L'històric restaurant de Barcelona amb esmorzars de forquilla i menú del dia a menys de 15 euros: molt conegut pels seus entrepans
Durant els anys 60, el local es va transformar: una part va passar a ser xarcuteria i l'altra, una bodega on se servia vi a granel
Altres notícies: Del Japó a Barcelona: així és la nova cocteleria de tradició nipona que conquereix la ciutat
Notícies relacionades
Tot i que molts l'associen a una antiga casa de pagès, Casa Pagès mai ho va ser. L'origen del nom es remunta a una família que tenia una casa de camp a la carretera de l'Arrabassada i que el 1956 va obrir aquest establiment a Gràcia.
Als seus inicis, el negoci es dedicava a vendre barres de gel i a distribuir refrescos i cervesa, com La Casera i Estrella Damm.
Durant els anys 60, el local es va transformar: una part va passar a ser xarcuteria i l'altra, una bodega on se servia vi a granel. Aquella combinació marcaria el caràcter popular de l'espai, molt lligat al barri i als seus veïns.
Un bar amb història
Als anys 70, Casa Pagès va canviar de mans i la xarcuteria va desaparèixer per donar pas a una bodega amb bar. Tanmateix, aquella etapa va ser breu.
A finals de la dècada, el local va ser tancat per les autoritats en descobrir-se que s'hi organitzaven timbes il·legals de pòquer, un episodi que va acabar amb diversos clients, i els propietaris, al calabós.
Els dos barrils del Casa Pagès ubicats al carrer que li han costat a Barros dues sancions de 1.500 euros / CASA PAGÈS
Algunes d'aquestes històries han quedat gravades a la memòria del restaurant. Un d'aquells jugadors va continuar sent client habitual i explicava com, en una ocasió, la dona d'un dels participants va entrar al bar per evitar que el seu marit es jugués el patrimoni familiar.
De bar de treballadors a punt de trobada del barri
El 1981, l'establiment va passar a mans de Pedro Barros, qui el va reformar durant un any i el va reobrir el 1982. Des de llavors, Casa Pagès ha estat un lloc de reunió per a generacions de veïns. Avui, el negoci segueix en mans de la família, amb Alberto Barros, fill de Pedro, al capdavant.
“Molta gent ve sola a veure a qui es troba”, explica l'Alberto, que defineix el restaurant com un reflex de la història quotidiana de Gràcia i de Barcelona.
Durant anys va ser un bar de menú freqüentat per treballadors del barri: fusters, lampistes, pintors i empleats d'empreses properes.
Un menú popular amb clients il·lustres
Entre les seves taules també s'hi van asseure treballadors d'empreses com Enher, Bayer o de la clínica Olivé Gumà. Fins i tot Pasqual Maragall va ser un dels clients habituals quan recorria el barri.
A més, Casa Pagès és seu de la Colla La Moderna de Gràcia de Sant Medir, reforçant el seu vincle amb la vida associativa.
Després de la crisi postolímpica, el fill gran de Pedro va assumir el comandament i va ampliar l'oferta nocturna amb torrades de botifarra, anxoves o escalivada, cosa que va rejovenir la clientela i va permetre que el negoci seguís endavant.
El relleu generacional i l'essència intacta
A principis dels 2000, el pare va reprendre les regnes, ja amb la vista posada en la jubilació, i va acabar cedint el testimoni a l'Alberto, que es va quedar al capdavant sent molt jove. Tot i que al principi va viure el bar com una obligació, amb el temps va començar a veure-ho com un projecte propi.
Alberto Barros, davant del seu restaurant Casa Pagès aquest dimecres / GUILLEM ANDRÉS
L'esperit del local gairebé no ha canviat des de 1982: les mateixes taules i cadires, entrepans clàssics com el Freud (pollastre amb brie) o el Sòcrates (llom amb formatge i pebrots) i un menú de migdia que avui costa 14,90 euros, mantenint la seva vocació de preus populars.
Esmorzars de forquilla i cuina de sempre
En els darrers anys, Casa Pagès ha incorporat petits canvis sense perdre la seva identitat: vermuts de cap de setmana, nous esmorzars de forquilla i el fitxatge del xef Fernando Cuenca per reforçar la cuina de tradició.
Plats com fricandó, cap i pota, mandonguilles, botifarra amb mongetes o trinxat de la Cerdanya formen part d'una proposta que mira sense complexos al passat. “Tenim història, solera i autenticitat”, resumeix l'Alberto Barros. “Som el bar de la cantonada de tota la vida”.
