La mobilitat metropolitana afronta el nou curs acadèmic i laboral amb una important injecció de recursos.
La Generalitat de Catalunya ha activat la segona fase del seu pla de xoc per millorar el transport públic per carretera, reforçant 13 línies d'autobús interurbà entre els mesos de setembre i octubre.
Aquest desplegament, que ja ha mobilitzat 7,8 milions d'euros --un 36,2% del pressupost total previst de 21,4 milions--, busca oxigenar un sistema que està assumint cada cop més passatgers derivats de les incidències a la xarxa ferroviària.
Un bus interurbà en una imatge d'arxiu
La línia e3, l'eix central de les millores
El gruix de les actuacions se centra en paliar els problemes de capacitat als corredors més tensionats.
La intervenció estrella és la reorganització de la línia e3, que connecta la UAB, Cerdanyola i Barcelona. Actualment és la ruta interurbana amb més viatgers de tota Catalunya, superant els dos milions d'usuaris anuals.
Per evitar les habituals aglomeracions a les parades, el servei sumarà 60 noves expedicions en la connexió específica entre Cerdanyola i la capital catalana, arribant a un total de 107 serveis en un sentit i 111 en l'invers.
L'entorn de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) també veurà millorada la seva connectivitat amb Manresa, passant a tenir 28 expedicions per sentit i ampliant el seu horari fins a les 21:30 hores.
Diverses persones en un autobús urbà de Barcelona
A més, el pla inclou augments de freqüència vitals com el tram Castellar-Sabadell --amb autobusos cada vuit minuts en hora punta--, millores en dies festius per arribar a l'Hospital de Mollet des de Caldes de Montbui, i noves rutes per a estudiants al corredor Rupit-Roda de Ter-Vic.
Mobilitat com a motor de cohesió territorial
Durant la presentació de les mesures, la consellera de Territori, Silvia Paneque, ha recorregut a la filosofia del cèlebre urbanista Jaime Lerner per defensar que un bon transport públic és la millor eina per ordenar el creixement urbà.
"Reforcem les connexions amb més demanda i millorem l'accés als centres educatius i sanitaris per facilitar la mobilitat", ha destacat Paneque.
Segons ha detallat la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López, l'elecció d'aquestes 13 línies ha respost a tres criteris fonamentals.
En primer lloc a l'alta demanda ciutadana, prioritzant rutes amb parades saturades i un increment fort d'usuaris.
Estació d'autobusos de Fabra i Puig
El segon criteri obeeix a l'accés a serveis essencials, garantint la connexió directa amb centres sanitaris, escoles i universitats.
Així mateix, des de la Generalitat s'ha prestat especial atenció a la cobertura en zones rurals, donant suport a municipis de baixa densitat on l'autobús és l'única alternativa de transport.
Debilitat del transport ferroviari
El Govern és conscient que aquest pla coincideix amb un moment en què el sistema ferroviari no ofereix la fiabilitat desitjada.
Per això, Paneque ha deixat la porta oberta a que molts d'aquests reforços, concebuts inicialment com a temporals, es converteixin en estructurals si la demanda es consolida.
Paneque ha afirmat que el Govern treballa "per revertir una situació de desinversió i desatenció que s'ha prolongat durant massa temps".