Laura, llogatera a Barcelona: "La desesperació per trobar pis em va fer llogar un local com a habitatge, ara pago molt més de llum i no puc empadronar-me"
Una mare monoparental amb una filla amb necessitats especials denuncia que paga 200 euros mensuals de subministraments per un espai que no està registrat com a habitatge i la "deixa fora de les ajudes al lloguer"
Altres notícies: Tamara, propietària a Barcelona: "Llogo el pis per 600€ i quan el recuperi el vendré, les meves llogateres han deixat de pagar”
Notícies relacionades
La desesperació per trobar un sostre sota el qual viure va portar la Laura, nom fictici a petició de l'entrevistada, a signar un contracte de lloguer que acabaria convertint-se en una trampa.
Mare monoparental i amb una filla amb necessitats especials, va acceptar un espai que s'oferia com a habitatge perquè no trobava cap altra alternativa que pogués permetre's.
El que aleshores semblava una solució habitacional va acabar obrint la porta a una cadena de problemes que encara arrossega.
La recerca havia estat complicada des del principi. Els preus eren “massa elevats” i la competència per cada anunci feia pràcticament impossible avançar.
Un espai registrat com a local
Hi havia tants candidats interessats en les ofertes que, en ocasions, ni tan sols aconseguia concertar una visita. Sense massa opcions, va acabar decantant-se per un immoble que es llogava com a habitatge, sense ser conscient de les conseqüències que podia tenir la seva situació administrativa.
Habitatges a Barcelona
“Jo no vaig saber que era un local i que això no era correcte fins després d'acabar pagant el contracte i signant”, explica. Va ser aleshores quan va descobrir que l'espai que havia llogat estava registrat com a local. A partir d'aquell moment, el que havia de ser l'inici d'una etapa d'estabilitat es va convertir en una font constant de dificultats.
Una llar amb factures desorbitades
Un dels primers obstacles va arribar amb els subministraments. La Laura assegura que mantenir l'espai suposa un “desemborsament mensual molt elevat”, especialment tenint en compte que viu en un únic ambient. Entre la factura de la llum i la de l'aigua, calcula que paga uns 200 euros al mes: aproximadament 100 euros per cada servei.
A aquesta despesa s'hi suma la impossibilitat d'empadronar-se a l'immoble. Una circumstància que no només afecta el seu dia a dia, sinó que també li tanca les portes a determinats recursos i prestacions. La situació s'ha tornat especialment complicada des que es va quedar sense feina i va començar a buscar suport econòmic per poder continuar fent front al lloguer.
La porta tancada de les ajudes públiques
Quan va intentar sol·licitar ajudes al lloguer, es va trobar amb un problema que no havia previst quan va signar el contracte. Encara que el document reflectís que l'espai s'havia arrendat com a habitatge i pogués acreditar que aquesta era la finalitat del lloguer, la seva condició administrativa com a local li impedia accedir a determinades prestacions.
“Per més que es reflecteixi que és un habitatge i que es pugui demostrar que es va llogar com a tal, no és possible accedir a res”, lamenta. La mateixa dificultat s'estén, segons relata, a altres serveis als quals tampoc pot accedir per no disposar d'un habitatge reconegut com a tal.
Habitatges a la Barceloneta
Davant la manca d'alternatives, també ha intentat recórrer als recursos públics d'habitatge. Tanmateix, tampoc ha trobat una sortida per aquesta via. “Vaig sol·licitar ajuda per poder accedir als habitatges públics, però el nivell de sol·licituds és immens”, explica. L'elevada demanda es converteix així en un altre obstacle per a una dona que necessita una solució habitacional, però que no aconsegueix trobar-la.
“Accedir a un habitatge amb aquest perfil és impossible”
A les dificultats econòmiques i administratives s'hi suma la responsabilitat de tirar endavant sola la seva filla, que té necessitats especials.
Aquesta circumstància condiciona encara més la recerca d'una llar que s'ajusti a les seves necessitats i a les seves possibilitats econòmiques. “Accedir a un habitatge amb aquest perfil és impossible”, sentencia la Laura, que veu com la manca d'alternatives i els entrebancs per accedir als recursos públics la mantenen atrapada en una situació de la qual no aconsegueix sortir.
Mentrestant, continua pagant per un únic ambient, assumint uns subministraments que ronden els 200 euros mensuals i sense poder acollir-se a determinades prestacions. L'habitatge que va trobar quan ja no tenia més opcions s'ha convertit, paradoxalment, en el principal obstacle per aconseguir sortir d'aquesta situació.
