Malgrat els esforços de l'Ajuntament de Barcelona per incrementar el parc públic d'habitatges, les esquerdes de la crisi s'eixamplen.
Aquest darrer mes de març, el Consorci de l'Habitatge ha quantificat 753 persones que, tot i tenir expedients favorables, estan pendents que se'ls adjudiqui un habitatge d'urgència.
És la xifra més alta des de l'octubre del 2015, quan es va començar a registrar aquesta sèrie, que aleshores tot just comptabilitzava 15 casos.
Cada cop més famílies en espera
Al desembre del 2016, les persones que esperaven un pis d'emergència eren 57; el 2017, 232; el 2018, 442; el 2019, 598; el 2020, 567; el 2021, 668; el 2022, 671; el 2023, 701; el 2024, 682; i el 2025, 741.
Tot i que el 2024, el nombre d'expedients pendents es va reduir, durant tot l'any passat–excepte al gener–, no va baixar de 700.
Un panorama que no ha fet més que empitjorar el 2026. Al gener, hi havia 738 unitats familiars a la llista d'espera i al febrer 747.
Una persona entra a l'alberg de Nou Barris
L'últim mes, la Taula d'Emergència va rebre un total de 776 expedients, dels quals 20 eren nous casos.
A més, va allotjar 11 famílies. D'aquestes, només quatre formaven part de la llista d'espera del febrer.
Reglament de 2016
Les adjudicacions de la Taula depenen del Consorci de l'Habitatge de Barcelona, gestionat per la Generalitat de Catalunya (60%) i l'Ajuntament (40%), i s'atorguen en base a un reglament.
Aquesta normativa, que es va modificar per darrera vegada el 2016, defineix els requisits per sol·licitar un habitatge del Fons de lloguer social.
El reglament explica que s'entén per emergència social que la unitat de convivència es trobi en situació de pèrdua imminent del seu habitatge habitual o que l'hagi perdut en els darrers dos mesos.
Es tracta, en general, de desnonaments, dacions en pagament o la necessitat de reallotjament per les males condicions de l'edifici, situacions especialment urgents quan la unitat familiar compta amb menors o persones amb discapacitat.
Promocions de pisos socials a Trinitat Vella
Moratòria antidesnonaments i escut social
En un context de crisi d'habitatge, on els preus del lloguer no deixen de pujar, creix el nombre de famílies vulnerables.
Els sindicats de llogateres i llogaters van protestar el passat dimecres, 28 de gener, davant la seu de Junts a Barcelona per exigir una nova normativa que substituís l'anomenada moratòria antidesnonaments.
Durant la protesta, van afirmar que unes 14.000 unitats de convivència a Catalunya havien aconseguit evitar l'expulsió de les seves llars gràcies a la suspensió dels llançaments.
"Exigim mesures reals, immediates i definitives, a més de la paralització dels desnonaments de famílies vulnerables", va denunciar la portaveu de la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya, Marta Espriu.
Entitats socials es concentren davant la seu de Junts a Barcelona contra la fi de la moratòria antidesnonaments
El resultat va ser parcial. El Consell de Ministres va aprovar un nou reial decret llei d'‘escut social’ que inclou la pròrroga fins aquest 31 de desembre de la protecció extraordinària davant eventuals desnonaments de les persones vulnerables quan els seus habitatges pertanyin a fons voltor, grans tenidors o propietaris de tres o més habitatges.
A més, el Govern va aprovar al març dos altres reials decrets per pal·liar els efectes de la guerra de l'Iran que inclouen la congelació dels contractes d'arrendament fins al 31 de desembre de 2027 i la fixació d'un màxim del 2% en l'increment del lloguer.
Pla d'habitatge 2025-2032
En paral·lel, l'Ajuntament de Barcelona ha impulsat un nou Pla d'Habitatge 2025-2032 per establir un nou marc estratègic que permeti reorganitzar i definir els eixos d'actuació i les pròximes polítiques d'habitatge municipals.
El projecte es troba encara en la fase de participació en la qual ciutadans, professionals del sector, entitats i associacions en defensa del dret a l'habitatge tenen l'opció de donar les seves opinions amb la finalitat de fer un primer diagnòstic de la situació a Barcelona.
Sistema col·lapsat
Les xifres mostren l'evidència d'un sistema col·lapsat a causa de la manca d'oferta d'habitatge, especialment la pública.
En total, el parc sota gestió municipal superava els 11.500 habitatges el 2023. Amb l'arribada de Jaume Collboni, el govern local es va marcar com a objectiu acabar el mandat el 2027 amb 15.000 habitatges.
Promoció d'habitatges protegits de l'Illa Acer
Segons les darreres dades del Registre de Sol·licitants d'Habitatge Protegit, corresponents a l'any 2024, a Barcelona hi ha 17.400 persones inscrites a la borsa.
Un nombre que s'ha duplicat amb escreix des del 2021, quan es van registrar 8.975.
D'altra banda, la Fundació Arrels va informar que a finals de l'any passat hi havia gairebé 2.000 sense sostre als carrers de la ciutat, un 43% més que l'any 2023.