Publicada

Els veïns de Zona Universitària es mantenen en alerta davant el macropla d'ampliació de la Universitat de Barcelona (UB). A principis del mes de novembre, la institució acadèmica i l'Institut Català del Sòl van presentar els dos nous edificis que formaran part del Campus Diagonal per acollir la futura Facultat de Matemàtiques i potenciar el Parc Científic de Barcelona.

La planificació exposada, acompanyada d'una inversió de 71,5 milions d'euros i rebutjada pel veïnat de la zona, preveu l'inici de les obres durant el quart trimestre de 2027 per a la seva materialització a finals de 2029.

Els residents afectats per aquesta ampliació denuncien el "menysteniment" patit per part de l'administració catalana --i prèviament la barcelonina--, així com des del centre universitari davant el perjudici que el projecte pot suposar per a aquesta zona de Pedralbes, i recorden l'existència d'una ofensiva judicial en marxa per frenar aquest creixement.

Acord d'ampliació

L'acord per a l'ampliació de la UB a Zona Universitària es remunta a març de 2023. La Generalitat, l'Ajuntament i la universitat van rubricar aquest pacte, que va estar acompanyat, posteriorment, d'una modificació municipal del Pla Especial Urbanístic (PEU) que afecta la zona delimitada pels carrers de l'Alfambra, Trias i Giró, Joan Obiols, Jordi Girona, John M. Keynes i l'avinguda Diagonal.

El descontentament veïnal amb el projecte es va traduir, a mitjans de 2024, en la presentació d'al·legacions a la modificació d'aquesta planificació urbanística. L'incompliment del reglament de participació ciutadana, la vulneració del principi de jerarquia normativa i l'increment de sostre desproporcionat i arbitrari, van ser algunes de les protestes assenyalades pels residents.

El rebuig d'aquestes al·legacions no va frenar la protesta dels afectats. L'Associació de Veïns de Zona Universitària, que va arribar a organitzar una exitosa mobilització a peu de carrer, va continuar denunciant el perjudici que la materialització d'aquest pla suposaria per al barri.

L'aixecament d'edificis de fins a "15 plantes" i el trasllat de 700 investigadors a la zona, a més d'una xifra indefinida d'estudiants i altres treballadors, van centrar les crítiques dels residents per les possibles afectacions en matèria de convivència, mobilitat i comerç, entre altres problemàtiques.

Contenciós-administratiu

La manca de resposta davant aquestes reivindicacions va portar, a l'esmentada entitat i a cinc comunitats de veïns a títol propi, a presentar un recurs contenciós-administratiu contra l'aprovació del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per als equipaments universitaris del Campus Nord.

La demanda va justificar el rebuig veïnal en la "modificació de qualificacions de sòl" sense l'autorització adequada i va considerar que el pla urbanístic ignora la jerarquia normativa en assenyalar que els equipaments universitaris projectats són d'“interès supramunicipal” i, per tant, la modificació urbanística l'hauria d'aprovar l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Els residents van carregar contra l'increment "desproporcionat" de l'edificabilitat del campus projectat, amb edificis que podrien arribar als “47 metres”, posant en dubte la seva compatibilitat amb la legislació catalana sobre patrimoni.

Imatge virtual amb la volumetria de les futures construccions AVV ZONA UNIVERSITÀRIA

Els veïns van apuntar, a més, que l'esmentada planificació no garanteix les “places d'aparcament” que exigeix el Pla General Metropolità, la qual cosa pot comportar problemes de “mobilitat i saturació” al barri.

Pendent de resolució

Els demandants expliquen a Metrópoli que el recurs està "admesa a tràmit i pendent de resolució", a l'espera del pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El pla de reparcel·lació aprovat per l'Ajuntament per desenvolupar el projecte universitari també està a l'espera d'una resposta judicial.

"Hi ha un procés judicial obert, l'estan menystenint. Volen tirar endavant el projecte de manera unilateral", denuncien des de l'Associació de Veïns de Zona Universitària.

"Respecte a la legalitat urbanística"

L'arquitecte Daniel Navas critica que "l'operació presenta una desproporció difícil de justificar". En aquest sentit, l'urbanista barceloní detalla que "s'utilitza un àmbit de planejament de més de 43.000 metres quadrats, però la nova intervenció edificatòria es concentra en una única parcel·la de 2.000 metres quadrats".

"Sobre aquesta parcel·la es pretenen construir 18.000 metres quadrats per a nous equipaments universitaris, ocupant pràcticament la totalitat del sòl", explica Navas, qui expressa els dubtes dels veïns sobre el "tractament que rep l'ampliació del passatge de Josep Canals com a extensió visual del carrer de Trias i Giró que el conveni institucional contemplava i que no apareix en l'ordenació posterior".

Render de l'ampliació del Campus Diagonal UNIVERSITAT DE BARCELONA

"No estem davant d'un simple tràmit administratiu. Estem parlant de transformar l'espai urbà i concentrar una edificabilitat extraordinària en una superfície molt reduïda. Una operació d'aquesta magnitud exigeix transparència i ple respecte a la legalitat urbanística", afirma l'arquitecte.

"Sensibilitat arquitectònica"

Navas també destaca "el valor arquitectònic dels edificis existents". "Les facultats de Dret i de Ciències Econòmiques, projectades per Giráldez, López Íñigo i Subías, són obres rellevants de l'arquitectura moderna catalana del segle XX", assenyala.

L'urbanista incideix que aquests edificis "formen part del patrimoni de la ciutat i mereixen que qualsevol nova intervenció es plantegi des del respecte i la sensibilitat arquitectònica".

Notícies relacionades