Podem vigila els comuns a Barcelona i deixa en evidència el seu doble joc en habitatge
El partit morat treu la seva artilleria contra els seus exsocis i els roba discurs i estratègia per guanyar terreny electoral
Relacionat: Els comuns promocionen la vaga contra el Govern del seu ministre Urtasun
Notícies relacionades
Les consignes polítiques són una arma de doble tall. Els comuns basen la seva estratègia en la columna vertebral de l'habitatge.
Van fer d'aquest tema el seu principal cavall de batalla i l'arma imprescindible per minar la imatge de l'actual alcalde i futur candidat socialista, Jaume Collboni.
Però les utilitzacions polítiques de les consignes tenen les cames curtes: Podem Catalunya està fiscalitzant de prop els passos dels comuns d'Ada Colau i Gerardo Pisarello i ara deixa en evidència els seus rivals, amb qui abans compartien ideals i coalició electoral.
Els mètodes de Colau
Els de Montero i Belarra (o Maria Pozuelo a Catalunya) han capgirat la truita i apliquen amb els seus exsocis de l'esquerra els mateixos mètodes que els comuns pretenen aplicar a Collboni.
Per això, des de Podem exigeixen als de Colau que expliquin el seu canvi de posició pel que fa a les promeses estrella que van vendre a bombo i plateret, condensades en aprovar una llei que limités la compra de pisos a cinc immobles a Catalunya.
Acte de Gabriel Rufián (ERC) i Irene Montero (Podem) a Nou Barris (Barcelona)
“Que donin explicacions”
El grup parlamentari dels comuns va forçar la presentació a la cambra legislativa d'un text amb el qual limitaven les compres de pisos: només podria adquirir un habitatge qui tingués menys de cinc immobles. Li van dir la llei antiespeculació.
D'aquella campanya posant-se medalles s'ha passat a tot el contrari: a rebaixar l'ímpetu inicial i a transigir amb les compres matisant que es poden comprar pisos sempre que no siguin per especular. “Reclamem als comuns explicacions sobre què passa amb els compromisos que van vendre com a condició imprescindible per aprovar els pressupostos [de Salvador Illa]”.
El canvi de criteri
Què ha passat perquè els comuns hagin fet un gir tan vertiginós en aquesta matèria sensible pels seus interessos?
La veritat és que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va dictaminar que alguns articles de la llei dels comuns eren inconstitucionals i el PSC va preferir revisar el tema i assegurar els textos legals abans que perdre la batalla als tribunals.
Al final, amb les aclaparadores proves a favor d'aquesta opció, els comuns van recular, però no van voler donar massa publicitat al seu canvi de criteri. Millor no remenar-ho.
Tanmateix, Podem està al cas: “No es pot convertir l'habitatge en bandera política mentre milers de famílies continuen sense poder accedir a un habitatge digne. Menys pactes per salvar els pressupostos i més valentia per enfrontar-se als especuladors. L'habitatge és un dret, no un negoci”.
![El alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, durante su intervención en el HOWS Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/575443.jpg?p=w:320\/h:240&h=_G3A7lUh"])
La seva pròpia medicina
La ironia del destí és cruel: aquestes paraules semblen tretes del discurs mantingut per Pisarello quan es refereix a Collboni, però ara van dirigides a ell. I són un míssil a la línia de flotació dels comuns i el seu tema estrella.
Per a més abundància, els de Podem fan aparèixer els comuns com un apèndix dels socialistes: “El PSC i els comuns han tornat a demostrar que els anuncis i els acords de despatx no garanteixen solucions a l'emergència de l'habitatge”, clamen.
Incapaces d'un text comú
I subratllen que PSC i BeC “van pactar limitar la compra especulativa de l'habitatge per desbloquejar els pressupostos, però quatre mesos després no han estat capaços d'acordar una proposta comuna.
El PSC vol una regulació dels usos que permeti continuar comprant pisos sense limitar l'acumulació i torna a posar límits a qualsevol transformació que qüestioni els interessos del mercat immobiliari”.
En resum, l'alcaldable dels de Colau demana cada setmana “més valentia” als socialistes en el tema de l'habitatge, però el seu partit, segons Podem, fa el contrari.
Els de Montero no amaguen que la seva intenció és escombrar tant com es pugui el marc electoral dels de Colau i han tret tota l'artilleria per frenar-los a Catalunya.
Ada Colau i Emilio García a l'acte de presentació del Frente Amplio a Madrid
Una estratègia diabòlica
El perill per als comuns no ve de la dreta i l'extrema dreta, com Colau i Pisarello proclamen, sinó de la pròpia esquerra, que amb la seva fiscalització va deixant en evidència els comuns.
I és que l'estratègia dels podemites és diabòlica: Podem vol assetjar els comuns al seu feu i en la seva reivindicació estrella.
No hi haurà descans per als comuns fins després del nou cicle electoral, que inclou les municipals de l'any vinent i les autonòmiques del 2028.
Comitès de vaga
La cúpula de Podem també ha donat ordres perquè hi hagi activistes del partit a tants comitès de vaga com es pugui, així com a totes les assemblees i reunions preparatòries de l'11-N.
A la seva agenda, els míssils que utilitzen per intentar recuperar terreny als comuns estan basats en consignes i eslògans molt similars als que utilitzen els de Colau i Pisarello.
Així, les seves principals línies de reivindicació en la protesta seran l'expropiació dels pisos dels fons voltor, la baixada del preu dels lloguers i l'eliminació de despeses militars per dedicar-les a escoles i hospitals.
