L'Àrea Metropolitana de Barcelona posarà en marxa dos projectes pilot de petits boscos urbans de creixement ràpid a Cornellà de Llobregat i Cerdanyola del Vallès amb l'objectiu d'avaluar noves estratègies naturals d'adaptació al canvi climàtic en entorns mediterranis.
La iniciativa busca analitzar si aquest tipus de solucions es pot aplicar de manera eficaç a ciutats de l'àrea metropolitana i aprofitar beneficis com la reducció de temperatura, la millora del confort tèrmic i la creació de refugis per a la biodiversitat.
Boscos densos i de creixement accelerat
Els projectes es basen en el mètode desenvolupat als anys setanta pel botànic japonès Akira Miyawaki, una tècnica de restauració ecològica que permet crear ecosistemes densos i biodiversos amb una velocitat de creixement fins a deu vegades superior a la d'un bosc convencional.
Bosc frondós en imatge d'arxiu
Aquest model ja s'ha implantat a diferents ciutats del centre i nord d'Europa i ara l'AMB vol comprovar la seva viabilitat en el context mediterrani, marcat per factors com la sequera, les onades de calor i la qualitat dels sòls urbans.
Com a pas previ, l'administració metropolitana ha elaborat un estudi sobre el potencial d'aquests boscos urbans i una guia específica adaptada a les condicions ambientals i urbanístiques de l'àrea de Barcelona.
Els projectes de Cornellà i Cerdanyola
El primer projecte pilot es desenvoluparà a l'avinguda dels Alps de Cornellà de Llobregat, on s'habilitarà un bosc urbà sobre un talús de 250 metres quadrats. L'espai està concebut per oferir una elevada funcionalitat ambiental amb un manteniment reduït.
El segon bosc urbà s'ubicarà al parc del Turonet de Cerdanyola del Vallès i formarà part del projecte europeu NBS4MED, finançat pel programa Interreg NEXT MED 2021-2027. Aquesta actuació inclourà també activitats educatives per facilitar la transferència de coneixement a altres municipis metropolitans.
Sensors i seguiment per mesurar-ne l'impacte
Tots dos projectes comptaran amb sistemes de monitoratge per avaluar-ne el funcionament i el seu impacte ambiental i social. Entre les eines previstes s'inclouen sensors d'humitat, càmeres tèrmiques i observació de pol·linitzadors.
L'objectiu és analitzar aspectes com la reducció de temperatura, la millora de la biodiversitat o l'ús ciutadà d'aquests espais verds i determinar si el model es pot reproduir en altres ciutats mediterrànies.