L'obligació controvertida de destinar el 30% de les noves promocions immobiliàries a habitatge protegit a Barcelona ha rebut el suport definitiu de la justícia, tot i que el seu futur polític continua a l'aire.
El Tribunal Suprem ha ratificat aquest dilluns, 23 de febrer, la legalitat d'aquesta normativa, implementada durant el passat mandat sota el govern de l'exalcaldessa Ada Colau i que en el seu dia va comptar amb el suport del PSC, Junts i ERC.
Tot i aquest aval judicial, la norma es troba al centre d'un intens debat municipal a causa de la seva ineficàcia pràctica, fet que ha desencadenat un intercanvi de retrets entre l'actual govern socialista de Jaume Collboni i el principal grup de l'oposició liderat per Jordi Martí Galbis.
Un habitatge a Barcelona
El suport dels tribunals a la norma
En la seva sentència, l'alt tribunal desestima el recurs de cassació que havia presentat l'empresa immobiliària Josel SLU i confirma la plena validesa de la mesura barcelonina.
Els magistrats conclouen que la norma s'ajusta perfectament a les lleis d'urbanisme vigents i a la Constitució. De manera específica, el document judicial ratifica que l'administració pot utilitzar els instruments de planejament urbanístic corresponents per establir "reserves de sostre per a habitatge de protecció pública (VPP) en sòl urbà consolidat".
Aquesta resolució tanca la via judicial contra el marc normatiu de la mesura, però no resol el problema de fons que denuncien tant els promotors com l'actual executiu local: la seva paràlisi al mercat real.
Un balanç pobre que Collboni guarda al calaix
La realitat de les xifres xoca frontalment amb l'èxit als tribunals. Des de la seva entrada en vigor, la reserva del 30% ha estat un fracàs a nivell operatiu, aconseguint edificar només 31 pisos davant dels prop de 2.000 que s'havien projectat inicialment.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni
Conscient d'aquest bloqueig, l'alcalde Jaume Collboni va assumir el càrrec amb la promesa de modificar i flexibilitzar la norma per fer-la realment efectiva, entrant en conflicte directe amb els seus antics socis de Barcelona en Comú. Tanmateix, la manca d'una majoria suficient per aprovar els canvis ha portat el líder socialista a aparcar la reforma.
En les seves darreres declaracions, i fins i tot durant la seva recent compareixença a la Comissió d'Habitatge del Senat, Collboni va reconèixer que la mesura no ha donat resultats, però va anunciar que guardava la seva flexibilització en un calaix fins al proper mandat davant la suposada impossibilitat de pactar amb Junts.
La mà estesa de Junts i els càlculs electorals
Des de la formació postconvergent, però, neguen que siguin els responsables del bloqueig i asseguren mantenir la mà estesa per arribar a un acord abans que acabi l'actual mandat.
Jordi Martí Galbis, líder de Junts al consistori i alineat amb les tesis de Foment del Treball i l'Associació de Promotors de Catalunya, lamenta que el govern municipal no tingui un interès real a segellar aquest pacte, a diferència del que va passar recentment amb l'Ordenança de civisme.
Segons l'edil, ambdues formacions estan d'acord en l'abast de la flexibilització, però acusa directament l'alcalde de no voler aprovar-la ara per por que li perjudiqui electoralment davant dels seus votants.