Rodalies, un mes després de l'accident mortal de Gelida: el 'detonant' d'una crisi ferroviària no resolta

Aquest divendres, 20 de febrer, es compleix un mes del terrible accident a Gelida (Barcelona) que va commocionar tot el país. Pocs dies abans de la tragèdia d'Adamuz, que va deixar 46 morts i centenars de ferits, un nou descarrilament a l'R4 de Rodalies va paralitzar Catalunya.

Va passar cap a les 21:23 hores de la nit i unes hores després es va confirmar que hi havia un mort: Fernando, un maquinista en pràctiques de només 27 anys que es trobava a la cabina en aquell moment. A més, hi va haver desenes de ferits, alguns d'ells greus.

El detonant? Un mur de contenció de l'autopista AP-7 es va desplomar sobre les vies --en un tram entre Sant Sadurní d'Anoia i Gelida-- a causa de la pressió de l'aigua acumulada per l'intens temporal de pluja.

Bombers en declaracions als mitjans després de l'accident del tren a Gelida GALA ESPÍN

Impossible aturar el comboi

Segons l'informe preliminar de la CIAF (Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris), el maquinista només va tenir cinc segons i una distància de 50 metres per reaccionar: va ser materialment impossible aturar el tren abans del xoc.

A més, el mur es trobava inclinat a uns 45 graus en el moment de l'impacte, condició que va provocar que el formigó s'incrustés directament a la cabina del tren.

Els Mossos d'Esquadra i Adif mantenen la investigació oberta per esbrinar per què no es va detectar el risc d'ensorrament del mur de l'AP-7, la titularitat i manteniment del qual són punts clau del conflicte polític que va desfermar la desgràcia de Gelida.

13 fotos

Tensió política a Catalunya

El que va començar com una tragèdia tècnica i humana es va transformar ràpidament en un catalitzador del malestar social per l'estat de les infraestructures.

L'accident va posar Rodalies al centre dels debats polítics a Catalunya i, alhora, va coincidir amb la baixa mèdica de Salvador Illa, president de la Generalitat.

El seu retorn a l'agenda política aquest dilluns, 16 de febrer, va estar marcat, en gran part, per la crisi ferroviària. En la seva primera compareixença després de la seva absència, va assegurar que estava plenament dedicat a reforçar els serveis públics i les infraestructures, amb especial incidència en Rodalies per l'alta expectació al respecte.

Torna Illa: "Han estat dies difícils. És el moment d'oferir certesa"

En el seu lloc, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va assumir un paper fonamental per blindar el Govern del PSC davant del desgast social. Després de l'accident, la consellera va endurir el seu discurs i va qualificar l'estat de la xarxa com una "normalitat perversa" fruit de dècades de desatenció.

Mentrestant, els partits i entitats independentistes "van aprofitar" l'accident per rellançar el seu missatge de manca d'inversió crònica per part de l'Estat.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque (d), durant la reunió de seguiment de la situació ferroviària convocada a la Conselleria de Territori de la Generalitat David Zorrakino - Europa Press

De la Generalitat a l'Ajuntament

Des de l'Ajuntament de Barcelona, l'oposició també va utilitzar Rodalies com a 'llança' contra Jaume Collboni, a qui van acusar de "manca de lideratge".

Ràpidament, l'alcalde --i president de l'Àrea Metropolitana de Barcelona-- va passar de la condolença a l'exigència i va demanar als diferents governs que arribin al fons de la qüestió i, un cop fet, "es depurin responsabilitats a Adif i Renfe".

Collboni afirma que la situació a Rodalies és "inadmissible" i que "no es pot tornar a repetir"

Enmig d'una guerra política que va implicar --i relaciona-- totes les institucions responsables, el terrible accident va deixar els ciutadans sense Rodalies durant més de 72 hores i els retards i incidències es van multiplicar.

Inspecció tram a tram

L'accident de Gelida va coincidir amb un altre descarrilament gairebé simultani --sense ferits-- per despreniment a l'R1 entre Tordera i Maçanet.

En aquest context, Renfe i Adif van suspendre tot el servei de Rodalies a Catalunya per fer una inspecció tram a tram que es va allargar més del previst.

Amb la revisió finalitzada, a la qual els maquinistes van exigir assistir, el sindicat SEMAF va convocar aturades --que posteriorment es van desconvocar-- a tota la xarxa ferroviària d'Espanya. Van reivindicar que ja havien advertit Rodalies --hores abans de l'accident-- sobre el risc de caiguda d'objectes i arbres pel temporal.

Els Mossos d'Esquadra, a la "zona zero" de l'accident per iniciar la investigació GALA ESPÍN Barcelona

Crisi sistèmica

La sensació de malestar a la Gran Barcelona continua. La crisi s'interpreta com a sistèmica i la reobertura parcial, les incidències i les operacions condicionades per seguretat marquen el dia a dia dels múltiples ciutadans que depenen d'un servei en el qual ja "no confien".

Per pal·liar les afectacions als usuaris, el Govern va llançar un abonament gratuït de 10 viatges vàlid a totes les zones --acordat amb Renfe-- per viatjar fins que Rodalies funcioni amb normalitat.

Limitacions de velocitat

Tot i que en un principi es va plantejar que el bitllet seria vàlid fins al 24 de febrer, aquest dijous, 19 de febrer, s'ha anunciat la pròrroga fins al 15 de març perquè el servei "encara està lluny de tornar a la normalitat".

A finals d'aquest mes es preveu acabar amb la meitat de limitacions de velocitat, que actualment s'apliquen a 78 punts. Així, al llarg de març, quedarien uns 35 "punts crítics" per resoldre, amb especial incidència al corredor de l'R2 Sud, "un dels més afectats" segons va explicar Paneque.