La cursa ‘en solitari’ dels municipis metropolitans per blindar-se davant dels incendis: “Estem abandonats”
Els ajuntaments reclamen més suport supramunicipal mentre reforcen la inversió en prevenció davant focs cada cop més virulents
Et pot interessar: Els tres municipis metropolitans sense habitatge públic condicionats per la seva complexitat territorial
Notícies relacionades
A Barcelona, més de 50 municipis es troben en risc alt o molt alt d’incendi. El canvi climàtic –sumat a la manca de manteniment dels boscos i franges forestals– ha obligat els municipis amb més superfície forestal a redoblar esforços per combatre els incendis de nova generació, cada cop més virulents.
Un escenari crític que exigeix una resposta immediata de les administracions locals. Tanmateix, els ajuntaments denuncien sentir-se abandonats i reclamen més suport per part de les administracions supramunicipals. “Estem sols davant la gestió de les franges forestals”, expressa l’alcalde de Sant Andreu de la Barca, Marc Giribert, en conversa amb Metrópoli.
Crida d’auxili
Aquest municipi del Baix Llobregat va patir a principis de mes un incendi que va calcinar quatre hectàrees de bosc i va obligar a confinar durant hores els veïns del barri de la Colònia. Aquest dissabte, la consellera d’Interior, Núria Parlón, va visitar la zona zero de l’incendi.
L’incendi de principis de mes va posar a prova la feina preventiva realitzada per l’Ajuntament. El manteniment de les franges de protecció va ser clau per facilitar les tasques d’extinció i evitar una major propagació del foc. Per això, Sant Andreu les condiciona cada any, tot i que la normativa només obliga a fer-ho de manera biennal. No és una actuació menor: prop d’un terç de la superfície del municipi és forestal.
Imatge de l’incendi a Sant Andreu de la Barca
“Tenim pràcticament tot el municipi amb les franges obertes”, explica Giribert. Tanmateix, el consistori continua executant noves actuacions per reduir el risc. En les properes setmanes reduirà la densitat de l’arbrat i desbrossarà el sotabosc a la franja exterior de la urbanització Creu de Sussalba, formada per set habitatges i situada al límit amb Corbera de Llobregat.
“El sotabosc ha crescut molt perquè l’hivern i la primavera han estat molt plujosos”, assenyalen fonts municipals.
Malgrat aquest esforç, l’alcalde assegura que treballen “a contrarellotge” i amb la sensació de ser els únics responsables d’una gestió que, en molts casos, correspon a terrenys de titularitat privada. “La gestió depèn massa del criteri polític de cada govern”, critica l’alcalde.
Davant l’onada d’incendis que pateix tot el país, Giribert reclama una estratègia global. “Ens hem de posar les piles. És impossible gestionar sols tantes hectàrees de massa forestal”, conclou.
Inversions cada cop més grans
Una inversió molt més gran va ser la que va executar l’Ajuntament de Castellbisbal fa quatre mesos per reforçar la protecció dels seus boscos. El consistori va destinar 140.000 euros al manteniment de les franges de protecció contra incendis i al control de les taques de canyes invasores repartides per tot el municipi.
Amb aquest contracte, vigent des de l’any passat, l’Ajuntament pretén donar resposta a un problema creixent associat al manteniment de les franges de protecció a les urbanitzacions. Després de cada tala –alerta el consistori–, les canyes, els ailants i altres espècies invasores de ràpid creixement tornen a colonitzar ràpidament el terreny i s’expandeixen per les zones properes als habitatges.
Aquesta proliferació redueix l’eficàcia de les franges de protecció perquè, en poc temps, torna a acumular-se vegetació combustible. A més, en alguns punts, el creixement excessiu de determinades espècies, com les cactàcies, dificulta el pas i les tasques de manteniment.
El contracte afecta les 17 urbanitzacions del municipi i obliga l’empresa adjudicatària a encarregar-se del manteniment durant els propers dos anys. En cas de pròrroga, la vigència del servei s’estendrà fins al 2027.
Vista aèria de Castellbisbal en una imatge d’arxiu
Manteniment de les franges
L’aposta per la prevenció es repeteix en altres municipis metropolitans. Vallirana va començar al juny els treballs de manteniment de les seves franges mentre que Castellví de Rosanes les va avançar al maig amb actuacions en unes 36 hectàrees. Molt abans, al març, Sant Esteve Sesrovires va invertir 13.700 euros en aquest manteniment.
En paral·lel, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) també ha impulsat una estratègia per reforçar la protecció de les urbanitzacions davant l’amenaça del foc. Aquestes actuacions ja són visibles en punts estratègics de Gavà, Sant Cugat del Vallès i Torrelles de Llobregat. L’objectiu no és només la neteja del sotabosc, sinó una gestió integral que augmenti la resiliència de les masses forestals en zones clau com les muntanyes d’Ordal, el massís del Garraf i la serralada de Marina.
Un agent d’Agents Rurals en una zona afectada per un incendi a Tiana
Eixos de contenció
Mentre els municipis actuen sobre les seves franges de protecció més properes a les urbanitzacions, la Generalitat treballa a una escala més gran. L’Executiu català ha dissenyat 14 eixos estratègics de confinament forestal per evitar la propagació de grans focs entre massissos i reduir-ne la intensitat.
Es tracta d’una estratègia territorial en què s’aprofiten grans discontinuïtats agrícoles o naturals, així com grans eixos en què l’incendi perd alineació a gran escala.
![Un Agent Rural investiga un incendio de vegetación en El Prat](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559406.jpg?p=w:320\/h:240&h=4JfkZZxm"])
Aquests eixos es recolzen en infraestructures com carreteres, pistes forestals principals, camps de cultiu, rius, grans formacions rocoses o importants infraestructures urbanes per crear àrees d’oportunitat que facilitin les tasques d’extinció.
Un d’aquests eixos prioritaris se situa entre Igualada, Martorell i Santa Coloma de Cervelló, un corredor estratègic que travessa diverses zones forestals de l’entorn metropolità. Dins d’aquest àmbit, la Generalitat prepara els voltants de la finca ‘Les Rovires’ per convertir-los en un eix de confinament prioritari.
L’actuació comptarà amb una inversió de 100.000 euros a càrrec de Forestal Catalana, l’empresa pública de la Generalitat encarregada de la gestió i protecció dels boscos. Els treballs permetran millorar l’estructura forestal de la zona i facilitar la intervenció dels equips d’extinció davant possibles incendis de gran intensitat.
