Dos turistas se dirigen a su alojamiento en una imagen de archivo / EFE
Gran Barcelona

Esplugues es blinda davant l'‘efecte Barcelona’: veta els pisos turístics i limita els hotels per protegir l'habitatge

L'Ajuntament aprova una modificació urbanística per protegir l'oferta d'habitatge habitual davant l'especulació, desplaçant el creixement hoteler cap a zones econòmiques i sumant-se a l'ofensiva metropolitana liderada per la capital catalana

Relacionat: Badalona assegura que prohibirà tots els pisos turístics i se suma al veto metropolità impulsat per al 2028

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

L'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat ha fet un pas decisiu per frenar l'impacte de la pressió immobiliària als seus barris.

En el Ple municipal celebrat el passat 25 de febrer, es va aprovar de manera inicial la modificació del Pla General Metropolità (PGM).

L'objectiu principal d'aquesta mesura és regular l'ús residencial col·lectiu i evitar que la proliferació d'allotjaments temporals redueixi el parc d'habitatge destinat a l'ús habitual dels veïns.

Veto total als pisos turístics

La nova normativa és estricta pel que fa als usos permesos a les àrees de la ciutat qualificades urbanísticament per acollir habitatges.

Façana de l'Ajuntament d'Esplugues

Façana de l'Ajuntament d'Esplugues Ajuntament d'Esplugues

A partir d'ara, en aquestes zones quedarà totalment prohibida la implantació d'habitatges i apartaments turístics, així com altres models d'allotjament residencial col·lectiu com els colivings, les residències d'estudiants o les residències per a la tercera edat.

Amb aquesta decisió, el consistori busca blindar el sòl residencial per garantir que es destini exclusivament a llars de lloguer estable o compra per als ciutadans, protegint així el teixit veïnal i el comerç de proximitat davant l'especulació.

A més, l'aprovació d'aquest tràmit --que ara se sotmet a exposició pública-- comporta la pròrroga per un any de la suspensió de llicències per construir noves residències o ampliar les ja existents, una moratòria que ja portava un any en vigor.

Visitants arribant a pisos turístics a Barcelona / HUGO FERNÁNDEZ

Visitants arribant a pisos turístics a Barcelona / HUGO FERNÁNDEZ

Segueix els passos de Barcelona

Esplugues se suma a la tendència metropolitana per erradicar la pressió turística del mercat immobiliari.

La ciutat segueix l'estela de Barcelona, l'alcalde de la qual, Jaume Collboni, ja va anunciar l'ambiciós pla d'eliminar les més de 10.000 llicències de pisos turístics de la capital catalana de cara al 2028.

Tanmateix, el setge a aquest model d'allotjament s'està estenent ràpidament pels municipis limítrofs per evitar un 'efecte rebot'.

Un exemple molt recent és el de Badalona, que aquest mateix mes de març de 2026 ha anunciat que prohibirà totalment els habitatges d'ús turístic abans d'aquest estiu.

A aquest front comú metropolità també s'han alineat o estan estudiant restriccions severes altres grans ciutats de l'entorn com L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Sant Adrià de Besòs i Sant Feliu de Llobregat, consolidant un front unitari per blindar el dret a l'habitatge a tota l'àrea d'influència de la capital.

Turistes en una imatge d'arxiu

Turistes en una imatge d'arxiu Europa Press

Reorganització del mapa hoteler local

El sector hoteler també es veurà directament afectat per aquesta modificació urbanística.

La nova regulació estableix que no es podran obrir establiments hotelers als barris amb més concentració de població, com són el Centre, La Plana, Montesa i Can Vidalet, sempre que es tracti de solars els usos dels quals siguin compatibles amb l'habitatge.

Tanmateix, l'Ajuntament no tanca la porta al turisme i als negocis, sinó que els reubica. La normativa estableix que els nous hotels sí estaran permesos en sectors estratègics d'activitat econòmica, esmentant específicament àrees com el barri del Gall o Porta Diagonal, on es concentrarà a partir d'ara aquest tipus de creixement.

Consens en el govern

El dictamen va tirar endavant gràcies als vots a favor de l'equip de govern, compost pel PSC, Esplugues en Comú Podem (EeCP) i la regidora no adscrita.

Eduard Sanz en una imatge d'arxiu

Eduard Sanz en una imatge d'arxiu SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

La portaveu socialista, Montse Pérez, va defensar que la prioritat és "garantir que el sòl es destini a habitatge d'ús habitual i prohibir l'ús turístic" a les zones amb més veïns i comerç.

En la mateixa línia, Jordi Pérez (EeCP) va alertar sobre la pressió del mercat global, que "transforma l'habitatge en un producte d'inversió, redueix l'oferta de lloguer i encarix els preus".

Divisió a l'oposició

Per la seva banda, l'oposició va mostrar postures molt diverses davant la mesura. ERC i Vox van optar per l'abstenció, encara que per motius diferents.

El republicà Roger Martínez va donar suport a frenar els usos turístics, però va dubtar que el sòl terciari acabi destinat a oficines en lloc d'oferir "algun tipus de solució habitacional", mentre que Daniel Lafuente (Vox) va criticar les restriccions a les residències de gent gran.

Finalment, PP i Junts van votar en contra. Des de les files populars, Agustín Parra va advertir del risc que la norma acabi sent "una porta del darrere perquè s'encareixi encara més l'habitatge".

Per part de Junts, Iban Salvador va criticar la reubicació d'hotels i residències cap a les zones econòmiques, lamentant que es concentrin en "espais on no s'han fet els deures en mobilitat".