Els tres municipis metropolitans sense habitatge públic condicionats per la seva complexitat territorial

Barcelona va a dues velocitats. La demanda d'habitatge avui va sis vegades més ràpid que la construcció, cosa que crea una desigualtat insostenible. En aquest aspecte, alguns municipis de l'àrea metropolitana han fet més esforços que d'altres en la mobilització de parc residencial públic.

“El nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) ja obliga que almenys un 10% del sòl sigui assequible”, apunta Eva López, presidenta d'Immosomni. Amb una població de 3,4 milions, l'AMB concentra més del 40% de l'habitatge protegit del territori català, excepte en tres municipis que, condicionats per la seva complexitat territorial, tenen el marcador a zero.

Manca d'espai

Es tracta de Castellbisbal, la Palma de Cervelló i Sant Climent de Llobregat, que, més enllà d'aquesta manca compartida, presenten també trets territorials comuns que ajuden a explicar, en part, aquesta situació.

Són localitats de menor mida, amb una forta presència de sòl forestal i amb una estructura urbana menys densa. “Per impulsar l'HPO cal tenir una mentalitat clara i voluntat política, però, sobretot, disposar de sòl”, assenyala Ricardo Gulias, conseller delegat de RN Tu Solución Hipotecaria, a Metrópoli. I és precisament en aquest aspecte on aquests tres municipis han partit amb desavantatge.

Miravern, el futur complex residencial a Sant Just Desvern que suma 580 habitatges als peus de Collserola

En el cas de Sant Climent i la Palma, ambdós pobles del Baix Llobregat de menys de 4.000 habitants, les muntanyes, massissos i serres que els envolten limiten físicament la seva expansió urbana. “No disposem de terrenys de propietat”, expressen fonts municipals de Sant Climent a aquest mitjà, amb qui coincideixen els altres ajuntaments.

Esforços per canviar

Castellbisbal (Vallès Occidental), tot i que en té uns pocs més –12.000 habitants–, també comparteix una lògica territorial similar. En conjunt, la baixa densitat, la complexitat territorial, el pes del sòl no urbanitzable i la posició perifèrica dins del sistema metropolità, configuren un patró territorial comú que ha condicionat la seva posició a la casella de sortida de la cursa metropolitana per l'habitatge públic.

“La combinació de manca de sòl, rigidesa normativa i absència d'incentius ha frenat la construcció”, afegeix Iñaki Unsain, personal shopper immobiliari.

Gavà accelera la seva transformació amb un pla per construir 2.040 habitatges protegits abans del 2040

Aquesta realitat, però, està a punt de canviar. Castellbisbal i Sant Climent formen part de la llista de 226 municipis catalans que han ofert a la Generalitat solars on edificar lloguer assequible de forma immediata –sense excloure el lloguer lliure–.

El Govern ha rebut un total de 665 terrenys, un de part de Castellbisbal i tres de Sant Climent, que ha posat a disposició d'operadors públics i promotores privades.

L'aposta de Sant Climent

Sant Climent, per la seva banda, ha fet un pas endavant en matèria d'habitatge amb la preparació de diverses actuacions destinades a ampliar l'oferta residencial per a joves i famílies del municipi. En aquest sentit, aviat iniciarà les obres de noves promocions a la zona de l'antiga fàbrica VAP, amb el 30% destinat a HPO, i de la Costa, amb la reserva de quatre habitatges.

Sant Climent de Llobregat Baix Llobregat Turisme

La Generalitat va aprovar, el passat 5 de febrer, la modificació puntual del Pla General Metropolità al carrer Circumval·lació, al carrer Moll i al Torrent. Un primer pas per a la reordenació d'un àmbit de creixement residencial a l'accés al nucli urbà pel sud, per millorar la seva relació amb la part consolidada del centre.

Aquesta aprovació permetrà el desenvolupament i la mobilitat interna d'aquesta nova urbanització i, al mateix temps, connectar la trama urbana de la població amb aquest sector a través d'un bosc urbà. L'Ajuntament té previst construir al sector de la VAP habitatge de protecció oficial, una residència i un hotel d'entitats, així com millorar el pas de vianants entre els barris de Poble Sec, la Rodera i el Centre.