Myrna Mates, d'aprendre entre sabates a lluitar per un ofici sense relleu: "És més fàcil ser influencer, guanyes molts diners sense fer res"

El temps sembla avançar a un altre ritme entre les parets del taller de MaTeS. És un espai de treball antic, d’aquells en què cada eina té la seva funció i cada racó sembla guardar una part de la història del negoci. Aquí, fabricar sabates no consisteix simplement a escollir un disseny i produir-lo en sèrie.

Cal treballar la pell, preparar les peces, cosir, muntar i ajustar cada model. Darrere de cada parell hi ha unes mans que coneixen l’ofici i una experiència que no s’adquireix d’un dia per l’altre.

"Això s’ha perdut tot. No hi ha gent que vulgui aprendre l’ofici", lamenta Myrna Mates, al capdavant d’aquest negoci familiar de Barcelona des de fa dècades. La seva preocupació va més enllà de la continuïtat d’una botiga: tem que desaparegui una manera de treballar que exigeix paciència, destresa i coneixements especialitzats. "Coses diferents no en queden", resumeix en recordar com han anat tancant els comerços singulars que donaven personalitat als barris.

"Jo mai havia fet una sabata"

La història de MaTeS va començar el 1947, quan el seu pare, Francesc Mates, es va establir pel seu compte després de començar a treballar com a aprenent en una fàbrica de calçat als onze anys. A la postguerra, aprofitava els retalls de pell que altres rebutjaven per fer-se les seves pròpies sabates. Després van arribar els encàrrecs dels seus companys esportistes, els clubs i una producció que va anar creixent fins a convertir-se en una fàbrica. La Myrna va néixer el 1958 i va créixer entre els treballadors del negoci, observant com es confeccionava cada parell.

"Jo sempre els molestava amb cosetes", recorda entre rialles sobre aquells operaris als quals de petita destorbava mentre treballaven. No s’imaginava aleshores que acabaria dedicant-se al mateix ofici. Durant anys va preparar els talls i va organitzar la feina perquè els empleats poguessin fabricar les sabates, però no es veia capaç de muntar-les ella mateixa. Quan el seu pare va morir, va haver de descobrir quant havia après simplement mirant.

"Jo mai havia fet una sabata. Dic: 'I ara què faig?'. I la vaig muntar i va quedar bé". Aquell primer intent va ser el principi d’una nova etapa. Des de llavors, ha mantingut el negoci i ha adaptat la producció als canvis del mercat, sense renunciar a la fabricació artesanal.

Aprendre un ofici que ja no troba aprenents

La manca de relleu generacional és un dels problemes que més li preocupen. Crear una marca de calçat no és el mateix que saber-lo fabricar. Cal un taller equipat, materials, proveïdors i persones capaces de dominar les diferents fases del procés. "Necessites molts diners. Jo perquè ja ho tenia muntat", explica. Començar des de zero, afegeix, resulta molt complicat.

També costa trobar treballadors amb experiència. Posar cordons o netejar una sabata són tasques que es poden aprendre, però cosir i muntar correctament requereix pràctica. "Jo no em puc dedicar ara un any o dos, depèn de les manetes que tingui el senyor, a ensenyar-li a fer-ho tot. Jo necessito que m’entri una persona que ja sàpiga fer sabates", assenyala.

Formar algú suposa dedicar-li temps i gastar materials mentre el taller ha de continuar funcionant. La Myrna recorda haver qüestionat les dificultats per incorporar aprenents: "Ningú volia agafar becaris. Com hem d’agafar un becari? Si el que em fa és fer-me perdre el temps i llençar material...".

"És més fàcil ser influencer, guanyes molts diners sense fer res"

El seu diagnòstic és contundent. "Perquè és més fàcil ser influencer. Guanyes molts diners sense fer res", comenta sobre una societat en què, al seu parer, els oficis manuals han perdut atractiu. Troba a faltar persones disposades a aprendre a cosir, reparar i resoldre problemes pràctics. "D’entrada és ell qui ha de tenir ganes d’aprendre, perquè si un té ganes d’aprendre, no li cal res més. Veient les coses surten soles".

