David, l'empresari d'origen xinès que aposta per la cuina tradicional a Barcelona: "Els bufets lliures estan matant els restaurants de menú i carta"
El jove, que fa 14 anys que viu a la capital catalana, regenta L'Esclop, una taperia espanyola que va néixer per ser "un espai de trobada per als veïns" i on es prioritza "la qualitat del menjar, el servei i la relació amb els clients"
Altres notícies: Una fleca de barri centenària recupera l'essència del Poblenou: obrirà al local d'un negoci familiar que va tancar al juliol
Notícies relacionades
Hi ha clients que entren en un bar i no necessiten ni mirar la carta. El personal ja sap què solen demanar, coneix les seves famílies i pregunta pels fills quan fa temps que no els veuen. És una relació que es construeix amb els anys i que forma part de l'essència de molts bars de barri.
Tanmateix, aquest model de restauració, basat en el tracte proper, el menjar tradicional i els menús del dia, s'enfronta a un escenari cada cop més complicat a Barcelona.
A L'Esclop, una taperia espanyola regentada per David, un empresari d'origen xinès que fa 14 anys a Barcelona, coneixen bé aquesta realitat. David, el propietari, va decidir apostar per l'hostaleria quan va arribar a la ciutat, després d'haver treballat en una empresa de sabates a la Xina.
Tenia un pla: provar sort durant tres o quatre anys i, si no funcionava, tornar a la seva antiga feina. Finalment, el projecte va tirar endavant. Ara, la seva principal preocupació és mantenir el negoci i conservar allò que considera més important: la qualitat del menjar, el servei i la relació amb els clients.
Els bufets lliures, una competència per als bars de menú
Un dels canvis que més preocupa als qui treballen en aquest tipus d'establiments és la proliferació de bufets lliures. El seu model, basat en un preu tancat i la possibilitat de menjar tot el que es vulgui, s'ha convertit en una alternativa per a qui prioritza el cost a l'hora de triar on menjar.
Una competència que, segons explica Andreu, un dels treballadors de L'Esclop, està afectant especialment els restaurants tradicionals.
Exterior del bar-restaurant L'Esclop Barcelona
“Últimament obren molts negocis d'aquest tipus i estan matant els restaurants de menú i carta”, sosté el treballador. Al seu parer, la diferència no està únicament en el menjar, sinó també en el servei que ofereix cada establiment.
Mentre que en un bufet el funcionament és més ràpid i el client hi va principalment a menjar per un preu determinat, en un bar tradicional hi ha una atenció més personalitzada.
“Vas a un lloc per un preu tancat, pots menjar el que vulguis. En canvi, en un altre lloc potser hi vas a gaudir del servei”, explica l'Andreu.
El treballador considera que els bufets no poden oferir el mateix temps d'atenció al consumidor: “Ningú t'atén, ningú ve amb un somriure, et pregunta com estàs. Tot va pim, pam, tot el temps”.
Interior del restaurant L'Esclop Barcelona
Molt més que seure a menjar
Per a David, aquesta diferència és precisament el que dona sentit al seu negoci. El propietari defensa una manera d'entendre l'hostaleria en què el restaurant no és només un lloc on se serveix menjar, sinó també un espai de trobada per als veïns.
“Això és una cultura. Parlem d'Espanya o de Barcelona: un bar de davant del barri. Venen els veïns, podem saludar, preguntar una mica per la vida, coneixem els nens i tot”, explica David.
A L'Esclop hi ha clients que hi van pràcticament cada dia. David assegura que coneix les seves famílies i que la relació va molt més enllà de l'atenció durant el servei. “Coneixem les seves famílies. Ells també coneixen la nostra família. Sempre preguntem pels fills”, diu.
Interior del restaurant L'Esclop Barcelona
Són petits gestos que, per al propietari, formen part de la identitat d'un bar tradicional i que difícilment es poden reproduir en un model de restauració basat en la rotació constant de comensals.
El treballador coincideix que aquesta proximitat és un dels valors que s'estan perdent. Recorda que, quan era petit, hi havia molts restaurants de menú del dia, especialment establiments regentats per gallecs.
Ara, en incorporar-se al món laboral i haver de menjar fora de casa, ha començat a percebre com alguns d'aquells negocis han anat tancant i com l'oferta gastronòmica ha canviat. “Em fa molta pena que el menú del dia s'estigui perdent, és menjar tradicional”, lamenta.
El preu de la vida també ofega els restaurants
L'auge dels bufets no és l'únic factor que condiciona la supervivència d'aquests establiments. L'increment del cost de la vida i de les despeses quotidianes també repercuteix en els negocis d'hostaleria.
David assegura que, parlant amb altres coneguts que tenen comerços de sectors diferents a Barcelona, percep un moment complicat per als petits empresaris. “Hi ha poca venda. Ha baixat molt”, resumeix.
L'encariment de la vida afecta tant els consumidors com els mateixos negocis. Els supermercats, el menjar preparat per emportar i la varietat de propostes gastronòmiques disponibles a la ciutat afegeixen pressió als restaurants tradicionals.
El treballador apunta que, de vegades, l'elecció ja no depèn tant de les preferències gastronòmiques com dels diners disponibles: “La gent ja no pot triar. Potser el menjar està molt bo o més dolent, però la butxaca decideix abans que la panxa”.
Interior del restaurant L'Esclop Barcelona
David, per la seva banda, considera que ara no és el millor moment per fer grans inversions o plantejar una expansió del negoci. La seva estratègia passa per cuidar els detalls quotidians: mantenir la qualitat dels plats, oferir un bon servei, conservar uns preus que els clients puguin assumir i millorar aspectes com la neteja o la decoració del local. “No és el moment de fer un gran canvi”, reconeix.
El sacrifici de mantenir obert un bar
Darrere d'aquesta atenció propera també hi ha moltes hores de feina. David explica que la seva jornada comença al matí, després de portar els nens a l'escola.
Cap a les deu arriba a l'establiment per organitzar el local, preparar i fer les tasques de neteja. Després munta la terrassa i, a partir de les dues, comença el servei juntament amb la resta de treballadors.
El temps és, precisament, un dels sacrificis que més pesen en la seva condició d'autònom de l'hostaleria. “El temps amb la família, el temps privat”, assenyala quan se li pregunta pels renúncies que implica mantenir el negoci. Tot i així, assegura estar satisfet amb la seva vida a Barcelona i amb la relació que ha construït amb la clientela.
L'incertesa sobre el futur del sector no el porta a plantejar-se grans canvis per ara.
Prefereix continuar treballant dia a dia i conservar allò que ha aconseguit construir. En una ciutat on cada cop hi ha més alternatives per menjar i on el preu té un pes creixent en les decisions de consum, L'Esclop reivindica una manera de restauració en què el valor d'un menú no acaba quan el client deixa el plat buit.
També està en conèixer qui seu a la taula, interessar-se per la seva vida i aconseguir que torni l'endemà.