El Maresme demana una comissió "real" per reformular la R1 davant el "trilerisme" de Puente
En aquest òrgan, ha plantejat que hi participin la Generalitat, l'Estat i el Consell Comarcal, actuant aquest darrer com a veu municipalista en la presa de decisions
Altres notícies: L'Ajuntament de Barcelona i ERC pacten 15 milions d'euros per a la regeneració urbana del Besòs i el Maresme
Notícies relacionades
El president del Consell Comarcal del Maresme, Rafa Navarro, ha qualificat de “trilerisme” la proposta del ministre de Transports, Óscar Puente, d'elevar les vies de la línia R1 de Rodalies, amenaçada pel canvi climàtic, i ha reclamat la creació d'una comissió política “real” per reformular la infraestructura.
En una entrevista amb EFE a la seu del Consell Comarcal a Mataró, Navarro ha assenyalat que la gestió de la R1, que el 2024 va transportar 127 milions de passatgers i el traçat de la qual discorre al costat del mar en gran part del Maresme, requereix un enfocament “operatiu” pels reptes actuals i un altre “estratègic” de cara al futur.
Una comissió amb pes institucional
Navarro ha defensat la necessitat de crear com més aviat millor un grup de treball amb un compromís ferm perquè les seves conclusions formin part del projecte de futur de la línia.
Vies de la R1
En aquest òrgan, ha plantejat que hi participin la Generalitat, l'Estat i el Consell Comarcal, actuant aquest darrer com a veu municipalista en la presa de decisions.
Crítiques directes al ministre
El també alcalde de Premià de Mar per JxCat ha acusat Óscar Puente de fer “trilerisme polític de primer nivell” amb la proposta d'elevar les vies en alguns trams del Maresme per protegir-les de fenòmens meteorològics adversos.
En to irònic, ha convidat el ministre a visitar Premià de Mar per analitzar sobre el terreny, juntament amb tècnics municipals, per on es podrien aixecar les vies.
Prioritat: assegurar el present de la R1
Navarro ha situat com a principal objectiu “assegurar el present” de la línia, que —ha subratllat— passa inevitablement pel traçat actual, a pocs metres de la platja.
En aquesta fase, ha reclamat millores a les estacions, que ha qualificat de “una vergonya impropia d'un país del primer món”, així com un reforç del servei i trens amb més capacitat per absorbir la demanda.
Planificació a llarg termini
De manera paral·lela, ha insistit en la necessitat d'activar la comissió mixta per definir el futur de la R1 a 20 o 25 anys vista.
Imatge d'una passatgera de la línia R1
Aquest espai hauria d'abordar diferents opcions, des de la proposta del ministeri fins a un possible soterrament de les vies al sud de la comarca.
Experts aposten per allunyar les vies de la costa
En el debat sobre el futur de la línia ferroviària més antiga de l'Estat, el doctor en geografia i geologia Xisco Xavier Roig ha defensat retirar les vies del litoral.
L'expert ha criticat que fins ara les actuacions s'hagin centrat en reforçar estructures existents en lloc de replantejar el traçat, i ha demanat un “canvi radical” davant l'impacte del canvi climàtic.
El futur no passa per la platja
Roig ha estat contundent en assenyalar que, tot i desconèixer quin hauria de ser el nou recorregut, té clar que el futur no ha de situar-se sobre la platja.
Al seu parer, mantenir la infraestructura a la línia de costa no és una solució sostenible a llarg termini.
Un front comú per al litoral del Maresme
Més enllà de la R1, Navarro ha instat els ajuntaments del Maresme a construir un “front comú” per definir una nova estratègia de gestió del litoral, afectat recurrentment per temporals marítims.
El pas del tren de la R1 de Rodalies per Sant Adrià / METRÓPOLI
Ha recordat que ja va existir una proposta d'estratègia litoral impulsada pel Consell Comarcal als anys 2000, tot i que només s'ha aplicat de manera parcial en alguns municipis.
Risc d'actuacions unilaterals
El president comarcal ha advertit que, si no hi ha consens entre municipis per actualitzar aquesta estratègia, el ministeri podria no actuar o intervenir sense consens, com va passar en el passat al dic de Cabrera de Mar i Mataró.
En aquest sentit, ha insistit en la importància de coordinar solucions adaptades a cada localitat.
Renaturalització com a model de futur
Per la seva banda, Roig ha defensat que el futur del litoral del Maresme passa per un retrocés de la primera línia de costa, incloent-hi el desmantellament d'infraestructures i l'anàlisi del subsòl.
Com a referència, ha assenyalat el model de Calafell (Tarragona), basat en la renaturalització de la platja i l'enderroc d'estructures urbanes.
