Teo Vázquez, fotògraf de Cadis que va emigrar a Barcelona: "Vaig començar en un àtic de l'Eixample i la gentrificació em va portar a Sant Roc"
L'artista obre el seu estudi a Metrópoli per concedir una entrevista en què dissecciona les claus de la seva feina i fa èmfasi en la lluita per la integració dels col·lectius marginats
Més històries: Martín, el carnisser que va deixar Buenos Aires per portar l'autèntic tall argentí a Badalona: "Aquí em sento molt més segur i a gust"
Notícies relacionades
Cadis és per als gaditans com una religió. I, encara que estimin la popularment coneguda com la Tacita de plata, molts es veuen obligats a emigrar a la recerca d'un futur millor.
Teo Vázquez va néixer al barri Santa María del Mar, a prop del famós barri de Santa María, una zona on "convergeixen paios i gitanos", amb un denominador comú: el flamenc. Ara, per vicissituds de la vida, resideix a Badalona, concretament a Sant Roc, i els paral·lelismes amb la realitat que ja coneixia són palpables.
Fotògraf, muralista i retratista professional, Vázquez es dedica a explicar històries personals d'alguns col·lectius, mitjançant diversos suports i en dimensions diferents. Porta quatre anys vivint a Badalona, i aquest lloc l'inspira cada dia.
"Darrere de cada persona hi ha un viatge, amb una realitat i una història diferent", afirma en una entrevista amb Metrópoli.
Teo Vázquez en la seva entrevista amb Metrópoli Badalona
Art en el mobiliari urbà
Sense cap dubte, Teo Vázquez és un virtuós de la pràctica del cartellisme, i ho plasma en qualsevol equipament de la via pública, en algunes ocasions, a gran escala com a mural que s'integra en el context urbà.
"Molta gent es pensa que està pintat o que és permanent", destaca. "La veritat és que són fotografies impreses en un paper fi que s'enganxen, i la seva durabilitat és limitada. "Duren més o menys depenent del lloc on es col·loquin, la porositat de l'edifici, el temps exposat, si plou…", afegeix.
Però abans que aquestes obres es retirin, primer s'immortalitzen. "Sempre planejo una retirada quan ja dóna la sensació que es posa lleig, i no passa res perquè quan s'enganxa es documenta via audiovisual".
Estudi de Teo Vázquez al barri de Sant Roc Badalona
"Els més petits m'agraden més, són projectes no institucionalitzats, després n'enganxen d'altres a sobre i ja està, estan més vius, però els grans sí que es treuen perquè afecten més el paisatge urbà", remata.
Projectes de càrrega social
L'artista rep aquest mitjà al seu taller, el lloc on es materialitza tot el seu imaginari. "Abans el meu estudi era el carrer, ara ja tinc el meu lloc propi, encara que a vegades baixo i faig retrats", al·lega. Des d'aquest habitacle, Teo crea les obres amb què transmet història, experiències i testimonis.
"Moltes vegades treballo mà a mà amb fundacions, ajuntaments… em contracten i llavors començo a fer el càsting amb les persones que m'interessen, que són les que van pel carrer; analitzo el territori i tot culmina amb el mural integrat en el panorama urbà".
Part del taller de Teo Vázquez, a Sant Roc Badalona
Exemples d'aquestes peripècies audiovisuals són a Les Rambles de Barcelona titulat Minories i resistències, el protagonista del qual era un patriarca gitano; La pantera rosa, en una de les columnes de l'edifici homònim del barri de La Marina on apareixen retratats diferents col·lectius; o Entre Gipsyland i Chinatown una feina encara per acabar que explica el concepte de família mitjançant persones de procedència xinesa i del poble gitano.
Teo Vázquez no en té prou. A més d'aquests treballs, també visita la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) uns dos mesos a l'any per donar classes de retrat, perquè "en el món de l'art has de tenir la canya en diferents esculls per guanyar-te la vida", segons comenta.
Emigrant a Sant Roc
Per damunt de tot, Vázquez és un emigrant del sud d'Andalusia, i s'ha instal·lat al bell mig del Besòs després de passar pel centre neuràlgic de la capital catalana. "Tenia un àtic a l'Eixample, però la gentrificació i la pandèmia va provocar que m'arruïnés i la renda pugés, una cosa insostenible".
La vida el va portar per altres camins, i al final va acabar allotjant-se a Badalona, un barri que ja havia conegut feia nou anys després del seu treball Los king de San Roque. "Vaig trobar aquest local i vaig acabar aquí de casualitat, em va agradar el barri i el lloc, és un territori molt interessant, passen moltes coses, és un lloc que canvia molt ràpid".
"Minories i resistències", de Teo Vázquez
Preguntat per la situació del barri, afegeix que a mesura que passa el temps "es complica" i que, per aquest motiu, "és molt probable que tant els gitanos com jo haguem d'agafar les maletes i marxar".
Lluita del poble gitano
D'aquesta mateixa manera, Teo Vázquez intenta transmetre la seva incansable lluita per la integració, la inclusivitat i la igualtat del poble gitano. "El barri de Sant Roc està abandonat, hi ha molta marginalitat i al final es deshumanitza la gent".
"L'excusa fàcil per no rehabilitar la zona és que es trencarà tot al moment. Què es trencarà? Si ja està trencat, és una llàstima, hi ha brutícia, plagues de tota mena, problemes... tanta misèria i deixadesa atrau el mateix", denuncia.
Teo Vázquez en la seva entrevista amb Metrópoli Badalona
Camarón, quelcom més que un símbol
Precisament per això, Vázquez ha impulsat un dels projectes que segueix vigent. Sota el nom On és l'estàtua de Camarón?, intenta tornar-li a la comunitat gitana de Sant Roc una estàtua del cantaor que, el 2017, va ser encarregada i mai es va col·locar a la plaça que porta el nom de la llegenda del flamenc.
Mural de Camarón a Sant Roc fet per Teo Vázquez
Aquesta figura és el fil conductor per a la denúncia social. "El que faig és fer cartells de Camarón amb els colors de la bandera gitana i alegro els veïns, crida l'atenció i així poso el focus al barri per recordar als polítics que no fan res".
"Haurien de endreçar i millorar algunes voreres o algunes llars, que sembla que tot sigui igual perquè ningú passarà per aquí; per això m'hauria agradat que l'estàtua s'hagués posat, imagino que hauria millorat molt la zona perquè molta gent vindria a veure-la", reclama l'artista.
Així doncs, Camarón va apareixent cada cert temps pel mobiliari de Sant Roc i fins i tot pels voltants de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, com a retret per l'estàtua que mai es va col·locar, com a homenatge al que mai va existir i per la necessitat de crear atenció social.
