La històrica casa del doctor Soler de El Prat de Llobregat, situada al carrer Doctor Soler i Torrens, ha sortit al mercat immobiliari amb un preu de sortida de 2,1 milions d'euros.
Aquest immoble té un significat especial per a molts dels ciutadans. Durant dècades va ser la residència i clínica del metge que va assistir el naixement de milers de pratencs, convertint-la en un espai clau de la memòria col·lectiva de la ciutat.
Ubicada al cor del Prat, aquesta propietat catalogada és un autèntic testimoni arquitectònic del passat.
Els seus murs encara reflecteixen la majestuositat d'aquells anys en què l'exercici de la medicina i la intimitat familiar compartien un mateix espai, preservant l'encant inconfusible de la seva història.
Amb una superfície que supera els 400 m2 distribuïts en diferents altures, la residència presumeix d'un caràcter senyorial que s'estén fins als seus generosos jardins i una singular capella privada.
Exteriors de la casa del doctor Soler al Prat
Tanmateix, l'anunci immobiliari destaca una característica que no ha passat desapercebuda: l'edificabilitat del terreny permet aixecar noves construccions.
Aquesta possibilitat planteja seriosos dubtes sobre com es protegirà la integritat d'aquest bé patrimonial davant de futurs projectes urbanístics.
El ple municipal rebutja la seva compra pública
El destí de l'edifici ja ha generat debat polític.
Arran de la seva sortida al mercat, el portaveu del Partit Popular (PP), Miguel Ángel Ochoa, va presentar una moció al ple de l'Ajuntament demanant l'adquisició de la finca pel seu "valor simbòlic inqüestionable".
La proposta dels populars plantejava transformar la casa en un espai d'oci per a la tercera edat o un centre de dia, apostant per l'envelliment actiu. "És una moció sense interès polític, només volem intentar mantenir el nostre patrimoni", va assegurar Ochoa.
Jardins de la casa del doctor Soler
La iniciativa va comptar amb el suport dels grups Joves i Pensionistes Decidim i Estimem el Prat. Gerard Valverde, líder d'aquesta darrera formació, va aprofitar el debat per criticar la política de defensa del patrimoni del govern local, recordant espais que consideren "abandonats" com Cal Monés, Cal Monjo o els nius d'ametralladora de la platja, així com l'acomiadada polèmica de l'antiga sala de l'Artesà.
Per la seva banda, Agustí Mataró va subratllar la importància d'evitar que un lloc amb tant de significat col·lectiu passi a tenir un ús exclusivament privat.
Una compra costosa
Malgrat les peticions de l'oposició, l'equip de govern va votar en contra de la moció. El portaveu dels Comuns, David Vicioso, va tancar la porta a la compra recordant que el consistori ja va adquirir recentment l'edifici del carrer Gaiter del Llobregat per allotjar-hi dependències municipals.
A més, va al·legar que convertir la casa del Doctor Soler en un espai funcional seria "complicat i costós", comparant la situació amb les dificultats trobades a la residència d'avis del carrer Penedès.
Des d'ERC, Jordi Ibern va justificar la seva negativa argumentant que adaptar la finca a un ús públic obligaria a fer modificacions estructurals que atemptarien contra la pròpia defensa del patrimoni. Ibern va defensar que la protecció de què ja gaudeix l'edifici per estar al catàleg municipal hauria d'estendre's també al seu interior per salvaguardar-ne l'essència.