Tanmateix, la seva pròpia història demostra que aquest aprenentatge també pot sorgir de la convivència diària amb l’ofici. I hi ha excepcions. Marc, un dels seus treballadors, va arribar al negoci després de veure-la en un programa de televisió. Va entrar com a dependent i va començar a passar les tardes al taller, observant com fabricaven les sabates.

Amb el temps, la Myrna li va anar ensenyant. Avui en parla amb orgull: "Em ven millor ell a mi que jo a mi mateixa". La seva relació amb l’equip és propera i resumeix l’ambient de treball amb una frase: "Som com una família".

Una sabata pensada per a cada persona

La diferència de MaTeS està també en la seva manera d’atendre els clients. Aquí no n’hi ha prou amb demanar un número i sortir amb una capsa. La majoria de les persones es proven diferents models i reben recomanacions segons la seva manera de caminar, el seu cos i les necessitats dels seus peus. La Myrna porta tants anys observant com trepitja la gent que, de vegades, es fixa en la manera de caminar d’algú fins i tot fora de la botiga.

El seu pare li va transmetre una filosofia que continua guiant la feina: utilitzar materials de qualitat, posar-hi estima i fabricar pensant en els peus. Defensa les pells de primera qualitat i rebutja els materials sintètics que, segons explica, es poden deteriorar amb el temps. Alguns clients tornen amb sabates de fa vint anys per canviar-los les soles. Ella encara les pot reparar, tot i que mantenir aquesta feina s’ha tornat més costós: "Avui en dia les hores valen més que els materials".

El problema és que també escassegen els proveïdors. MaTeS compra bona part dels seus materials a Elx i recorre també a proveïdors d’Igualada i Arnedo. Alguns fabricants estan tancant i d’altres prefereixen treballar amb grans empreses, que encarreguen quantitats molt més grans. "Tot ho has d’anar a buscar. Tot se’m multiplica per tres", lamenta. Recorda, per exemple, una comanda de fil de catorze euros a la qual s’hi sumaven vint euros de transport.

El valor del que no es fabrica en sèrie

La desaparició dels proveïdors coincideix amb la dels comerços singulars de Sants. La Myrna recorda que antigament hi havia un grup d’establiments que destacaven per oferir productes i serveis diferents. Molts han tancat per jubilació i sense que ningú continués amb ells. "S’han plegat totes", diu.

La pandèmia va permetre que alguns clients redescobrissin MaTeS a través d’internet. Persones que creien que el negoci havia desaparegut van tornar a contactar amb la botiga. També van tornar compradors de Saragossa, Sant Sebastià i Pamplona, ciutats on havia tingut una clientela important. Alguns van arribar a viatjar expressament fins a Barcelona per comprar les seves sabates; d’altres van començar a encarregar-les per internet.

Durant anys, els seus models esportius van acompanyar atletes de diferents disciplines, inclosos especialistes en marxa atlètica. Però una empresa petita no pot competir en visibilitat i patrocinis amb les grans marques internacionals. "Jo sóc una llentia al costat d’ells", admet. Tot i així, continua defensant un producte que considera diferent.

Dècades de coneixements acumulats

Per a la Myrna, cada sabata representa alguna cosa més que una mercaderia. Són dècades de coneixements acumulats, d’errors corregits i d’una manera de treballar que el seu pare li va transmetre sense necessitat de grans discursos. Quan parla del negoci, no amaga el desgast, però tampoc la satisfacció: "Molt de sacrifici, moltes hores, molts mals de cap i una alegria, perquè jo estic molt feliç de fer el que faig, gaudeixo molt fent sabates, m’encanta", diu.

El futur dels oficis artesanals depèn que algú vulgui aprendre’ls, però també que existeixin les condicions per mantenir-los vius. En un sector que necessita treballadors especialitzats, materials i temps, l’experiència per si sola no n’hi ha prou. La Myrna ho sap. I mentre continua fent sabates, segueix reivindicant allò que les grans cadenes difícilment poden oferir: un producte fet amb coneixement, atenció i una història al darrere.

"Coses diferents no en queden", repeteix. A MaTeS, encara.