Collboni globalitza el "dret a quedar-se" des de Barcelona davant la crisi d'habitatge

El "dret a quedar-se" ja forma part de la marca Barcelona com a resposta a la crisi d'habitatge.

El concepte, encunyat per Jaume Collboni en el present mandat, s'ha estès per Europa a velocitat de llampec i ha aconseguit, fins i tot, creuar l'Atlàntic per arribar al continent americà.

La problemàtica habitacional colpeja les grans ciutats internacionals, amb especial incidència al món occidental.

Coneixedor d'aquesta realitat --i com a primer pas d'un procés de globalització que no deixa d'avançar--, el líder socialista barceloní no va dubtar a teixir aliances amb altres urbs europees.

Agrupats sota la iniciativa 'Mayors for Housing', més d'una vintena d'alcaldes conformen una aliança que incrementa la influència de les ciutats i àrees metropolitanes en l'establiment de polítiques europees d'habitatge, i potencia la recerca de fons que facilitin la construcció de pisos assequibles.

Però Europa no és el sostre de Collboni. En els darrers mesos, l'alcalde ha traslladat la qüestió a Amèrica, començant per grans ciutats que no han dubtat a subscriure la necessitat d'enfortir una unió entre municipis davant una crisi que ja s'ha convertit, en paraules de l'alcalde, en "una amenaça per a les democràcies".

Collboni, líder local a Europa

Collboni ha vinculat el "dret a quedar-se" a la possibilitat d'accedir a un habitatge assequible, amb dues grans apostes per pal·liar la crisi que pateix la capital catalana.

El topall als lloguers --que ha comportat un descens del 4,4% del preu mitjà fixat als contractes--, és una de les grans banderes enarborades per l'alcalde. La prohibició dels pisos turístics el 2028 --que espera recuperar 10.000 domicilis per al mercat residencial--, completa el gruix de la proposta municipal.

A escala europea, la problemàtica és complexa. Però les solucions --algunes d'elles expressades en el recent congrés HOWS Barcelona-- no són homogènies. Milà, per exemple, ha advocat per realitzar "llargues concessions a privats" per fomentar la construcció d'habitatge, destinant el "40%" de les promocions a pisos socials.

Dublín, per la seva banda, ha posat el focus en "la població més jove" i busca la creació de "comunitats fortes" que garanteixin els serveis públics requerits per la ciutadania.

Tanmateix, totes les ciutats afectades per la crisi d'habitatge comparteixen una demanda comuna. La necessitat d'obtenir finançament, un múscul econòmic del qual les urbs no disposen però que requereixen per impulsar la construcció de pisos públics.

Ben identificat per Collboni, aquest requeriment ha exercit de nexe comú per aconseguir la unió de 25 ciutats europees sota el lideratge de l'alcalde barceloní, una aliança que també emergeix com una mena de lobby que lluitarà per dirigir les polítiques europees en matèria d'habitatge.

'Mayors for Housing' compta, a dia d'avui, amb el suport d'urbs com Amsterdam, Atenes, Copenhaguen, Lió, Lisboa, París i Roma, entre d'altres.

Salt a Amèrica

El "dret a quedar-se" ha traspassat les fronteres europees per arribar a territori americà. El passat mes de setembre va arribar a la costa est estatunidenca, concretament la Nova York de Zohran Mamdani.

Sota l'atenta mirada d'aquest alcalde, Collboni va defensar el citat dret i va advocar per l'establiment d'una aliança global d'alcaldes per garantir-lo.

El citat congrés HOWS Barcelona, celebrat en aquest inici de novembre, va mostrar dues complicitats més en territori americà. Els governs de Toronto i Santiago de Xile van subscriure la coalició impulsada pel líder socialista barceloní --posteriorment també ho va fer l'alcalde d'Atlanta--, i van incidir en la necessitat d'aconseguir finançament extern perquè les ciutats liderin una resposta davant la crisi d'habitatge.

Esperança demòcrata

L'onada demòcrata que ha arrasat a les midterms dels Estats Units s'ha llegit, per part d'aquests alcaldes, com un signe d'esperança per enfortir una unió local que doni resposta a la situació habitacional.

Després de veure la cara més crua del trumpisme en els darrers anys, i conscient que la crisi d'habitatge pot alimentar el populisme i convertir-se en una "amenaça per a la democràcia", Collboni ha posat el focus en aquells alcaldes demòcrates que lluiten per facilitar l'accés a l'habitatge a les localitats estatunidenques.

"Hi ha hagut una resposta contundent dels Estats Units. No volem més enfrontaments ni mentides, volem parlar dels nostres problemes", va assegurar Collboni al HOWS Barcelona, coneixedor de l'oportunitat que té davant seu per continuar la internacionalització del "dret a quedar-se".