María del Mar, afectada per una estafa de lloguer a Barcelona: "Em vaig quedar sense casa i vaig perdre 6.000 euros"
Els suposats arrendadors li van sol·licitar documentació habitual per formalitzar el lloguer, com les nòmines, la seva identificació i la vida laboral. Després de revisar-la, li van comunicar que acceptaven la seva candidatura, tot i que li van explicar que no podrien organitzar visites fins a final de mes perquè en aquell moment hi vivia una família amb nens a l'immoble.
Altres notícies: Alfonso, jubilat i propietari d'un pis a Barcelona que va ser ocupat: "El tornaré al lloguer i contractaré una assegurança, necessito els diners"
Notícies relacionades
María del Mar necessitava trobar un habitatge a Barcelona. Vivia en una habitació d'un coliving, un allotjament d'estada curta en què no podia romandre indefinidament, i havia decidit compartir pis amb una amiga. Va trobar un anunci a Idealista que semblava encaixar amb el que buscava: dues habitacions, moblat i un preu de 1.200 euros mensuals.
Tanmateix, el que va començar com una recerca d'habitatge va acabar, segons denuncia, en una presumpta estafa que li va costar prop de 6.000 euros i la va deixar sense casa durant dos mesos.
“Vaig anar amb bona fe, vaig mostrar totes les meves dades, treballo i estic completament en regla, em vaig quedar sense on viure i sense diners”, relata María del Mar en conversa amb Metrópoli.
Reservar l'habitatge sense visitar-lo
Segons el seu testimoni, els suposats arrendadors li van sol·licitar documentació habitual per formalitzar el lloguer, com les nòmines, la seva identificació i la vida laboral. Després de revisar-la, li van comunicar que acceptaven la seva candidatura, tot i que li van explicar que no podrien organitzar visites fins a final de mes perquè en aquell moment hi vivia una família amb nens a l'immoble.
Habitatges a Barcelona
La possibilitat de reservar l'habitatge sense visitar-lo li va generar dubtes. María del Mar assegura que preferia conèixer el pis abans de lliurar diners, però els interlocutors li van insistir que havia d'abonar una quantitat equivalent a una mensualitat per apartar-lo. També li van enviar el registre cadastral de l'immoble per transmetre-li confiança. “Jo no sóc d'aquí i, com que tenia pressa per trobar on viure, ho vaig fer”, explica.
Després de rebre un contracte i signar-lo, va pensar que el procés avançava amb normalitat. Tanmateix, els pagaments no van acabar aquí.
Més pagaments per aconseguir les claus
Dies després, segons el seu relat, un dels homes amb qui mantenia el contacte li va comunicar que la seva esposa no estava convençuda de llogar-li l'habitatge perquè anteriorment havien tingut problemes amb ocupacions il·legals. Per transmetre-li més seguretat, li va demanar que abonés també l'import del primer mes de lloguer: uns altres 1.200 euros, que havia de transferir a un compte bancari diferent.
María del Mar assegura que els comptes utilitzats per rebre els diners eren de bancs en línia. Una de les transferències es va retardar per coincidir amb el cap de setmana i, durant els dies següents, va rebre trucades constants perquè tornés a enviar l'import. Finalment, li van comunicar que els diners havien arribat.
Nous pagaments per l'assegurança de l'habitatge
A continuació, li van sol·licitar nous pagaments relacionats amb una suposada assegurança de l'habitatge. Segons explica, primer va abonar la quantitat que li reclamaven i, després, li van dir que no se sentien segurs amb el lloguer i que preferien tornar-li els diners. Quan ella va protestar perquè ja havia organitzat la mudança, li van tornar a demanar una altra quantitat per l'assegurança. Desesperada per no perdre l'habitatge, va accedir de nou.
Habitatges a Barcelona
La situació es va prolongar durant setmanes. Cada vegada que María del Mar reclamava la devolució de les quantitats lliurades, assegura que li plantejaven noves condicions. Fins i tot li van arribar a demanar que pagués per avançat els subministraments d'aigua i llum. Ella s'hi va negar inicialment perquè entenia que aquestes despeses es liquidaven a mes vençut, però, davant la insistència i després que li diguessin que així estarien més tranquils, va acabar fent també aquest pagament.
