Barcelona, a cop d'ERO: Preocupació laboral per l'augment d'acomiadaments i deslocalitzacions
La província viu un augment d'acomiadaments col·lectius, part dels quals amaguen trasllats a tercers països, segons denuncien els sindicats
Relacionada: Majorel, l'empresa BPO que encadena quatre ERO en dos anys després de l'adquisició de Teleperformance
Notícies relacionades
- Majorel planteja un ERO amb 347 acomiadaments entre la seva plantilla de Barcelona
- Els sindicats desconvocan la vaga a Nissan després de ratificar-se el preacord per a l'ERO a 195 treballadors
- Els treballadors impugnen l'ERO concursal de Serra Soldadura davant la manca d'acord entre Aernnova i sindicats
- Preacord per a un ERO a Nestlé que rebaixa de 301 a 242 els treballadors afectats
Aquest 2026 es presenta, sense haver arribat a l'equador, com una autèntica sagnia laboral per a Barcelona i Catalunya. Les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat apunten a la pèrdua de 3.000 llocs de treball a la comunitat a través de processos col·lectius comptant només els primers quatre mesos de l'any. Una tendència que, després dels anuncis d'intencions d'executar més acomiadaments com el de Nissan a Barcelona, segueix en augment.
Si bé és aviat per obtenir dades oficials desglossades d'abril, maig o juny, la realitat empírica s'imposa: Majorel ha anunciat un expedient a més de 700 empleats a Espanya i 350 dels quals seran a Barcelona, la multinacional automobilística nipona planeja executar 211 cessaments. Nestlé planeja 178 acomiadaments a Catalunya --151 d'ells a Esplugues, segons les últimes dades--, seguida de les 120 persones en procés d'acomiadament després de la fallida de Perfumerías San Remo.
En definitiva, no són només les extincions ja executades, sinó totes les que estan per arribar les que anuncien un any nefast per a l'ocupació ubicada, sobretot, a la província de Barcelona. És també el cas dels 400 llocs de treball de la turca Limak, 200 llocs de Serra Soldadura a la seva planta de la Zona Franca, els 180 de Ficosa i els 170 i 160 de AkzoNobel i Adient Siting, respectivament, entre molts d'altres.
Els ERO, disparats
L'observatori assenyala un creixement del 53% dels ERO incoats durant el primer trimestre de l'any, amb un 34% més d'acomiadaments executats si es compara amb el primer trimestre de 2025. Per perfil d'empreses, fonts sindicals consultades per aquest mitjà observen que l'auge es concentra, sobretot, en els sectors industrial i de serveis.
D'elles, no són poques les empreses que inicien expedients amb intencions de deslocalitzar la producció. Això és: extingir llocs de treball a Barcelona per potenciar la contractació a tercers països. Analitzant els casos que han transcendit durant el present exercici hi ha un element que destaca: són l'Europa de l'Est, amb Polònia al capdavant i Sud-amèrica, amb èmfasi a Colòmbia, qui actuen com a principals receptors de l'ocupació deslocalitzada.
Europa de l'Est
Només en els últims mesos, AkzoNobel traslladarà la seva producció establerta a El Prat a Pilawa (Polònia), mentre que les oficines centrals dels Països Baixos absorbiran la resta dels 101 acomiadaments. Una situació similar es produeix amb els 122 acomiadaments encara per executar d'Avis Budget Group. La companyia ha anunciat la seva intenció de mudar-se a Polònia, Bulgària i Filipines. Segueixen així la petjada que van marcar altres empreses com Bosch el 2021 o, molt abans, Philips el 2004.
Sobrevola també la possibilitat que la reestructuració organitzativa global argumentada pel grup alemany EGO Appliance Controls per dur a terme un ERO a la seva planta de Lliçà de Vall acabi, de fet, amb un trasllat de la producció a Polònia. De fet, la planta productiva més gran del grup es troba a la ciutat de Lódz. Fonts sindicals consultades per Metrópoli apunten a aquesta possibilitat.
