La transformació que va viure Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 no es va limitar a les instal·lacions esportives o a la façana marítima. També va obligar a repensar com es movien els ciutadans i visitants per la ciutat i la seva àrea metropolitana.
El transport públic es va convertir en una de les grans peces d'aquella transformació, amb noves infraestructures i millores que van marcar un abans i un després a la xarxa de metro.
La selecció de waterpolo als Jocs Olímpics de 1992
Un dels canvis més importants va arribar pocs mesos abans dels Jocs, quan la Línia 1 del metro va arribar a Santa Coloma de Gramenet. L'ampliació va suposar quelcom més que l'arribada del suburbà a un nou municipi: l'estació de Fondo, inaugurada al febrer de 1992, va incorporar diverses solucions tècniques que fins aleshores no estaven presents a la xarxa.
Fondo, la primera estació "tecnològica" del metro
L'estació de Fondo es va convertir en una mena de laboratori per introduir noves tecnologies en el funcionament del metro barceloní. Entre les seves principals novetats hi havia les escales mecàniques amb circuits estalviadors d'energia, que incorporaven semàfors per indicar el seu estat.
També s'hi va instal·lar un tauler de comandament centralitzat a la cabina del cap d'estació. Des d'aquest punt era possible controlar diferents elements relacionats amb el funcionament de les instal·lacions, com el clavegueram, la ventilació i l'esgotament.
Les obres de l'estació Ciutadella / Vila Olímpica (L4) abans dels Jocs Olímpics
L'arribada de la Línia 1 a Santa Coloma també tenia un important component metropolità. La xarxa deixava enrere els límits de Barcelona i reforçava la connexió entre la capital i els municipis del seu entorn just en el moment en què la ciutat es preparava per rebre milers de visitants durant els Jocs.
El transport públic, una peça clau per als Jocs
L'elecció de Barcelona com a seu olímpica el 1986 va plantejar un repte que anava molt més enllà d'organitzar les competicions. La ciutat havia de ser capaç de moure un gran nombre de persones durant un període d'enorme activitat, i l'Ajuntament va apostar per reduir el protagonisme del vehicle privat.
El Pla de Mobilitat Olímpica va situar el transport públic al centre de l'estratègia. Per a TMB, això va significar afrontar una important modernització de les seves infraestructures i preparar la xarxa per respondre a les necessitats d'una Barcelona que aspirava a convertir-se en una capital internacional.
Les estacions que van haver de canviar abans del 92
La renovació no es va limitar a construir noves estacions. Alguns dels punts més importants de la xarxa van haver d'adaptar-se per respondre a les noves necessitats de mobilitat que plantejaven els Jocs Olímpics.
Un dels casos més destacats va ser Ciutadella, a la Línia 4. Les obres de construcció de la nova Ronda Litoral i el soterrament de les vies de Renfe van fer necessari reforçar l'estructura superior de l'estació. La intervenció va tenir un cost de 453 milions de pessetes, equivalents a uns 2,7 milions d'euros.
Més accessos i millores a Ciutadella
L'actuació va permetre aprofitar les obres per introduir diferents millores a l'estació. Es van construir nous accessos cap a l'avinguda Icària i es va actuar sobre elements com la ventilació, la il·luminació i les instal·lacions de peatge.
Ciutadella no va ser l'única estació que va rebre millores. També es va actuar en altres punts considerats estratègics per a la mobilitat durant els Jocs, entre ells Espanya, a la Línia 1, per la seva importància per accedir a l'Anell Olímpic.
De Ciutadella a Ciutadella Vila Olímpica
La mateixa estació de Ciutadella va adquirir a més un nou significat durant aquell període. El 1992, coincidint amb la celebració dels Jocs, va passar a incorporar la denominació "Vila Olímpica", reflectint el seu paper com un dels accessos a la zona que concentrava bona part de l'activitat olímpica.
Vista de la Vila Olímpica de Barcelona / AJUNTAMENT DE BARCELONA
La remodelació de les estacions i l'arribada del metro a nous municipis van formar part d'una transformació més àmplia de la xarxa. La Barcelona olímpica necessitava un sistema de transport capaç d'assumir l'enorme moviment de persones que generaria l'esdeveniment i, al mateix temps, deixar una infraestructura útil per als anys posteriors.
L'arribada de la Línia 1 a Santa Coloma i l'obertura de Fondo van quedar així vinculades a un dels moments de major transformació del metro barceloní. Aquella estació va incorporar solucions que aleshores eren novedoses i es va convertir en un dels primers exemples de l'aposta per introduir tecnologia i sistemes de control més avançats a la xarxa.