Ensaladilla Rusa de la yaya Encarna Bejar
Gastro

Encarna, àvia cuinera: “L’ensaladilla russa més bona no porta pastanaga, sinó 200 g de tonyina i un grapat d’olives”

L’ensaladilla és considerada un plat ideal i el rei de les tapes per la seva gran versatilitat, frescor en els dies calorosos

Rafa, cuiner: “Les mandonguilles més bones no porten tomàquet, posa-hi 4 alls, brou de carn i 2 llesques de pa”

Llegir en Català
Publicada

L’ensaladilla és un plat fred a base de patata bullida, pastanaga, pèsols, ou dur i tonyina, tot picat o barrejat i lligat amb salsa maionesa. És una tapa molt popular a Espanya que se serveix sempre freda.

Per això, és la preferida per aquesta època d’estiu. Lleugera i fresqueta per aguantar les altes temperatures. Però a la cuina, com amb totes les receptes, cadascú té la seva manera de fer-la i els seus petits trucs perquè quedi perfecta.

En aquest context, l’àvia Encarna Bejar, a través de les seves xarxes socials comparteix diferents receptes i entre elles destaca la seva ensaladilla, que fa com “sempre”.

La recepta de la iaia Encarna

Per preparar aquesta recepta tradicional, l’àvia comença seleccionant una varietat d’ingredients senzills: "ensaladilla congelada, maionesa, palets de cranc, patates, olives, cogombrets, ous, tonyina, pebrot vermell, oli i sal".

Tal com explica l’Encarna, a les seves xarxes socials el procés s’inicia amb la cocció dels ous, mentre s’encarrega de les patates: "pelo totes les patates i les poso en remull".

Un cop preparades, les patates es tallen en "trossos petits" i s’afegeixen a una "olla gran" juntament amb una mica d’aigua i l’ensaladilla congelada.

La cocció es fa a foc mitjà, ja que, segons explica, "el foc l’he posat a sis", i es deixa cuinar durant aproximadament "mitja hora", assegurant-se d’"anar remenant" de tant en tant. Després d’escórrer els vegetals, esmenta un detall pràctic: "Aquesta aigua l’aprofito per a les plantes".

La fase final consisteix en el muntatge dels ingredients. L’àvia talla els palets de cranc i els ous durs, mentre que "els cogombrets els tallo a trossos petits i les olives per la meitat".

Després, afegeix el que ella anomena amb humor "l’ingredient que m’engreixa: la maionesa", barrejant-ho tot amb una mica de sal.

Per a la presentació, col·loca la barreja en un plat de vidre i hi afegeix una capa extra de "maionesa per sobre", assegurant-se d’escampar-la "per tots els forats".

Finalment, decora el plat amb pebrot, olives partides i més ou tallat, concloent satisfeta que "aquest és el resultat final de l’ensaladilla i Ale, té una pinta boníssima".