Sant Joan Despí, la meca del tir amb arc que uneix generacions: “Tenim tiradors des dels set fins als 90 anys”
Amb uns 120 socis, és el tercer club més gran de Catalunya, on des de fa 25 anys practiquen tir nens, jubilats i supervivents de càncer de mama
Altres reportatges: Monfort, les dones que mantenen vius cent anys d’orfebreria familiar a Molins de Rei
Un dimecres qualsevol al matí, un grup de jubilats practica tir amb arc en un camp de Sant Joan Despí. Després de diverses jornades marcades pel vent –que fins i tot van obligar a prohibir les activitats a l’aire lliure–, avui per fi han pogut sortir a fer el que més els agrada: disparar fletxes.
L’Alfonso és un dels més veterans: fa més de 20 anys que practica aquest esport al municipi. Forma part del Club Tir amb Arc Despí des dels seus inicis i, tot i que va haver de deixar-ho temporalment per un problema de visió, ho ha reprès tan aviat com ha pogut. A més, és monitor, una faceta que li apassiona pels valors que transmet.
Un tirador recull les seves fletxes d’una diana a Sant Joan Despí
“Recomano fer tir amb arc especialment als nens, perquè és un esport on prima el respecte, la paciència i la disciplina. Surti com surti el tir, és responsabilitat teva; ningú més en té la culpa”, explica l’Alfonso en conversa amb Metrópoli.
Sant Joan Despí, la meca del tiro con arco que une generaciones
Un quart de segle de vida
Aquest any el club celebra el seu 25è aniversari. El va fundar el 2001 Antonio Cabello, veí de Sant Joan Despí. “Va estar tirant fletxes fins dues setmanes abans de morir, als 88 anys”, recorda José Luis Valverde, actual president de l’entitat. Amb uns 120 socis, és el tercer club més gran de Catalunya.
Tanmateix, molts desconeixen la seva existència. “Alguns dels curiosos que venen a preguntar pel que fem diuen haver-nos vist des de l’A-2”, relata Valverde, i és que les dianes es distingeixen des de l’autovia. “A més, el nostre color corporatiu, el vermell, és molt visible”, afegeix.
José Luis Valverde, president del Club Tir amb Arc Despí
Aquests són els aspectes positius d’una ubicació que el president titlla de “privilegiada”. L’inconvenient, en canvi, és el soroll en dies de trànsit intens.
Socis de 90 anys
Situat a pocs minuts de Barcelona, davant del riu Llobregat, és un dels pocs clubs on les dianes romanen sempre col·locades al camp de tir. “La distància màxima que tenim és de 90 metres i és complicat trobar-la fixa en una instal·lació”, apunta Valverde. Mai les recullen perquè els socis puguin venir a tirar sempre que vulguin, sense necessitat que hi hagi personal.
Camp de tir amb arc a Sant Joan Despí
Aquest és un altre dels punts forts del tir amb arc. “No necessites ningú per practicar”, assenyala el president, a diferència d’altres esports en què depens d’un equip, d’horaris i d’una planificació. “Aquí cadascú gestiona el seu temps; però, alhora, comparteixes espai amb altres tiradors, cosa que també genera molta vida social”, destaca.
A més, és una activitat que es pot practicar a qualsevol edat. Per això els jubilats són el grup més nombrós. “Tenim socis de 90 anys”, apunta Valverde. A diferència d’altres esports, el tir amb arc permet seguir actiu fins i tot quan el cos ja no acompanya.
Diversos jubilats practiquen el tir amb arc a Sant Joan Despí
Tot i que no són el públic majoritari, els nens també són assidus del club. Molts comencen acompanyant els seus pares i, amb el temps, s’animen a fer el curs d’iniciació. Segons explica el president, compten amb tiradors des dels set fins –com esmentava abans– als 90 anys. A més, el club disposa d’una zona amb taules on les famílies organitzen barbacoes. “Estem molt bé aquí”, coincideixen diversos socis.
Un esport terapèutic
A Sant Joan Despí, com en altres clubs, ofereixen classes gratuïtes a supervivents de càncer de mama i que pateixen limfedema. “S’ha demostrat que entrenar la força d’aquest braç, de la paret toràcica i de l’espatlla ajuda a evitar l’aparició del limfedema o a reduir-ne els símptomes”, explica Valverde. El curs d’iniciació –obligatori per començar a tirar i que costa al voltant de 120 euros– se’ls ofereix de forma gratuïta i durant el primer any els socis veterans acompanyen les noves incorporacions.
Una altra de les modalitats que es practiquen al club és el kyudo, un art marcial japonès tradicional centrat en l’arqueria com a via de desenvolupament personal, equilibri i bellesa. Actualment, una desena de socis el practica, sempre vestits amb kimono.
Un tirador del Club Tir amb Arc Despí
Kit bàsic per tirar
Per iniciar-se no es necessita res més que un arc, fletxes –que molts es fabriquen ells mateixos i que distingeixen gràcies als colors de les plomes– i una funda on guardar-les. Alguns tiradors també utilitzen protectors per als dits i el braç. Hi ha diversos tipus d’arc: d’iniciació, tradicional, olímpic o longbow, entre d’altres. Si s’encarrega a mida, el seu preu pot arribar als 5.000 euros.
A més del material, un altre requisit fonamental és que no bufi massa vent. De fet, el temporal Nil que va assotar Barcelona fa unes setmanes va tombar totes les dianes del camp.
Un tirador amb protectors als dits mostra el seu arc
Com una família
Alfons, veí del seu tocai Alfonso, fa dos anys que practica tir amb arc i assegura que li ha canviat la vida. “En una junta de veïns, l’Alfonso me’n va parlar i vaig decidir provar-ho. Ara vinc entre dues i tres vegades per setmana; em va molt bé”, explica.
Durant anys va practicar tir amb escopeta i pistola, però ara gaudeix més llençant fletxes. “És més calmat, més sensorial i menys sorollós”, assenyala. En aquest temps s’ha integrat tant que ja forma part de la junta directiva. El club s’ha convertit en la seva nova família. “Aquí la gent és un encant”, diu amb un somriure.
L’Alfons recull les seves fletxes al camp de tir de Sant Joan Despí
El “culpable” del seu nou hobby –el seu veí Alfonso–, a més d’entrenador del club, va ser jutge a nivell nacional de tir amb arc. La seva passió l’ha acompanyat durant dues dècades, amb només alguna pausa per motius de salut. “L’he reprès fa poc perquè el metge em va recomanar treballar la visió perifèrica”, explica.
Ell mateix fabrica les seves fletxes de fusta, a les quals afegeix una punta ogival, les plomes i el culatí. Abans d’acomiadar-se, ofereix dos consells per a qui vulgui iniciar-se: “no comprar el material sense consultar-ho abans amb un professional” —ja que en arqueria mana l’ull dominant, no el braç— i “no tirar en cap camp que no estigui homologat”. Així de simple.
Tiradors al camp de tir a Sant Joan Despí
