Una jove enginyera de Barcelona explica els motius de la seva marxa a Alemanya a la recerca de futur: "Les ofertes que em feien aquí eren ridícules"

La fuga de talent continua marcant el futur dels joves professionals espanyols.

Una enginyera aeroespacial formada a Barcelona exemplifica aquesta realitat des de la seva nova llar a Munic.

Després d'acabar una "carrera exigent i amb molt d'esforç", va topar de ple amb un mercat laboral nacional que no valorava la seva alta qualificació.

"Les ofertes aquí eren ridícules"

Les propostes econòmiques que rebia a Espanya no s'ajustaven a les seves expectatives, un escenari que va canviar radicalment en buscar oportunitats a l'estranger.

“Les ofertes aquí eren ridícules comparades amb el que m'oferien a Alemanya. Allà em triplicaven el sou”, recorda la jove, per a qui quedar-se a la seva ciutat va deixar de ser una opció viable.

“No té sentit viure en un lloc on no et valoren, encara que hi estiguis còmode”, sentencia.

Un model laboral que respecta l'empleat i la seva projecció

Més enllà de l'evident salt salarial, la jove destaca el profund contrast en la cultura corporativa. A Alemanya ha trobat un model on “tot està més organitzat i es té en compte l'empleat".

A diferència de la situació a Espanya, on assegura que “moltes vegades estàs atrapat en una posició sense possibilitat d'avançar”, a la seva empresa actual el creixement és una prioritat estructural: "He vist reunions per parlar de desenvolupament professional que a Espanya no existeixen”.

A més, les condicions de treball i els horaris es compleixen de manera estricta. “Si fas hores extres, te les paguen o te les compensen com a temps lliure. Això a Espanya gairebé mai passa”, subratlla l'enginyera.

Independència econòmica: "Amb el triple de sou puc viure sola"

Aquest salt laboral ha tingut un impacte directe i immediat en la seva qualitat de vida. Encara que Munic és una ciutat de preus elevats en oci i restauració, la seva nova remuneració li atorga una llibertat que a la seva ciutat natal era inabastable.

“Amb el triple de sou puc viure sola i tenir independència econòmica completa. Abans a Barcelona compartia pis perquè no m'arribava”, assegura.

L'adaptació ha estat favorable gràcies a l'entorn internacional i multicultural de la ciutat bavaresa. “Hi ha projectes en anglès i un ambient multicultural. Això fa que et sentis acompanyat encara que estiguis lluny de casa”, explica.

Tot i que mantenir els vincles amb el seu cercle a Espanya requereix un esforç constant "si ambdues parts volen cuidar-los", ha aconseguit teixir una nova xarxa d'amistats: “La majoria dels meus amics són espanyols, però també he conegut gent de Grècia, Croàcia i molts companys de feina. Tots tenim alguna cosa en comú: volem créixer i millorar la nostra vida”.

Des de la seva experiència, anima altres professionals en la mateixa cruïlla a fer el salt, destacant que “quan t'envoltes de gent amb les teves mateixes ambicions, aprens i connectes de manera intensa”. La seva conclusió sobre la decisió d'emigrar és clara: “Val la pena. És difícil, però et permet viure com mereixes i obrir-te a experiències que a Espanya serien complicades d'aconseguir”.