“Cada vegada que em vibrava el mòbil era per demanar-me més diners”, recorda. La incertesa i la pressió que descriu van marcar aquell mes, mentre seguia sense poder entrar a l'habitatge que havia reservat.
Un pis que no era el del contracte
Finalment, els interlocutors li van donar una data per lliurar-li les claus. María del Mar va acudir al lloc acordat, però ningú va aparèixer. Després d'intentar contactar amb ells sense èxit, va rebre a la nit un missatge en què un dels homes li va explicar que havia tingut un problema a la feina i que no havia pogut acudir. Li va proposar quedar un altre dia.
La dona va rebutjar l'explicació i va tornar a exigir que li tornessin els diners. Segons explica, l'home va insistir que l'entrada al pis estava prevista per al primer dia del mes següent i que lliurar-li les claus dos dies abans era un favor. Ella va acceptar acudir a la nova cita, però, assegura, va tornar a quedar-se esperant sense que ningú es presentés.
Va ser aleshores quan va decidir comprovar personalment l'adreça que figurava al contracte. Va trucar al timbre i els residents li van permetre entrar. Allà va descobrir que l'habitatge estava llogat a una família amb un contracte de cinc anys i que els seus ocupants no tenien intenció de marxar. A més, quan els va ensenyar les fotografies que li havien enviat per anunciar-li el pis, li van dir que no es corresponien amb la seva casa.
"L'adreça estava mal posada"
María del Mar assegura que, en reclamar explicacions, l'home amb qui havia contactat li va respondre que l'adreça del contracte estava mal indicada. “L'adreça estava mal posada al contracte”, recorda.
Edificis d'habitatges
Després de descobrir el que havia passat, va anar a la Policia i va presentar una denúncia per presumpta estafa, segons afirma. Durant els dies posteriors, l'interlocutor va continuar prometent-li que li tornaria els diners, però finalment va deixar de respondre i la va bloquejar. María del Mar assegura que el número de telèfon va deixar d'existir a WhatsApp. De moment, explica que continua sense tenir resposta sobre un eventual judici.
Dos mesos sense casa i 6.000 euros menys
Les conseqüències no van ser únicament econòmiques. Sense els diners que havia destinat a la entrada del seu nou habitatge, María del Mar i la seva amiga es van trobar sense recursos suficients per afrontar un altre lloguer. Durant dos mesos, va haver d'allotjar-se a cases de familiars i amics mentre buscava una alternativa. Les seves pertinences van romandre guardades en una taquilla de lloguer.
Amb l'ajuda de les seves famílies, ambdues van aconseguir reunir els diners necessaris per trobar un altre habitatge. El procés tampoc va ser senzill: els van sol·licitar nombrosos documents i un fiador abans d'acceptar el lloguer. Encara que finalment van aconseguir instal·lar-se, María del Mar assegura que encara els està costant recuperar-se econòmicament del que va passar.
Múltiples transferències i pagaments
Calcula que va lliurar aproximadament 6.000 euros mitjançant múltiples transferències i pagaments. Una quantitat que, a més de deixar-la sense estalvis per afrontar la mudança, li va provocar una gran angoixa durant les setmanes en què va creure que estava a punt d'aconseguir una llar.
“L'ansietat que vaig tenir tot aquell mes va ser enorme”, explica. La seva experiència reflecteix la vulnerabilitat en què, segons denuncia, es va trobar en intentar accedir a un habitatge sense poder-lo visitar prèviament i davant la urgència d'abandonar el seu allotjament temporal.
Per a María del Mar, el que va passar també està relacionat amb la dificultat de trobar un lloguer a Barcelona. “Tenir un pis de lloguer és com anar de cacera o a jugar a la loteria”, resumeix. Una recerca que va començar amb l'esperança de compartir un habitatge amb una amiga i que va acabar, segons el seu testimoni, amb una denúncia policial, una pèrdua econòmica de milers d'euros i dos mesos sense un lloc propi on viure.
