L'estació del metro de Barcelona inaugurada el 1924 i que ara és la més important de la xarxa: al bell mig del centre i un gran intercanviador
Inaugurada juntament amb l'històric Gran Metropolità, aquesta parada manté viu el seu llegat centenari alhora que actua com un nus neuràlgic clau al centre de la ciutat
Més: Aquesta va ser la primera estació "tecnològica" del metro de Barcelona: arribada a un nou municipi amb els primers ascensors i "control centralitzat"
Notícies relacionades
Al llarg del seu segle de vida, el metro de Barcelona ha evolucionat a un ritme vertiginós fins a consolidar-se com la gran columna vertebral de la mobilitat urbana.
La xarxa del suburbà de la capital catalana ha aconseguit registrar xifres rècord de gairebé 480 milions de validacions en l'últim any.
Aquesta xifra suposa un significatiu creixement del 2,4% respecte a les dades de l'any anterior, cosa que demostra el gran pes d'aquest transport públic dins la vida dels barcelonins.
Tanmateix, per entendre la magnitud d'aquesta densa xarxa subterrània que avui connecta barris i ciutats metropolitanes, resulta imprescindible viatjar en el temps i tornar als orígens on va començar la història del suburbà català
Estació del metro Barcelona / Wikimedia
Llunys de la imatge d'un únic punt de partida, la història recorda que van ser quatre les estacions pioneres que van obrir simultàniament les seves portes el desembre de 1924 integrant el projecte original del Gran Metropolità de Barcelona: Lesseps —ubicada al districte de Gràcia i vinculada històricament a zones d'alt nivell adquisitiu—, Diagonal, Aragó (actualment rebatejada com Passeig de Gràcia) i l'emblemàtica Plaça Catalunya.
La joia arquitectònica de Plaça Catalunya
De totes les parades fundacionals, l'estació de Catalunya destaca per haver estat concebuda des del primer moment com la gran porta d'entrada al centre de la ciutat dins del projecte tècnic dissenyat pels enginyers Müller i Zaragoza.
Situada a la part baixa de la plaça i alineada sota l'eix estratègic de la Rambla amb el Passeig de Gràcia, la instal·lació cridava l'atenció per les seves dimensions: comptava amb andanes de 75 metres de longitud —una autèntica excepció per a l'època— i una espectacular volta de 14 metres de llum situada a tot just set metres de la superfície.
L'estètica original de la parada responia al cuidat disseny ornamental de l'època, amb revestiments ceràmics decorats amb motius vegetals, paviments d'elegant rajola hexagonal i un gran vestíbul il·luminat de forma natural a través de quatre lluernaris.
En els seus primers anys de funcionament, l'estació disposava de tres accessos principals, tot i que la profunda remodelació urbanística de la plaça el 1926 va obligar a suprimir l'entrada inicial i a reorganitzar el flux de viatgers cap a les andanes, traslladant fins i tot les taquilles de venda de bitllets al nivell subterrani per agilitzar els accessos.
Convoi del metro Barcelona / TMB
Un gran intercanviador
Al llarg de la dècada de 1920 i principis dels anys 30, l'estació va continuar transformant-se per absorbir l'imparable volum de passatgers.
L'any 1929 es van inaugurar accessos compartits amb el Ferrocarril de Sarrià que es van integrar estèticament amb l'arquitectura exterior de la plaça, flanquejats per cèlebres escultures dedicades al "Treball" i la "Sàvia".
Posteriorment, a l'octubre de 1932, es va habilitar el primer corredor subterrani d'enllaç amb el Metropolità Transversal, fet que va permetre garantir el creuament subterrani gratuït entre tots els accessos tal com exigien les normatives municipals de l'època.
Un convoi del metro de Barcelona Barcelona
Avui dia, l'estació de Plaça Catalunya s'ha convertit en un intercanviador multimodal gegant i de vital importància estratègica.
Per les seves passadissos i andanes passen diàriament milers de persones que connecten amb dues línies de metro (L1 i L3), quatre línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i fins a cinc línies de Rodalies de RENFE, superant àmpliament la barrera dels 29 milions de validacions anuals.
