El futur de l'habitatge protegit ja es dibuixa més enllà de Barcelona, a les ciutats del seu entorn.
Els grans desenvolupaments urbanístics previstos fins al 2040 situen el Baix Llobregat i el Vallès Occidental com les principals reserves de sòl per construir pisos assequibles durant les pròximes dècades.
Mentrestant, Barcelona consolidarà els grans desenvolupaments urbanístics situats a la perifèria de la ciutat, tot i que seran les àrees prèmium les predominants.
Així ho reflecteix Catalonia Digital Twin, el bessó digital desenvolupat per Aretian, que calcula el màxim d'habitatges que es podrien construir tant en solars disponibles com en àmbits encara pendents de transformació urbanística.
Barcelona, la ciutat que més creixerà
L'estudi identifica on es concentra el potencial de creixement residencial de Catalunya fins al 2040 i situa les comarques metropolitanes al capdavant.
Barcelona, per la seva banda, continuarà sent el municipi amb més capacitat per expandir-se a Catalunya, tot i que el seu marge és més limitat per l'escassetat de sòl. Segons l'anàlisi, la ciutat podria incorporar fins a 75.139 habitatges, pràcticament el doble dels actualment projectats.
Vista del bessó digital d'Aretian amb la projecció dels nous habitatges a Barcelona
El Vallès Occidental, al capdavant
Si l'anàlisi s'amplia al conjunt de les comarques, el lideratge canvia. El Vallès Occidental és el territori amb més marge d'expansió, amb capacitat per incorporar entre 120.620 i 193.631 habitatges fins al 2040.
Bona part d'aquest desenvolupament es concentrarà a Terrassa, que podria sumar fins a 43.935 habitatges. El segueixen Sant Cugat del Vallès (35.380), Sabadell (31.973), Rubí (27.330), Cerdanyola del Vallès (8.689) i Montcada i Reixac (8.646).
Baix Llobregat, gran focus
El Baix Llobregat apareix com la segona gran comarca cridada a absorbir el creixement residencial de la Gran Barcelona.
El bessó digital estima una capacitat d'entre 70.649 i 115.408 nous habitatges, impulsada pels futurs desenvolupaments previstos en municipis com Cornellà de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat.
Vallès Oriental i Maresme
L'estudi també identifica un important marge de creixement en altres comarques de l'arc metropolità com el Vallès Oriental, que podria incorporar entre 51.480 i 82.801 habitatges en què destaca Mollet del Vallès.
D'altra banda, al Maresme el potencial se situa entre 39.418 i 51.476 nous habitatges, amb actuacions previstes en localitats com Tiana.
On se situarà l'HPO
Però no tot l'habitatge projectat serà assequible. Amb els planejaments urbanístics damunt la taula, el model d'Aretian calcula el percentatge d'habitatge protegit que es podria desenvolupar a cada àmbit i dibuixa un mapa en què el gruix dels futurs pisos socials (en vermell) se situa fora de Barcelona.
Vista del bessó digital d'Aretian amb la projecció dels nous habitatges a Barcelona, per tipologies
Així, la major concentració se situa a l'arc metropolità, molt per sobre de la capacitat que presenta la capital catalana.
Tot i que el model detecta oportunitats per ampliar el parc d'habitatge assequible a Vallvidrera, Les Planes i la seva connexió amb Sant Cugat del Vallès, la major part de les futures promocions protegides es localitzen entre el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme.
En optimitzar el sòl disponible, el bessó digital situa alguns dels majors creixements d'habitatge social a Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat. També destaquen municipis de l'interior del Baix Llobregat com Cervelló, Vallirana, Sant Vicenç dels Horts i Corbera de Llobregat.
Terrassa i Sabadell són els principals nuclis on més augmentaria el parc d'habitatge assequible, mentre que al Maresme bona part del nou habitatge previst pel model correspon a promocions protegides.
Prèmium a Barcelona
L'anàlisi també identifica les zones amb més valor residencial potencial, representades en verd. Segons Aretian, aquestes àrees prèmium es concentren principalment a Barcelona, a la franja oest de la ciutat, juntament amb part del front litoral i l'eix cap a Sant Martí.
Igualment, s'intueix una continuïtat cap a Esplugues de Llobregat i Sant Cugat del Vallès, on es troben alguns dels àmbits residencials de més valor de tot el territori català.