CF Tramontana, el club de futbol de nenes gitanes que busca trencar els prejudicis sobre La Mina: "Hem trencat barreres"
El projecte impulsat per Toni Porto ha convertit l'esport en una "eina d'educació i inclusió", oferint a desenes de nenes un espai on crear comunitat i "desafiar els estereotips"
Altres notícies: Chayma Rachdi, jove marroquina nascuda a La Mina: "Vinc d'una família en què les dones sempre han estat independents"
Notícies relacionades
Les jugadores de l'equip femení del CF Tramontana de La Mina, arriben a poc a poc a l'entrenament. Abans que la pilota comenci a rodar, aprofiten per saludar-se, posar-se al dia i compartir els últims minuts de conversa.
Algunes venen del barri; d'altres, com la Maria, es desplacen des de Santa Coloma només per entrenar. En uns minuts començarà la sessió, però l'ambient ja deixa entreveure que aquest lloc és molt més que un camp de futbol.
Mentre les nenes es preparen, Toni Porto observa l'escena. Fa vint-i-cinc anys va decidir fundar el Club de Futbol Tramontana amb una idea molt concreta. "Jo vaig ser qui va fundar aquest club amb la intenció de treure els nanos del carrer", recorda.
Corria l'any 2000 i veia com molts nens del barri no tenien l'oportunitat de jugar a futbol. "Veia nanos, amics dels meus fills, que es quedaven una mica com dient: 'Manuel i José se'n van a jugar i nosaltres no tenim aquesta oportunitat'. Llavors vaig decidir muntar aquest club", explica a Metrópoli.
CF Tramontana del barri de La Mina BARCELONA
Un projecte que va néixer per oferir oportunitats
El camí no va ser fàcil: "Vaig tenir dos anys de paperassa per muntar el club, em vaig veure sol. Vam començar amb 14 nens i avui tenim totes les categories", assegura. Dues dècades i mitja després, el projecte reuneix més de dos-cents nens i nenes i s'ha convertit en una referència dins de La Mina.
CF Tramontana del barri de La Mina BARCELONA
Tanmateix, Porto insisteix que l'objectiu mai va ser únicament esportiu: "La nostra intenció és ensenyar una bona educació mitjançant l'esport, que tinguin valors, que tractin amb altres nanos de fora i que tinguin comunicació amb altres nens que no són d'aquí".
Molt més que un entrenament
L'entrenament comença i les jugadores escolten les indicacions d'en Miguel, el seu entrenador. Porta amb elles des que va néixer l'equip femení, fa dos anys i mig, i assegura que treballar amb elles suposa molt més que preparar partits: "Per mi és un orgull entrenar aquestes nenes. Venen aquí amb moltes ganes, molta il·lusió. Això no és només futbol, al final és una disciplina".
CF Tramontana del barri de La Mina BARCELONA
En Miguel creu que l'esport els aporta hàbits que van més enllà de la gespa. Quan pensa en el futur, ho fa amb ambició: "D'aquí a deu anys no en veig cap aquí. Les veig triomfant en un equip de Primera Divisió".
Un lloc on fer amigues
Entre exercici i exercici, les pròpies jugadores expliquen què troben cada setmana quan creuen la porta del camp. Per a algunes, el futbol sempre havia estat una il·lusió. "Des de petites ens agradava el futbol", expliquen dues d'elles, que van decidir apuntar-se perquè un dels seus germans ja jugava al club.
La Maria va arribar des de Santa Coloma després que una cosina li parlés de l'equip. "Em va dir que hi havia un equip de nenes de la meva edat, vaig venir a provar i em va agradar molt", explica. Quan va arribar gairebé no coneixia ningú i amb el temps va trobar alguna cosa més que un equip: "Ens donem confiança entre nosaltres quan juguem, ens diem les coses que no entenem".
Créixer juntes
Altres reconeixen que el futbol també les ha ajudat a créixer. "Sóc més responsable, més independent", explica una d'elles. Una altra assegura que ara té "més confiança" i que ha après "moltes coses".
Jugadores del CF Tramontana del barri de La Mina BARCELONA
Quan se'ls pregunta què és el millor d'entrenar, cap parla de guanyar partits ni de marcar gols. "Els partits, estar amb les nostres amigues, parlar, explicar-nos coses i entrenar també", responen.
Un club que acompanya
Judith, delegada de l'equip, observa l'entrenament des de la banda. A més d'encarregar-se de qüestions organitzatives, acompanya les jugadores quan necessiten alguna cosa més. "Si alguna nena es fa mal al camp surto, i si necessiten suport emocional també els intento ajudar, al final sóc una referent per a elles", explica orgullosa.
La seva vinculació amb el futbol ve de família: "El meu pare sempre va estar dedicat al futbol i va ser el meu referent". Per això no va dubtar a sumar-se al projecte quan va néixer l'equip femení. Per a la Judith, el major èxit és clar: "Formen una gran família entre elles".
Trencar els prejudicis
Fa uns quatre anys, en Toni va decidir fer un pas que molts no entenien: crear un equip femení format per noies d'ètnia gitana. Ni tan sols dins del club va trobar suport al principi.
Ell va decidir intentar-ho igualment. Va parlar amb les noies i els va oferir la possibilitat de formar un equip federat. "Crèiem que era el primer equip de tota Catalunya i resulta que crec que som el primer de tota Europa". Per a ell, el major èxit és un altre: "Hem trencat barreres". Encara que segons assegura "encara queda molt per fer".
Una altra mirada sobre La Mina
Aquest pas també va obligar el club a enfrontar-se a molts prejudicis. "Fora del barri ens deien: 'Aneu amb compte amb les nenes, amb les bosses, amb els vestidors'". Unes afirmacions que, reconeix, "feien molt de mal a l'equip i al club".
Toni, fundador del CF Tramontana del barri de La Mina BARCELONA
La Judith també creu que aquesta imatge encara pesa. "La gent escolta La Mina i diu: 'Ui, La Mina'. Doncs estan molt equivocats". Si algú li demanés conèixer el barri, ho tindria clar: "Me la portaria aquí perquè vegi que no és com tant ho pinten".
Mentre l'entrenament arriba al seu final, en Toni recorda una imatge que resumeix l'esperit del club: "Han vingut nens a apuntar-se amb el dit fora de la sabata i els hem comprat botes". Veure com un d'ells "anava corrent i es mirava els peus amb les botes noves" el segueix emocionant.
Després de vint-i-cinc anys, segueix convençut que l'èxit no es mesura pels resultats: "De 14 nens que érem, ara som més de 200. L'èxit és que els nens cada vegada estiguin més contents".
