… treballar i treballar i treballar", expliquen.

Un producte de Delikatessen Òscar Gil Coy Santa Perpètua de Mogoda

L'activitat tampoc s'aturava durant les festes. Per Nadal preparaven lots i buscaven noves fórmules per mantenir el negoci i continuar creixent. La família va tenir un paper important en aquella primera etapa. "Els meus pares ens donen suport… no ens van frenar en cap moment", explica la Susi a Metrópoli.

Un punt de trobada al poble

Amb els anys, Delikatessen va ampliar la seva activitat fins a convertir-se també en un punt de trobada gràcies a la seva cafeteria. L'afluència de clients i el reconeixement local van acompanyar aquesta evolució. "Amb la cafeteria teníem molta fama… ens van donar el premi honorífic del poble", recorden les germanes.

L'aposta per la qualitat ha estat un dels pilars que, segons elles, explica la fidelitat de la seva clientela. En les seves elaboracions defensen l'ús de matèries primeres com la mantega i els ous de gallina, sense recórrer a additius. Entre els seus productes més reconeguts hi ha el pa, els dònuts i els croissants. De fet, quan han de quedar-se amb un, no dubten: "Si poguéssim triar una sola cosa per menjar, triaríem pa".

Matinades, jornades llargues i una professió vocacional

Darrere els taulells i de les vitrines plenes de brioixeria hi ha una rutina que comença molt abans que obri l'establiment. L'hora d'entrada habitual són les quatre de la matinada, tot i que la càrrega de feina pot obligar-les a començar fins i tot abans.

Aparador de Delikatessen Òscar Gil Coy Santa Perpètua de Mogoda

En les temporades de més activitat, especialment durant el Nadal, els horaris s'adapten completament a les necessitats de l'obrador. Els àpats i els descansos s'avancen i el dia acaba molt abans que el de la majoria. "Dinar a les 12:30, berenar a les 16.00, sopar a les 19:30 i dormir a les 20:30 hores", descriuen.

El sacrifici també es nota en la vida personal. Els canvis d'estació modifiquen el ritme de feina: a l'hivern, les matinades arriben acompanyades de la foscor; a l'estiu, encara hi ha terrasses plenes quan elles acaben la jornada. Compaginar l'ofici amb altres activitats requereix organització i esforç. "T'ha d'agradar molt… ho portes una mica arrossegat", reconeixen.

Delikatessen en imatge d'arxiu Òscar Gil Coy Santa Perpètua de Mogoda

Tot i així, asseguren que la vocació és imprescindible per mantenir-se en una professió tan exigent. No n'hi ha prou amb conèixer les receptes o dominar les tècniques: cal estar disposat a dedicar-hi bona part del dia. "És una feina de vocació", resumeixen.

Ensenyar perquè la fleca artesanal no desaparegui

L'activitat de la Susi i la Yoli no acaba en la producció i venda de les seves elaboracions. També han convertit la formació en una part important de la seva feina. Ambdues imparteixen tallers dirigits tant a joves com a professionals que volen aprendre o perfeccionar els seus coneixements en fleca i pastisseria.

Els dilluns i dimarts tanquen l'establiment al públic per dedicar aquestes jornades als cursos i a la producció. Una decisió que també els permet mantenir la seva aposta per elaborar els productes sense recórrer a congelats.

La iniciativa respon, en part, a les dificultats que han trobat per accedir a formació especialitzada en el sector. "No trobem cap lloc dedicat a això… molts joves van donant tombs", expliquen. Per això, volen compartir el que han après durant més de dues dècades d'ofici i facilitar que altres persones puguin trobar una sortida professional en la fleca.

" Tant de bo poguéssim ensenyar a tothom el que sabem"

La seva preocupació va més enllà d'ensenyar una tècnica concreta. També volen contribuir a que el coneixement artesanal no es perdi amb la jubilació de les generacions que han mantingut vius aquests negocis. "Tant de bo poguéssim ensenyar a tothom el que sabem… el poc és el que permetem", assenyalen.

No amaguen que competir en el sector és complicat, especialment davant les grans empreses i les cadenes de producció. "El sector és complicat… les grans empreses ho tenen més fàcil, nosaltres som quatre gats", lamenten. Per a elles, la diferència està en el procés d'elaboració i en la qualitat del producte final. La Yoli ho exemplifica comparant la brioixeria artesanal amb la industrial: "Vas a una cadena i et menges un croissant fet allà i no té res a veure".

Una fleca que segueix creixent amb la família

Més de 25 anys després d'aquella primera inauguració, Delikatessen ja no depèn únicament de les dues germanes. La família ha assumit bona part de la gestió del negoci i participa en el dia a dia d'un establiment que també ha trobat en les xarxes socials una nova via de creixement.

Les fotografies de les seves elaboracions, les recomanacions i les ressenyes dels clients han contribuït a donar visibilitat a l'obrador i a atreure noves generacions. Tanmateix, la essència del projecte continua estant en la feina diària i en la relació amb qui creua les seves portes.

Aroma de la brioixeria acabada de fer

Un divendres al matí, l'activitat es concentra tant dins com fora de l'establiment. A través de la gran vidriera es pot observar la feina de la Susi i la Yoli juntament amb els seus familiars, mentre l'aroma de la brioixeria acabada de fer acompanya l'entrada i sortida de clients. A l'interior, les taules ocupades i les salutacions entre coneguts dibuixen una escena habitual al negoci.

La fleca que van obrir dues joves de 22 i 23 anys s'ha convertit així en un projecte compartit per diverses generacions. Entre matinades, tallers i jornades que comencen quan encara és de nit, Susi i Yoli continuen vinculades a un ofici que han après a base d'experiència i constància.

Una trajectòria que demostra que, darrere de cada barra de pa i cada croissant, hi ha molta més feina de la que es veu des de l'altre costat del taulell.

Notícies relacionades