Badia demanarà sortir de la zona tensionada per desbloquejar la liberalització de 1.200 habitatges protegits

L'Ajuntament de Badia del Vallès vol posar fi al bloqueig indefinit de 1.216 habitatges protegits. El govern municipal, liderat per Josep Martínez, sol·licitarà la sortida del petit municipi vallesà de la declaració com a zona tensionada. 

L'objectiu del consistori és acabar amb l'"agravi comparatiu" --assegura el mateix alcalde en declaracions a Metrópoli-- que ha creat la nova llei de mesures en protecció d'habitatge aprovada pel Parlament de Catalunya a finals de 2025.

Aquest municipi, de poc més de 13.000 habitants, gaudeix de la peculiaritat que va ser el primer i únic d'Espanya que es va aixecar amb el 100% d'habitatge públic destinat a treballadors d'empreses públiques i persones procedents d'altres punts de l'Estat que van venir a la capital catalana per guanyar-se la vida a la seva potent indústria.

Els veïns tenien marcat en vermell aquest mes de febrer de 2026, ja que era quan expirava la protecció oficial de la qual gaudien els últims habitatges en complir-se el mig segle de vida des de la seva construcció. El 2023 ja van sortir al mercat lliure un primer grup de 4.156 habitatges. 

Ara, el nou text ha bloquejat la sortida de la resta. La llei manté la qualificació indefinida de l'habitatge protegit per a aquestes últimes unitats que s'havien de liberalitzar en complir 50 anys des de la seva construcció com a VPO. "El règim jurídic entre uns i altres és diferent, mentre la construcció és la mateixa", explica Martínez. 

Oposició veïnal

Un grup d'aquests veïns, agrupats sota la plataforma 'Plataforma contra la Llei 11/2025', han decidit presentar batalla i recollir signatures perquè el Defensor del Poble presenti un recurs davant el Tribunal Constitucional i alliberi les seves propietats de la protecció com a VPO. 

Els afectats denuncien que la nova llei imposa "un segrest" dels seus habitatges i canvia "les regles del joc a mig partit", la qual cosa suposa "una expropiació encoberta dels estalvis i l'esforç de tota la vida de milers de famílies treballadores". 

Per acabar amb aquesta "desigualtat", l'alcalde Josep Martínez, assegura a Metrópoli que ja s'està treballant perquè la declaració de la capital catalana i la seva àrea metropolitana no afecti un municipi amb unes característiques molt concretes com Badia i garantir d'aquesta manera "la igualtat entre tots els veïns". 

A més, el primer edil assenyala una contradicció de la protecció actual: "El topall màxim de venda d'aquests pisos està en 218.000 euros, però s'estan venent per sota d'aquest import. Pensem que és una ximpleria que es venguin aquests pisos per més d'aquest import".

Protegir l'habitatge de l'especulació

Això sí, tot i això, el primer edil defensa que la possible sortida de Badia de la zona tensionada no pot implicar que el mercat residencial es desboqui. 

"Hem de tractar de protegir l'habitatge i evitar que es generin problemes a llarg termini", assegura Martínez. "A 30 anys, el municipi es transformarà i hem de protegir l'habitatge", afegeix.

Per això, el govern municipal està treballant juntament amb un grup d'experts perquè "donin eines" per protegir l'habitatge del municipi.

"Estem treballant sobre el pla local d'habitatge per protegir la ciutat d'especuladors", assegura.

"Volem evitar que una persona jurídica vingui pis a pis d'una comunitat i es quedi amb tots. Tenim eines i volem explorar-les perquè la realitat social del municipi canviarà en 30 anys", desenvolupa l'alcalde.

Transformació de Badia

El govern municipal vol aprofitar l'oportunitat que suposa la liberalització del mercat residencial per transformar el municipi. "Hem d'avançar-nos als errors que ja vam cometre anteriorment", defensa.

El seu alcalde ha abanderat el projecte amb el qual es vol passar d'una ciutat dormitori --per a la qual va ser ideada-- a ciutat universitària. 

La pedra angular del projecte és la construcció d'una residència d'estudiants amb 319 places per al 2028, que es pretén que sigui "un punt d'inflexióen l'evolució sociològica" del municipi, assegurava Martínez. 

L'objectiu és aprofitar su privilegiada ubicació --és el nucli poblacional més proper a la  Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)-- per desenvolupar urbanísticament 11 hectàrees en habitatges, comerços i diferents equipaments com cinema, gimnàs i piscina. 

"Badia pot ser un districte universitari per connexió, atracció i oportunitats", va assegurar l'alcalde. "Fins ara hem viscut d'esquena a la universitat. Ara s'obre una oportunitat amb aquesta iniciativa privada i amb els pisos que passin al mercat lliure", afegia en una entrevista amb Metrópoli. 

Habitatge i residència de gent gran

En paral·lel, l'Ajuntament ha iniciat el procés per construir la desitjada residència de gent gran. Ja ha cedit el terreny a la Generalitat de Catalunya, que ara haurà de pilotar la seva construcció i futura gestió com a administració competent. 

Ubicada als terrenys de l'antic Casal de Joves, comptarà amb una superfície aproximada de 2.195 metres quadrats i 90 places per a persones grans, posarà fi a una de les reclamacions més antigues dels veïns. 

A més, l'INCASÒL avança en la construcció de 32 pisos de lloguer per a joves. Ubicada al carrer Saragossa, la promoció es troba en plena construcció i s'ha previst que es pugui finalitzar el 2027. 

Finalment, un altre dels grans projectes és el desamiantat que vol posar Badia al mapa com a primer municipi de tota Europa lliure d'aquest material cancerigen.

El procés, que s'ha de dur a terme en diferents fases, ha avançat aquest mateix mes amb la proposta per part de la taula de contractació per adjudicar el contracte a quatre empreses.