Un dret, encapçalat per Jaume Collboni, que s'estén pel món occidental. Els governs locals de Toronto, Milà, Dublín i Santiago de Xile, juntament amb el de la capital catalana, s'han unit aquest dimecres al congrés HOWS Barcelona per defensar la permanència dels seus veïns a les grans urbs davant la crisi global d'habitatge.
L'acompanyament econòmic, necessari per a l'execució de solucions que puguin pal·liar aquesta situació, ha estat objecte central d'una taula rodona en què Collboni ha estat acompanyat de Alejandra Bravo, tinenta d'alcalde de Toronto; Giuseppe Sala, alcalde de Milà; Claudio Orrego, Governador de la Regió Metropolitana Regional de Santiago de Xile; i Daryl Barron, alcalde de Dublín.
"Èxit de les ciutats"
L'alcalde de Barcelona ha afirmat que la crisi d'habitatge és "producte de l'èxit de les ciutats", i ha defensat el "dret a quedar-se" com la combinació de "habitatge assequible, oportunitats econòmiques i habitabilitat a les ciutats".
Collboni ha recordat algunes de les principals mesures impulsades a la capital catalana per afrontar aquesta situació, com el topall als lloguers i la prohibició dels pisos turístics el 2028 per facilitar el retorn de "10.000 habitatges al mercat residencial".
Intervenció de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a la taula rodona organitzada al HOWS Barcelona
El líder socialista ha apostat per incrementar l'oferta d'habitatge a la ciutat, per la qual cosa ha defensat la necessitat de comptar amb múscul econòmic extern davant la impossibilitat que l'administració municipal pugui assumir aquest repte en solitari.
"Necessitem fons. Recursos perquè les ciutats puguin desenvolupar la construcció de més habitatge protegit", ha apuntat Collboni.
"Gestionar el creixement"
Giuseppe Sala ha vinculat el creixement de les ciutats a l'augment de la problemàtica habitacional, i ha apostat per "gestionar" una evolució compartida per les grans urbs europees i americanes. "No crec en el decreixement feliç", ha assenyalat el màxim responsable polític de la ciutat italiana.
El líder milanès ha denunciat que, a la seva ciutat, existeixen "edificis sencers" que són propietat de fons, i ha apostat per realitzar "llargues concessions a privats" per fomentar la construcció d'habitatge, destinant el "40%" de les promocions a pisos socials.
Sala, a més, ha compartit la necessitat de les ciutats per disposar d'una cooperació que permeti fer front a la crisi residencial. "Les ciutats no poden gestionar soles aquest problema tan gran. Podem participar, cooperar i donar la nostra experiència, però no ho podem gestionar sols", ha sentenciat.
Dependència del mercat
Des de Toronto, l'edil Alejandra Bravo ha subratllat que, contràriament al que s'ha plantejat a la ciutat en anys anteriors, "el mercat no ho ha solucionat tot", i ha defensat la càrrega impositiva de la ciutat --taxes a propietaris i a habitatges de luxe--, per facilitar un finançament que derivi en habitatge públic "de lloguer i de qualitat".
Com els anteriors representants municipals, Bravo ha posat l'accent en la urgència de "trobar respostes per disposar de solucions de finançament".
Habitatge i serveis socials
Per a Claudio Orrego, la construcció d'habitatge ha d'anar acompanyada dels serveis socials necessaris per a la població. El polític xilè ha incidit en la importància d'incloure "el canvi climàtic i la immigració" en el desenvolupament d'aquestes polítiques perquè el creixement vagi acompanyat d'un model de ciutat adequat.
Alcaldes participants a la taula rodona que ha abordat el "dret a quedar-se", durant el HOWS Barcelona
El governador s'ha sumat, també, a les peticions d'"incloure" finançament extern per facilitar una resposta de les ciutats a l'emergència habitacional.
"Comunitats fortes"
Deryl Barron ha subratllat la necessitat de facilitar l'accés a l'habitatge als col·lectius més vulnerables, com "la població més jove", una necessitat que requereix de la "col·laboració de les ciutats".
L'alcalde de Dublín ha destacat que la "construcció de cases" ha d'anar acompanyada de l'establiment de "comunitats fortes", materialitzant "llocs segurs" i amb serveis per a tota la ciutadania.
Repte climàtic
La sessió, inaugurada per la Directora Executiva d'UN-Habitat, Anacláudia Rossbach, ha comptat amb el toc final de Anne Hidalgo, exalcaldessa de París que actualment exerceix com a Ambaixadora Global del Pacte Global d'Alcaldes pel Clima i l'Energia.
Hidalgo ha incidit en la idea que "el repte climàtic ho condiciona tot", incloses les polítiques d'habitatge, i ha subratllat que les ciutats no es poden permetre "escollir entre l'emergència climàtica i la crisi d'habitatge".
L'exalcaldessa parisenca també ha recordat que, durant el seu pas al capdavant del govern municipal de la capital francesa, va lluitar pel "control dels lloguers malgrat la resistència del lobby immobiliari".
'Mayors for Housing'
Més enllà del debat entre les ciutats presents, Collboni ha recordat la rellevància que ha adquirit l'aliança 'Mayors for Housing', un pacte que aplega 25 alcaldes europeus per afrontar la crisi d'habitatge.
La iniciativa, ha explicat, "ha aconseguit la primera llei d'habitatge assequible a Europa i donarà la batalla per tenir els fons que necessiten les ciutats" per facilitar el reivindicat "dret a quedar-se" a les grans urbs.
Tot i tractar-se d'una proposta europea, el debat ha evidenciat l'expansió d'aquesta preocupació a l'altra banda de l'Atlàntic, amb la presència de l'administració de Bravo i Orrego a la taula rodona com a exemple d'això i com una qüestió que, també, ha entrat a l'agenda dels alcaldes demòcrates nord-americans.