Sant Adrià de Besòs defensa l'empadronament de 200 persones a la seu municipal davant les crítiques de VOX
El consistori rebutja les acusacions de crear un "pis patera institucional" i al·lega que compleix amb l'obligació legal de censar persones sense llar per garantir drets bàsics
Notícies relacionades
El sistema d'empadronament de Sant Adrià de Besòs s'ha convertit en el centre d'una agre disputa política.
Després de la resposta institucional a una sol·licitud formal presentada pel grup municipal de VOX, s'apunta a la inscripció d'unes 200 persones a l'adreça oficial de l'Ajuntament.
Una informació davant la qual el govern municipal de Filo Cañete ha sortit al pas per aclarir que no es tracta d'una "voluntat política" ni de "criteris discrecionals", sinó de l'estricte compliment de la llei vigent.
Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià, durant una entrevista amb Metrópoli Barcelona
Obligació legal davant de "domicili fictici"
Des del consistori expliquen a Metrópoli que la legislació espanyola obliga els municipis a inscriure al padró tota persona que resideixi habitualment a la localitat, independentment de la seva situació residencial.
Això inclou persones en situació de sense llar o sense domicili fix, per a les quals els ajuntaments han d'habilitar mecanismes específics --com l'ús de la seu municipal com a domicili fictici-- segons estableix el Reial decret 1690/1986.
Sense drets de propietat ni frau
L'Ajuntament, a més, recalca que el padró acredita que una persona viu al municipi, però no atorga drets de propietat ni titularitat sobre habitatges.
El consistori també insisteix que no realitza empadronaments en domicilis privats sense comprovar prèviament que els sol·licitants realment hi resideixen i que, sense el padró, aquestes persones quedarien excloses de serveis bàsics com la sanitat o l'educació.
Un extrem que el Síndic de Greuges ha instat a actuar a tots els ajuntaments.
"Aporofòbia i xenofòbia"
La resposta municipal és especialment dura contra els arguments de VOX, que qualifica la pràctica d'irregular. El govern de Filo Cañete es posiciona "radicalment en contra" de discursos que, segons consideren, fan apologia de l'aporofòbia (rebuig al pobre) i estigmatitzen col·lectius vulnerables.
"No es pot denunciar una pràctica que és totalment legal ni generar titulars desvirtuats amb l'únic objectiu de generar confusió", assenyalen fonts municipals.
Així mateix, acusen representants polítics que "ni tan sols resideixen a la ciutat" d'intentar tensionar la convivència i promoure discursos xenòfobs aliens a la realitat tècnica de l'administració.
Sant Adrià com a model
Lluny de fer marxa enrere, l'Ajuntament reivindica el seu paper com a municipi pioner que garanteix el dret a l'empadronament, assegurant que altres ajuntaments han pres el seu model com a guia per gestionar la població flotant.
Per a l'executiu local, no empadronar aquests residents suposaria un incompliment directe de la Llei 7/1985 reguladora de les Bases del Règim Local.
