La ciutat de Barcelona està immersa en una transformació digital que busca no només automatitzar processos i agilitzar la burocràcia, sinó també modernitzar les infraestructures i recollir dades. En aquest procés, la intel·ligència artificial (IA) és imprescindible.
El CIO de l'Ajuntament i gerent de l'Institut Municipal Barcelona Innovació i Tecnologia (BIT), Emili Rubió, va perfilar els principals reptes tecnològics tant per als serveis ciutadans com per a les empreses municipals en el marc del 20è Tour Tecnològic organitzat per l'associació Aslan, que representa més de 200 empreses del sector.
Xarxa de telecomunicacions intel·ligent
Rubió va anunciar que l'Ajuntament licitarà pròximament un canvi en el model de gestió de la xarxa de telecomunicacions municipal, de la qual és operador i prestador de serveis, per transitar cap a un sistema més automatitzat que aprofiti les capacitats de la IA.
“Volem tenir autonomia i sobirania en aquesta matèria”, va afirmar.
Servidors en una imatge d'arxiu
A més, va assegurar que el concurs vindrà acompanyat d'una renovació dels elements actius de la infraestructura, amb l'objectiu de fer-la “més intel·ligent” i aconseguir que connecti tots els serveis municipals.
Càmeres de videovigilància
Així mateix, el consistori multiplicarà per 10 la xarxa de càmeres de videovigilància a tota la ciutat i generarà una plataforma de visualització protegida.
En un principi, aquesta eina estarà al servei de la Guàrdia Urbana, tot i que està dissenyada perquè la resta d'operadors --com BSM o altres institucions vinculades a la mobilitat o l'urbanisme-- puguin incorporar-s'hi progressivament.
“Serà un dels grans actius digitals del funcionament de la ciutat”, va afirmar.
Càmera de seguretat en una imatge d'arxiu
Plataforma de dades
D'altra banda, el CIO va explicar que els tècnics municipals estan desenvolupant una nova plataforma de dades corporativa.
El projecte inclourà tant una gran infraestructura digital per unificar i centralitzar la informació com el modelatge dels dominis de dades que es consideren prioritaris.
En aquest sentit, el primer a concretar-se serà el de mobilitat urbana, ja que per a l'Ajuntament és “essencial” gestionar aquest àmbit.
Les dades es compartiran amb la ciutadania i amb empreses que puguin aprofitar noves oportunitats de negoci, cosa que converteix la iniciativa en un projecte de col·laboració públic-privada, segons va assenyalar el gerent del BIT.
Tour Tecnològic d'Aslan
En paral·lel, el consistori preveu integrar la informació procedent dels diferents sensors distribuïts per la ciutat, com els de trànsit, soroll o contaminació, així com la generada per elements urbans com ascensors i escales mecàniques. L'objectiu és que aquests sistemes siguin més resilients davant possibles fallades i puguin proporcionar informació sobre el seu funcionament.
Fins a 18 nous ‘xatbots’
Pel que fa a la IA, Rubió també va subratllar que el consistori posarà en marxa fins a 18 xatbots o assistents virtuals en els pròxims sis mesos, com el que ja funciona a la web d'Habitatge de l'Ajuntament.
El desplegament de l'HABOT 2.0 es va dur a terme després d'un procés de validació amb usuaris que va assolir una taxa d'acceptació del 85%. L'assistent virtual ofereix informació a llogaters i propietaris que necessiten orientació immediata, resoldre dubtes, tràmits o consultar les ajudes disponibles.
'Xatbot' de la web d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona
Ciberseguretat
Finalment, el gerent del BIT va abordar la ciberseguretat, un tema que “preocupa” especialment al consistori.
“Tenim una peculiaritat. El nostre perímetre no són només els sistemes d'informació corporatius, ho és la pròpia ciutat i tots els elements que estan situats a l'espai públic que tenen electrònica i estan connectats”, va assenyalar.
“Ens preocupa molt la quantitat d'elements connectats que tenim, cosa que augmenta la nostra superfície d'exposició”, va afegir.
(E-D) Alberto Pascual, president de l'Aslan; Josep Lluís Molina, global CIO al CTTI; Helena Rodríguez, de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya; Emili Rubió, CIO de l'Ajuntament de Barcelona; i Francisco Verderas, secretari general d'Aslan
Davant d'aquesta qüestió, el consistori confia a desenvolupar un sistema de protecció basat en la col·laboració públic-privada, a més d'un Centre d'Operacions de Seguretat (SOC, per les seves sigles en anglès) per a tot el sector públic.
“Si bé el sector públic de l'ajuntament té independència de gestió i operacions i en molts d'ells independència tecnològica, no en tindrà tanta en matèria de ciberseguretat i resiliència”, va argumentar.
Segrest i robatori de dades, l'amenaça principal
Durant el col·loqui al Tour Tecnològic d'Aslan també va intervenir la directora de gerència de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Helena Rodríguez, que va reconèixer que la digitalització ha aportat oportunitats, però també és una amenaça davant dels atacs informàtics.
Segons dades desglossades per Rodríguez, el 2025 hi va haver 6.544 ciberincidents, gairebé el doble que l'any anterior.
directora de gerència de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Helena Rodríguez, al Tour Tecnològic d'Aslan
L'amenaça principal és el segrest i el robatori de dades --ransomware-- i va explicar que als hackers els interessa fer pública la informació per augmentar la pressió sobre les víctimes.
Així mateix, la suplantació d'identitat va augmentar un 160% respecte al 2024, mentre que cada cop es registren més estafes de phishing desenvolupades amb IA generativa, amb textos, veus, vídeos i àudios hiperrealistes.
Per fer front a aquestes amenaces, Rodríguez va coincidir amb Rubió que la ciberseguretat s'ha d'abordar des de la col·laboració entre el sector públic i el privat.