Chayma Rachdi, jove marroquina nascuda a la Mina: "Vinc d'una família en què les dones sempre han estat independents"
Entre Sant Adrià i Barcelona, la jove va construir la seva identitat amb diferències, solidaritat i vincles entre comunitats, "enfrontant prejudicis i descobrint qui és realment"
Altres notícies: Guarish, ciutadà sudanès a Barcelona: “Si la ciutat és complicada per a la seva gent, imagina't per a un estranger”
Notícies relacionades
Al saló de casa seva, Chayma Rachdi Mennana es mou amb familiaritat entre les tauletes de estil àrab i una decoració simple, sense adorns innecessaris ni distraccions.
Chayma va néixer i créixer entre la Mina i el Besòs, barris que han marcat la majoria dels seus records. Els carrers estrets, els portals compartits i la proximitat entre veïns es van convertir en el primer escenari de la seva vida, un espai on va aprendre a moure's entre històries alienes i pròpies.
Chayma Rachdi Mennana durant l'entrevista Barcelona
Una forma de resistència
“Des de petita, sempre em vaig sentir diferent”, recorda en conversa amb Metrópoli. “Tot i que vaig néixer aquí, tot i ser espanyola o catalana, mai se m'ha vist igual”, explica.
Aquesta sensació de "diferència" la va acompanyar des dels primers anys: la connexió amb la cultura d'origen es va convertir en "una forma de resistència", una manera d'afirmar qui era davant del que altres sempre semblaven assenyalar com a “diferent”.
La diferència es feia encara més visible a l'escola. Allà, la Chayma va patir bullying per ser racialitzada: el seu cognom, la seva pell, els seus trets despertaven petites mirades carregades de prejudici i comentaris que, sent nena, amb prou feines podia comprendre.
Infància i resiliència
La infància de la Chayma no va estar marcada només per la discriminació a l'escola, també va estar tenyida per un aprenentatge precoç d'independència i resiliència, valors heretats de la seva família paterna.
Chayma Rachdi Mennana mostrant fotos del seu passat Barcelona
“Jo vinc d'una família en què, sobretot per part del meu pare, les dones sempre han estat molt independents. No és una cosa recent: les meves àvies van migrar soles dins el país, les meves cosines són escriptores, professores, comerciants… la meva mare mateixa va migrar sola”, relata.
Aquest exemple va donar a la Chayma un referent silenciós: podia explorar el món, encara que fos temuda o jutjada. Durant l'adolescència, la seva recerca d'identitat es va intensificar. Va voler entendre's a si mateixa en una altra cultura, així que va passar uns mesos al Marroc, convençuda que allà trobaria un espai on sentir-se completa.
Fotos de Chayma Rachdi Barcelona
La realitat va ser una altra: es va topar amb un xoc cultural que no esperava, va sentir discriminació cap a la “espanyoleta” que venia de fora. “És irònic”, reflexiona, “aquí es reien de mi per ser àrab, i allà per ser espanyola. Ho vaig passar molt malament i al final vaig tornar de nou a Espanya”.
Molt en comú
La Chayma sempre ha sentit que tenia molt en comú amb la comunitat gitana. “Sempre em vaig sentir propera a ells”, diu, “perquè, tot i que les nostres històries no fossin iguals, compartíem la sensació de ser diferents, de ser observats”.
Chayma Rachdi en una de les cabines des d'on trucava a la seva família al Marroc Barcelona
Més enllà de l'estreta relació de la Chayma amb el poble gitano, la jove assegura que el seu veritable espai "segur" ha estat amb la comunitat àrab i del nord d'Àfrica del barri.
"Hi ha comunitats de dones àrabs que són una xarxa de suport molt gran" explica la jove, referint-se a diferents associacions i grups de WhatsApp.
Adolescència i viatges
El descobriment d'un mateix es va combinar amb un aprenentatge accelerat del món. Els viatges i la universitat li van obrir portes que el seu barri no podia oferir: Polònia, Croàcia, França, Atenes… La Chayma enviava fotos a la seva família i ells responien amb orgull.
Chayma Rachdi Mennana al Besòs Barcelona
“Els hi anava enviant fotos: ‘Mira, ara estic a Polònia, ara a Croàcia, ara a França, estic a Atenes’. Això em va ajudar moltíssim durant la universitat, perquè estudiava, però al mateix temps coneixia el món, millorava el meu anglès, coneixia tot tipus de persones”.
El seu activisme va començar aviat i sempre va estar vinculat a la identitat i a la comunitat. Va començar com a mediadora intercultural i després va coordinar activitats a la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya.
“La meva manera de començar amb el món dels drets humans va ser amb el poble gitano. És curiós perquè l'associació es deia intercultural, però es dedicava sobretot al poble gitano”. A través d'aquesta tasca, va viatjar a camps de concentració, va participar en formacions de memòria històrica i va treballar de prop amb comunitats que compartien experiències de discriminació similars a les seves.
Activisme i comunitat
La seva feina no es va limitar a la comunitat gitana. També va donar suport a persones migrants en general, enfrontant les dificultats estructurals que les lleis i la burocràcia imposaven.
Chayma juntament amb el quadre amb l'Alcorà que presideix el saló de la casa familiar Barcelona
“Veia persones que només volien treballar, tenir una vida normal. Persones amb doctorats o que al seu país dirigien ONGs… i aquí, no podien, perquè no tenien permís de treball. Havien d'esperar anys, a vegades més de sis, només per poder regularitzar-se", explica.
Actualment, la jove es dedica a la sensibilització antiracista a professionals, així com a participar en xerrades i congressos. A més, també acompanya les persones en el seu procés de denúncia segura.
Chayma Rachid passejant per un carrer del barri Besòs Barcelona
Tot i la intensitat de la seva feina, la Chayma mai ha perdut la perspectiva de la humanitat que la sustenta. Parla dels nens amb qui treballa en barris vulnerables, de com es sorprenen en veure-la, una jove racialitzada, impartint tallers o classes.
“Molts es sorprenien: ‘Ostres… una noia racialitzada ens ve a fer un taller’. Això em va començar a agradar molt: poder fer coses amb els més petits, donar-los referents que jo mateixa no vaig tenir”.
Chayma Rachdi reflectida en un mirall de casa seva Barcelona
Identitat i herència cultural
La reflexió de la Chayma sempre torna a la identitat i la memòria: a l'herència de cultures que conviuen i s'entrellacen. Recorda que més enllà del que moltes persones poden pensar, hi ha una herència compartida, oblidada o ignorada.
Chayma Rachdi a la porta de la seva escola al Besòs Barcelona
Per a la Chayma, reconèixer aquestes arrels compartides és part d'entendre qui som i qui podem arribar a ser.
Avui, asseguda entre les tauletes àrabs i el quadre de l'Alcorà, mira enrere i reflexiona sobre una vida marcada per la diferència, l'activisme i la recerca constant d'identitat. Cada pas, cada viatge, cada experiència dolorosa o alegre ha construït un relat ple d'humanitat, de preguntes obertes i de compromisos.
