Aquest va ser l'emperador romà que va fundar Barcelona fa més de 2.000 anys: el nom original de la ciutat
De l'època romana en queden alguns vestigis a la ciutat, com dos conjunts termals públics a la porta de Mar i un altre a la plaça de Sant Miquel
Altres curiositats: El cementiri romà del centre de Barcelona que molt pocs coneixen: del segle I dC i a l'aire lliure
Barcelona té més de 2.000 anys d'història i els seus orígens estan estretament lligats a l'Imperi romà. Molt abans de convertir-se en la gran ciutat mediterrània que coneixem avui, al cor del barri Gòtic actual s'aixecava una petita colònia romana coneguda com Barcino.
Però qui va estar darrere de la seva fundació? La resposta apunta a un dels emperadors més poderosos de Roma i permet descobrir com va néixer la ciutat, per què va rebre aquest nom i quines petjades d'aquell passat romà encara es poden trobar a Barcelona.
Al cor del Gòtic
Barcelona, com a ciutat romana, es va fundar a finals del segle I aC, aproximadament entre el 15 i el 10 aC, durant el govern de l'emperador Octavi August. La colònia va rebre el nom de Barcino --oficialment Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino-- i es va establir al mont Tàber, un paratge situat al costat del port natural del Rubricatum Flumen, l'actual riu Llobregat i que avui ocupa el barri Gòtic.
August va erigir la ciutat com a recompensa per als seus veterans centurions després de les Guerres Càntabres.
El barri Gòtic de Barcelona en una imatge d'arxiu
Auge de Barcelona al s. IV
Al segle IV Barcelona va assolir un període de gran rellevància, superant fins i tot Tarraco (Tarragona), la capital de la regió, gràcies principalment a la seva imponent muralla que la defensava d'invasions.
Amb la caiguda de l'Imperi Romà i l'arribada dels visigots, la ciutat va començar a evolucionar cap al que avui coneixem com Barcelona.
La plaça Sant Jaume com a punt de reunió
El fòrum era una de les zones més importants de les ciutats romanes, ja que era el punt de reunió de les institucions de govern, les religioses i el mercat. A Barcino se situava a l'actual plaça de Sant Jaume.
La ciutat va assolir el seu màxim desenvolupament a l'època de l'emperador hispà Trajà (anys 98-117). El lloc d'esbarjo públic i eix central de la vida romana de Barcino comptava amb un temple (carrer Paradís), però els arqueòlegs no han trobat la cúria, ni el mercat, ni la basílica. Sospechen que estan soterrats sota la plaça, on mai s'ha excavat.
Restes arqueològiques
D'aquella època en queden alguns vestigis a Barcelona, com conjunts termals públics, dos a la porta de Mar i un altre a la plaça de Sant Miquel. Tanmateix, encara no s'ha localitzat cap edifici d'espectacles, com circ, teatre o amfiteatre. Tot i que alguns historiadors situen l'antic amfiteatre on ara s'aixeca Santa Maria del Mar.
La plaça del Rei pot ser el punt de partida de la Barcino romana. El circuit arqueològic passa per un ‘barri industrial’ amb tallers del segle II que es poden visitar. També hi ha el barri cristià, on es localitzava el Grup Episcopal, un dels millor conservats de tota la península Ibèrica, format per un baptisteri (segle IV), l'aula episcopal (segle V), el palau episcopal del segle VI i una església en planta de creu envoltada d'un cementiri.
Barcelona pot presumir de comptar amb importants restes arqueològiques de l'antiga muralla romana, les columnes del seu temple, termes, aqüeductes i fins i tot un sector de la trama urbana que es pot visitar a la part subterrània del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.
Obres de restauració a la basílica de Santa Maria del Mar Barcelona
Temple consagrat a August
Del fundador de Barcino en perduren en forma de restes diverses columnes corínties del que era antigament el ciclopi temple consagrat a August. Construït a principis del segle I de la nostra era, feia ni més ni menys que 35 metres de llarg i gairebé 18 d'ample. Les cerimònies en honor a l'emperador es realitzaven a l'exterior del temple, al mateix fòrum.
Les columnes del Temple d'August a Barcelona en una imatge d'arxiu
