La fàbrica d'Esplugues, única a Europa on Gaudí comprava la ceràmica: “Sense La Rajoleta, les seves obres no serien el mateix”
Fundada el 1858, encara conserva cinc tipologies de forns ceràmics, on destacades figures del modernisme català, com Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, també van fer els seus primers passos
Relacionat: Barcelona puja al podi dels destins globals amb la capitalitat de l'arquitectura i l'Any Gaudí
Recién graduat en Arquitectura, Antoni Gaudí va venir fins a Esplugues de Llobregat per experimentar amb la ceràmica a La Rajoleta --coneguda en aquella època com la fàbrica Pujol i Bausis--, en aquell moment la fàbrica més prestigiosa del sector a Catalunya.
En aquest municipi metropolità, l'alma mater de la Sagrada Família va fabricar les rajoles (en català rajoles, d'aquí el nom de La Rajoleta) que avui dia revesteixen algunes de les seves obres més emblemàtiques. Abans que ell, pels forns i laboratoris de la fàbrica hi van passar diversos dels seus mestres i companys modernistes --Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Antoni Maria Gallissà--, que també van nodrir la seva arquitectura d'elements ceràmics elaborats a Esplugues.
La Rajoleta aviat es va convertir en el lloc de confiança de Gaudí. Hi anava sempre que necessitava crear colors específics per a les seves obres o comprar rajoles amb les quals fer l'emblemàtica tècnica del trencadís. De fet, les 12.000 rajoles que formen el famós banc del Park Güell van sortir de l'antiga fàbrica Pujol i Bausis.
Carme Comas, directora del museu de La Rajoleta d'Esplugues Barcelona
“Ara Gaudí és molt gran i La Rajoleta poc coneguda, però temps enrere era al revés”, destaca Carme Comas Camacho (Viladecans, 1982), presidenta del museu, en conversa amb Metrópoli. La Casa Vicens, el Palau Güell o la Torre Bellesguard són altres dels espais més significatius de l'arquitecte que conserven rajoles de la fàbrica espluguenca.
Pregunta: Aquest any Barcelona celebra l'Any Gaudí. Molta gent associa l'arquitecte únicament amb la capital. Per què és important reivindicar el paper d'Esplugues en l'univers gaudinià?
Resposta: La vinculació de Gaudí amb Esplugues comença quan encara era estudiant. Els seus mestres, especialment Elías Rogent i Lluís Domènech i Montaner, compraven ceràmica a la fàbrica Pujol i Bausis, que llavors era un centre pioner on es desenvolupaven les grans innovacions del moment.
Per això reivindiquem que Gaudí no és únicament les obres que va deixar, sinó també totes les relacions que va mantenir amb diferents municipis per desenvolupar la seva obra. En el cas de la ceràmica, sense La Rajoleta, probablement l'obra de Gaudí hauria estat diferent. Aquí va experimentar i va crear la línia de rajoles que després va aplicar a la seva arquitectura.
Entrevista a Carme Comas, directora del museo de La Rajoleta de Esplugues
Quina va ser exactament la relació entre Gaudí i la fàbrica Pujol i Bausis?
Hi ha diferents col·laboracions. La primera documentació que conservem sobre Gaudí data de 1879, tot just un any després d'obtenir el títol d'arquitecte; per tant, des dels seus inicis ja estava treballant amb La Rajoleta. Anava als laboratoris de la fàbrica per crear a mida els colors que necessitava per a la ceràmica dels seus edificis. Tenim documentats tres: el groc, el verd i el blau. A més, comprava peces per als seus projectes i va col·laborar amb Pujol i Bausis en el desenvolupament del modernisme. Junts van recuperar tècniques antigues, com la del reflex metàl·lic, que va donar un gran prestigi a la fàbrica.
Paleta de colors que es conserva al museu de La Rajoleta d'Esplugues Barcelona
La Rajoleta és un espai clau per entendre el Modernisme català…
Va ser una de les fàbriques més importants d'aquell període i va contribuir a la creació d'aquest nou estil que els arquitectes de l'època volien implementar.
Sabem que es van utilitzar ceràmiques d'aquí en llocs com el Park Güell o el Palau Güell. Quina importància va tenir aquesta fàbrica en el desenvolupament del llenguatge artístic de Gaudí?
Un dels aspectes que reivindiquem és la creació del trencadís, tan característic de l'obra de Gaudí. Al fons documental de la fàbrica Pujol i Bausis s'indica que 12.000 rajoles van sortir d'aquí directament al conegut banc del Park Güell. Gaudí va comprar rajoles de segona i tercera categoria perquè eren molt més econòmiques (costaven 30 pessetes el metre quadrat) per trencar-les i utilitzar-les en el trencadís.
Interior dels forns del museu de La Rajoleta d'Esplugues Barcelona
Quines peces o materials fabricats a La Rajoleta van acabar formant part d'obres emblemàtiques de Gaudí?
Trobem ceràmica d'aquí en gairebé totes les obres de Gaudí. La Casa Vicens va ser una de les últimes documentacions que confirmen que una part de la ceràmica va sortir de La Rajoleta. I s'estan realitzant alguns estudis per poder verificar si el típic gira-sol que apareix al Seminari de Comillas es podria haver fabricat aquí. Bàsicament, allà on trobem ceràmica en edificis de Gaudí, en un 90% dels casos, probablement procedia de la fàbrica Pujol i Bausis.
La Rajoleta és un espai únic a Espanya. Quins són els majors reptes a l'hora de conservar un patrimoni industrial com aquest?
Nosaltres conservem una part del terreny que ocupava la fàbrica Pujol i Bausis. El gran repte que tenim és desenvolupar un nou projecte de museu que posi en valor aquesta singularitat que té Esplugues: no existeix cap altre exemple a la península Ibèrica on es puguin visitar cinc tipologies de forns ceràmics originals.
Forns de botella del museu de La Rajoleta d'Esplugues, únics a Europa Barcelona
Els forns de botella són molt rars de veure a Europa. Com es va arribar a preservar un patrimoni tan excepcional?
Crec que la preservació del patrimoni té, a vegades, una part d'atzar. Els forns de botella es van conservar en el seu moment perquè ja se sabia que eren estructures importants i a més van aparèixer els primers estudis que vinculaven Esplugues amb l'origen del modernisme.
Per què Esplugues?
No és casualitat que aquesta fàbrica s'instal·lés aquí. Tant a Esplugues com al Baix Llobregat el terreny és argilós, idoni per a la producció de ceràmica. A més, la fàbrica tenia altres dues grans avantatges: en primer lloc, la proximitat amb Barcelona; i en segon, disposava d'un pou d'aigua, cosa que va permetre instal·lar una màquina de vapor i disposar de matèria primera abundant i econòmica.
Hi ha alguna història poc coneguda sobre Gaudí i Esplugues que li agradi especialment explicar durant les visites?
Per contractar els operaris del Park Güell, Gaudí els feia trencar la ceràmica. La persona més ràpida i que aconseguia el millor resultat dins del seu patró decoratiu era la que fitxava. D'aquesta manera, va implementar el trencadís com una nova tècnica de decoració més sostenible –perquè reutilitzava ceràmica que ningú volia–, econòmica i ràpida d'aplicar.