Planta d'EGO Appliance Controls de Lliçà de Vall
Al país eslau també es trasllada part de la logística de Bekaert, segons han apuntat a aquest digital fonts sindicals. La tèxtil deixa un forat a la seva planta tèxtil de Sant Boi de Lluçanès de 41 acomiadaments. La major part de la producció, però, es trasllada a les seves instal·lacions a Turquia.
Si bé Europa de l'Est és una de les regions habituals, no és l'única. Nissan ha anunciat la seva intenció de deslocalitzar la seva producció de tornada al Japó. Quality Espresso, denuncien els sindicats, deslocalitzarà la seva producció, traslladant-se a la planta de Milà (Itàlia) de la matriu, el Grup Evoca.
Amèrica Llatina
Saltant l'Atlàntic, també hi ha denúncies sindicals que l'expedient incoat per a 750 treballadors de Majorel --repartits entre Barcelona i Saragossa-- amaga darrere una deslocalització a tercers països. Segons detallen aquestes fonts a aquest mitjà, les sospites neixen del fet que, d'una banda, traslladaran els llocs de teleoperadors a Colòmbia i Perú, als call centers de Teleperformance, matriu del grup.
No seria la primera vegada. De fet, el 2025, el comitè d'empresa de Teleperformance va posar el crit al cel per un anterior expedient incoat per la matriu que, aprofitant la finalització de diverses campanyes, va traslladar part dels seus serveis a les centrals de Colòmbia i Medellín.
Oficines de Majorel al 22@ de Barcelona
La francesa, alhora, té actives ofertes de feina al seu web amb les mateixes funcions que les que es perden entre els moderadors de continguts de la seva filial a Barcelona. Aquestes ofertes es reparteixen entre el Marroc, Portugal i Grècia.
Els expedients vinculats o relacionats amb deslocalitzacions comparteixen una peculiaritat: en la majoria d'ells es tracta de denúncies, sospites o acusacions, no d'una confirmació absoluta per part de l'empresa. Succeeix, expliquen fonts de CCOO, que la deslocalització no és un justificant vàlid com per poder incoar un expedient.
L'elecció de països
Des de la secció del metall de la CGT, analitzen que l'elecció de països no és casual. "No és una qüestió de pagar salaris més baixos. Tenim estudiat que la massa salarial de la plantilla representa només un 12% de les despeses", es deu al fet que els països de destinació tendeixen a ser aquells amb una legislació laboral més flexible. "També hi ha casos on fan aquest tipus de moviments amb la intenció d'acabar venent la companyia de manera que vagi acompanyada amb una plantilla mínima, que és el que solen exigir els compradors", detallen.
Treballadors de Nissan es manifesten contra l'ERO a Barcelona
Hi ha una altra tendència, observen. En aquells països als quals es muden les empreses, gran part de les funcions s'externalitzen o es supleixen amb empleats provinents d'empreses de treball temporal. "No és tant una qüestió de nòmines, sinó de precaritzar condicions laborals i abaratir acomiadaments", sentencien.
Tendència a l'alça
Detecten que es tracta d'una tendència a l'alça si s'observa la comparativa amb anys anteriors. "No sabem si aquesta tendència seguirà tot el 2026, però el que portem d'any està sent devastador. És, a més, una qüestió que s'ha detectat no només a Barcelona, sinó també "en els àmbits estatal i europeu".
Els treballadors de Serra Soldadura durant la manifestació
Pel que fa a deslocalitzacions, s'observa de manera empírica un augment, si bé "és una pràctica que vam veure que van començar a fer les multinacionals fa uns anys. Van començar fent-ho sense incoar ERO, només amb plans de recol·locacions, acomiadaments puntuals, etc. Ara és més comú veure plans d'acomiadaments voluntaris als quals la gent s'apunta."
Preocupació sindical
El panorama, en la seva generalitat, ha generat "preocupació entre els sindicats". Els anarcosindicalistes afegeixen que, per revertir la situació, pressionen per canviar l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors. La idea és implantar una modificació perquè, encara que s'al·leguin causes oportunes, per incoar un expedient, donar poder al Departament de Treball per donar la seva aprovació o, en defecte, que es judicialitzi cada cas.
La modificació que plantegen els anarcosindicalistes atorga més poder a l'Administració per, arribat el cas, frenar un cessament massiu de treballadors.
