La família de la Cristina, desesperada després de patir més de sis anys d'inquiocupació al centre de Barcelona: "La ràbia i la impotència són incalculables"
Va deixar de pagar abans de la pandèmia i des de llavors ha punxat rodes, manipulat el subministrament elèctric i els veïns sospiten que al pis s'hi realitzen activitats il·legals
Relacionat: Una trama de pisos turístics il·legals a Consell de Cent sembra el caos: soroll, drogues i estafes a turistes
Notícies relacionades
La pesadilla de la família de la Cristina va començar l'any de la pandèmia, però ja van tenir el primer ensurt el 2016.
Fa més d'una dècada que el seu pis a l'Antiga Esquerra de l’Eixample, a 10 minuts de la plaça Universitat de Barcelona, està llogat, “sempre amb preus econòmics, per sota de l’índex”.
“Mai hem estat especuladors. Els meus pares van comprar tres apartaments per deixar-nos-els en herència als fills i, mentre fossin grans, poder viure de les rendes, perquè cap cobrava la pensió”, explica la Cristina a Metrópoli.
El seu pare, arquitecte, no va cotitzar a la Seguretat Social --com era habitual aleshores al sector--, sinó que pagava mitjançant un conveni a l’asseguradora del col·legi d’arquitectes. La seva mare, que va heretar els tres habitatges i el despatx després de la mort del seu marit, va dedicar la seva vida a cuidar dels seus fills. Amb el temps, aquell despatx va ser transformat en dues habitatges més.
Aquesta herència tampoc li va sortir de franc. La dona va haver d’obrir una hipoteca per poder fer front a tots els impostos i plusvàlues que comportava posseir cinc pisos a la ciutat.
La Universitat de Barcelona, a la plaça Universitat
Impagaments
A mitjans de 2016, la llogatera va deixar de pagar i la van portar a judici per primera vegada. Després de la resolució, va abonar les quantitats pendents per ordre del jutge i la mare de la Cristina va acceptar que es quedés al pis, confiant que havia estat un fet puntual.
Però quatre anys més tard van tornar els impagaments.
A principis de 2020 van sol·licitar el desnonament, procés que va quedar congelat amb la pandèmia i que després es va endarrerir més en encadenar-se amb la vaga de secretaris judicials.
Vaga dels LAJ a Madrid, el 2023
Eternització del judici
“Vam tenir la mala sort que qui portava el nostre cas la va seguir escrupolosament i quan es va reincorporar, l’advocat ens va dir que no tinguéssim esperances que fos ràpid: se li havien acumulat molts casos i el nostre estava a la cua”, recorda la Cristina.
De fet, el retard era tan crític que el secretari els va recomanar que paguessin el suborn que exigia la seva inquiokupa per abandonar la propietat.
“Ens vam negar per principis. La morositat és un delicte i no volíem pagar a una persona morosa perquè ens retornés el que és nostre”, assevera l’afectada.
Aquell 2023, un altre factor va jugar en perjudici de la família de la Cristina: el Govern va aprovar la rebaixa de 10 a cinc habitatges per considerar-se gran tenidor, cosa que va alentir el llançament encara més.
A més, la dona va trucar a l’Ajuntament per declarar que tenia un menor a càrrec i que es trobava en situació de vulnerabilitat. “Ningú ho va comprovar i, mentrestant, el llançament es va anar prorrogant”, denuncia la Cristina. No va ser fins un parell d’anys més tard que la llogatera es va quedar embarassada.
Un cartell d’un pis de lloguer en una imatge d’arxiu
Narcopis
De la pandèmia en endavant també van començar les queixes i trucades dels veïns.
Van alertar que a l’apartament s’estarien duent a terme activitats il·legals. Cada dia, asseguren, entren i surten diverses persones, tant homes com dones. “Creuen que és un punt de venda de drogues i prostitució”, assegura la Cristina.
En més d’una ocasió hi han acudit els Mossos d'Esquadra, però els escàndols i les amenaces continuen.
Alguns residents de la finca han expressat la seva voluntat de marxar.
Un cotxe patrulla de Mossos d'Esquadra
Dues places d’aparcament ocupades
La inquiokupa, a més, té ocupades dues places de pàrquing a l’immoble. Els veïns afirmen que, al principi, va aconseguir llogar una plaça per guardar un Mercedes de grans dimensions.
Com que el vehicle era massa gran i tenia dificultats per maniobrar, la llogatera va ratllar i destrossar el vehicle estacionat a la plaça del costat com a amenaça.
Des d’aquell episodi, el propietari del cotxe aparca al carrer per por, mentre que la inquiokupa s’ha quedat la seva plaça, que recentment utilitza per aparcar el seu BMW, segons denuncien els residents de la finca.
En una altra ocasió, i com a represàlia contra un dels veïns amb qui havia tingut un enfrontament, la família assegura que la dona va punxar les rodes de tots els vehicles del pàrquing.
Un aparcament en una imatge d’arxiu
Llum manipulada
El 2025, els residents van descobrir que la llogatera havia punxat la llum. Després de denunciar-la, la dona va ser absolta en al·legar que cada mes es reunia amb la propietària –la mare de la Cristina– per abonar tant el lloguer com els subministraments d’electricitat.
“Novament, ningú ho va comprovar. La meva mare ja feia un any que era morta… Imagina la cara que els va quedar als veïns quan els ho vaig explicar”, relata.
La mare de la Cristina havia mort al febrer de 2024, després d’anys de pressió i estrès per les dificultats econòmiques, segons relata la seva filla.
El procediment de desnonament va quedar finalment sense una resolució que permetés recuperar l’habitatge i el germà de la Cristina, actual propietari del pis de l’Eixample, va iniciar un nou procés per recuperar l’immoble.
Habitatges a Barcelona
“Aquest apartament és l’únic que té el meu germà. Ara viu amb la nostra germana i tampoc té un gran sou…”, explica.
A més, per contracte, els propietaris són els que han de fer-se càrrec de l’aigua i les despeses de comunitat. Les factures, sumades als impostos de successions, l’IBI i la plusvàlua per heretar el pis, han complicat encara més la situació financera del germà.
Al mateix temps, la família de la Cristina ha pogut saber que la inquiokupa, tot i les presumptes activitats il·legals que realitza i els dos vehicles d’alta gamma, és beneficiària de l’ingrés mínim vital, així com del bo social.
“Després diuen que són vulnerables i no. Vulnerables són les persones com la meva mare, que pateixen això”, lamenta la Cristina.
“Persones com aquesta dona inquiokupa tenen zero empatia i se senten impunes”, critica.
Ciutat de la Justícia
Judici ajornat
El judici esperat estava previst per al passat 9 de juliol. Tanmateix, per excés de càrrega de treball, s’ha tornat a suspendre sine die.
Com que el llançament està previst per a finals d’octubre, la família tem que ambdues resolucions s’ajornin.
“Ja seran set anys mantenint-la. Estic pagant uns impostos perquè la llei em defensi, però la llei defensa el delinqüent. Si jo deixo de pagar a Hisenda, m’ho traurien tot, ¿per què a ells no?”, retreu.
“La ràbia, la impotència i la mala llet ja són incalculables”, afegeix.
