Joan Manuel Serrat és un dels cantants espanyols més reconeguts. El català va néixer al barri del Poble-sec de Barcelona, a la falda de la muntanya de Montjuïc.
Actualment, té el seu refugi al barri de Vallcarca, a Barcelona, una zona que li resulta especialment significativa per la seva història i la seva proximitat amb el Parc Güell. Es tracta d’un habitatge unifamiliar amb un petit jardí, ubicat en una zona elevada que li permet gaudir de vistes sobre la ciutat.
Vallcarca ha experimentat una important transformació urbanística els darrers anys, tot i que conserva una identitat pròpia molt arrelada.
Als seus carrers conviuen veïns de tota la vida, artistes i nous residents, una barreja que connecta especialment amb la personalitat de Serrat: vinculada a la cultura i al barri, però sempre allunyada de l’exhibicionisme.
Així és Vallcarca
Vallcarca és un barri amagat entre dues turons, el del Putxet i el del Coll, i que s’estén seguint el curs del torrent que li dóna nom. Els seus nuclis primigenis van ser l’Hostal de la Farigola, Can Falcó, Can Mas i Can Gomis.
Als seus inicis, Vallcarca formava part d’Horta. Era un barri d’estiuejants i de gent amb interessos diferents que vivia a la vall. Els estiuejants volien tranquil·litat i la gent de la vall, millors comunicacions.
Finalment, es va construir un viaducte que salvava la vall (el pont de Vallcarca) i es va urbanitzar el torrent. Seguint el seu curs, es va obrir al trànsit l’avinguda de l’Hospital Militar, cosa que va suposar la fi de l’aïllament.
A la part alta del barri, sobre el passeig de la Vall d’Hebron i al peu de Collserola, es troba el veïnat dels Penitents. Va sorgir el 1902, quan es va dur a terme una primera urbanització en terrenys de la gran casa senyorial de Can Gomis.
Amb el temps, l’entorn es va convertir en un petit barri residencial, més tard dividit per la ronda de Dalt. La part més gran, sobre la ronda, ha vist créixer noves edificacions al voltant de el carrer de Collserola.
La Casa Marsans
Una de les joies més destacades del districte de Gràcia és la Casa Marsans, ubicada concretament al passeig de la Mare de Déu del Coll. Segons recull l’Ajuntament de Barcelona, aquest palauet va ser el primer alberg juvenil de Catalunya.
Es tracta d’un palauet nascut de la passió per viatjar de Josepa Marsans i Peix, filla de banquers i propietària de la primera agència de viatges de tot Espanya. Darrere de la façana classicista fidel al gust burgès de 1907, Juli Marial i Tey va concebre una barreja modernista i neoàrab que actualment és Patrimoni Cultural Europeu.