Els propietaris d'una fleca artesanal, sobre les macrofleques: “Venen per sota del cost fins a aconseguir que desaparegui la competència per després apujar els preus"
El creixement d'aquestes cadenes ha transformat el paisatge comercial de Barcelona. Segons les dades recollides pel Gremi de Restauració, la ciutat comptava al novembre amb 883 establiments d'aquest tipus, davant dels 755 registrats al març de 2024
Altres notícies: Guerra entre macrofleques: la xinesa Vivari reemplaça la catalana Fornet a la zona alta de Barcelona
Notícies relacionades
L'expansió de les macrofleques a Barcelona preocupa els petits negocis familiars, que veuen com aquest model d'establiments guanya presència als carrers de la ciutat i s'estén progressivament cap als barris perifèrics. Davant d'aquesta tendència, una fleca artesanal de Sant Feliu de Llobregat ha llançat un missatge en defensa del comerç local i ha denunciat l'estratègia de preus que, segons els seus propietaris, amenaça la continuïtat dels forns tradicionals.
“Venen per sota del cost fins a aconseguir que desaparegui la competència per després apujar els preus”, sostenen els responsables de l'establiment, que adverteixen de les conseqüències que aquesta dinàmica pot tenir per a les petites fleques. Segons la seva denúncia, la venda de pa a preus molt baixos dificulta que els negocis familiars puguin competir i mantenir la seva activitat, fins al punt de veure's obligats a tancar.
Un cop desapareguda la competència, afegeixen, els preus tornen a pujar per sobre dels anteriors.
Les macrofleques s'acosten al miler de locals a Barcelona
El creixement d'aquestes cadenes ha transformat el paisatge comercial de Barcelona. Segons les dades recollides pel Gremi de Restauració i compartides amb Metrópoli, la ciutat comptava al novembre amb 883 establiments d'aquest tipus, davant dels 755 registrats al març de 2024. En poc més d'un any i mig, el nombre ha augmentat en 128 locals.
La nova macrofleca de Santa Gloria a Barcelona
L'expansió també s'està desplaçant des del centre cap als districtes perifèrics. Sants-Montjuïc i Nou Barris destaquen pel nombre de noves obertures registrades en l'últim any i mig, amb 25 i 23 establiments més, respectivament. L'Eixample, per la seva banda, concentra 212 locals d'aquestes característiques.
Aquest model combina la venda de pa amb altres productes i serveis, com cafè, brioixeria, entrepans i fins i tot menús. La proliferació d'aquests establiments ha obert el debat sobre el seu impacte en el comerç tradicional i en l'activitat econòmica de proximitat.
“Darrere del pa artesanal hi ha hores de feina i tradició”
Davant d'aquesta expansió, els responsables de la fleca de Sant Feliu de Llobregat reivindiquen la feina que hi ha darrere de l'elaboració artesanal. En el seu missatge, subratllen que el pa tradicional és el resultat de l'experiència, la dedicació i el coneixement d'un ofici que exigeix treballar durant la nit per tenir el producte a punt cada matí.
Per això, defensen que la desaparició de les petites fleques no només afecta els propietaris d'aquests negocis, sinó també els clients i la continuïtat d'una activitat tradicional. Al seu parer, la competència basada en preus molt baixos posa en risc un model de comerç que depèn de la feina diària al forn.
“Nosaltres continuarem fent pa artesanal”, asseguren des de l'establiment, que aposta per continuar elaborant els seus productes cada dia amb temps, dedicació i ofici.
Una defensa del comerç local
Els propietaris també han volgut agrair el suport de qui segueix comprant a les fleques artesanals. El seu objectiu, expliquen, és continuar formant part del teixit comercial de Sant Feliu de Llobregat i mantenir una activitat vinculada al barri.
vivari pau claris diputació Barcelona
“Moltes gràcies a totes les persones que aposteu per les fleques artesanals i a tots els nostres clients per la confiança i per continuar donant valor al nostre ofici”, traslladen.
La reivindicació arriba en un moment de creixement de les macrofleques a Barcelona, un fenomen sobre el qual també han alertat diversos economistes. Entre les qüestions que han posat sobre la taula figuren la substitució de comerços tradicionals, la manca de relleu generacional i les condicions laborals del sector. L'expansió d'aquestes cadenes planteja així un debat sobre la convivència entre els nous models de negoci i les fleques familiars que mantenen l'elaboració artesanal.
