Casa Orsola, un any després: un informe proposa convertir els blocs en risc d’expulsió en cooperatives

L'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) proposa convertir els blocs d’habitatges amb lloguers que estan en risc d’expulsió en cooperatives.

Aquest febrer fa un any de la dràstica compra de Casa Orsola per part de l’Ajuntament i Hàbitat3 per frenar els desnonaments després que el fons Lioness Investments no renovés els contractes dels llogaters amb la intenció de fer arrendaments temporals.

Segons les dades de l’informe, vuit de cada 10 llogaters han canviat d’habitatge a la capital catalana entre 2018 i 2022. Així mateix, es preveu que, en els pròxims anys, uns 3.909 immobles a Barcelona que es troben en mans de grans tenidors podrien deixar al carrer unes 62.756 famílies.

Col·laboració públic-cooperativa

Laia Forné i Carme Arcarazo, les autores de l’estudi, conclouen que la participació pública en l’adquisició d’habitatges en zones tensionades és clau.

Per això, proposen mecanismes com la cessió de sòl públic a cooperatives i generar línies d’ajuts a promotors socials o noves cooperatives de llogaters, especialment, amb un fons per finançar operacions col·lectives d’urgència a través de les finances dipositades a l’Institut Català del Sòl (Incasòl).

Nuclis antics

En aquest sentit, el director general d’Habitatge de la Generalitat, Jordi Mas, ha afirmat en una taula rodona posterior a la presentació de l’informe que s’estudiarà que l’Institut Català de Finances (ICF) creï una partida pressupostària per donar suport a aquest tipus de projectes, tot i que amb limitacions.

Mas ha destacat que els nuclis antics de les ciutats es troben en una situació d’abandonament i el món cooperativista podria ajudar a revitalitzar-los.

Així, el director d’Habitatge estaria interessat en aplicar el tanteig i retracte sempre que els blocs estiguessin buits o que la totalitat dels llogaters estiguessin d’acord a fer la compra compartida.

En tot cas, ha indicat que s’haurien d’observar les circumstàncies socioeconòmiques del barri per establir si l’immoble passa a ser 100% col·laboratiu o ha d’intervenir una fundació del tercer sector per fer habitatge social.

Augmentar el parc d’habitatge social

El tinent d’alcalde d’Habitatge de l’Ajuntament, Jordi Valls, ha estat més dur amb la proposta i ha recordat que es necessita tant el sector privat com el tercer sector per augmentar el sòl d’habitatge protegit a la ciutat.

Tot i així, ha admès que el cooperativisme ha de ser un element estratègic dins del mercat, en el sentit d’afegir més actors que afavoreixin un augment en l’oferta del parc, si bé ha recordat que també necessita tenir més capacitat financera.

"Els fons que volen tenir una rendibilitat del 22% no els vull a la ciutat, però si és un fons que treu un 6% o 7% i es dedica a fer habitatge públic, m’interessa aixecar aquests diners privats", ha afirmat.

Gestió

Valls ha destacat que el sector cooperatiu no sempre pot generar retorn, tot i que ha reconegut que la capacitat d’autogestió de la comunitat és beneficiosa per a l’administració pública.

"Un dels nostres reptes és la capacitat de gestionar 15.000 habitatges de lloguer social, i més si volem arribar al 15% del parc d’habitatge protegit, que suposaria 70.000 habitatges. Necessitarem diferents instruments per a això i, a més de la cessió de drets de superfície, la gestió pot ser un d’ells", ha argumentat.