La Generalitat sondeja el sector privat per impulsar la seva pròxima generació de satèl·lits d'observació de la Terra
L'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), amb seu a Castelldefels, busca el suport de la indústria aeroespacial per definir el futur de les seves missions satel·litals i potenciar l'ecosistema tecnològic local
Més: Viladecans afronta una segona oportunitat per convertir-se en l'epicentre aeroespacial de Catalunya
Notícies relacionades
La Generalitat de Catalunya vol impulsar la indústria aeroespacial catalana.
L'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ubicat a Castelldefels, ha dut a terme una consulta preliminar de mercat entre les empreses privades especialitzades --com Open Cosmos-- per testar la capacitat tecnològica de les mercantils del sector aeroespacial de cara a les futures missions satel·litals d'observació de la Terra.
Aquesta prospecció de l'ecosistema comercial suposa el primer pas per executar el full de ruta de l'executiu català, que preveu desplegar un total de vuit missions satel·litals en els pròxims anys en el marc de l''Estratègia Catalunya Espai 2030', impulsada per la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d'Empresa i Treball.
El pla dona continuïtat a la iniciativa impulsada el 2020 per l'aleshores conseller de Junts Jordi Puigneró, que va dotar amb una inversió inicial de 18 milions d'euros el primer llançament de l'Enxaneta en la cursa per conquerir l'espai des del Govern autonòmic.
Un nanosatèl·lit de la Generalitat en una imatge d'arxiu
Aportació milionària
El pla estratègic busca consolidar el pes de Catalunya en la nova economia de l'espai i contribuir a la sobirania tecnològica europea.
Per finançar aquest salt, el Govern preveu mobilitzar fins a 150 milions d'euros de diners públics en els pròxims cinc anys mitjançant un fons gestionat per l'empresa pública Avançsa.
La iniciativa va començar amb una aportació inicial de 40 milions d'euros, amb l'objectiu d'atreure inversió privada mitjançant una fórmula de cofinançament on cada euro públic aspiri a multiplicar per dos el capital total invertit.
Per això, l'IEEC ha preguntat a empreses, centres de recerca i actors de l'ecosistema espacial interessats en el desenvolupament, integració, prova o explotació de satèl·lits i els seus subsistemes per desenvolupar les missions satel·litals d'observació de la Terra programades per l'executiu autonòmic en els pròxims cinc anys.
L'objectiu és recollir propostes tècniques, programàtiques i econòmiques sota dos enfocaments principals: d'una banda, les missions continuistes, enfocades a donar continuïtat i millorar les prestacions del rang espectral dels satèl·lits actuals; i, de l'altra, les missions d'increment de capacitats, dissenyades per introduir noves tècniques d'observació, tipus de sensors i casos d'ús al territori.
IEEC a Castelldefels
Un catalitzador per a la indústria local
L'objectiu de la Generalitat és utilitzar aquestes missions per capacitar i impulsar tot l'ecosistema espacial català.
El projecte pretén fomentar l'adopció de noves tecnologies i sensors, així com accelerar la creació de nous serveis comercials basats en l'anàlisi de dades.
Aquestes dades satel·litals serviran de suport estratègic en àmbits molt diversos: des de millorar la resiliència del territori davant el canvi climàtic, fins a optimitzar operacions en la indústria química, tèxtil o paperera, passant per aplicacions en el turisme i la mobilitat.
Per tal que el projecte resulti atractiu a les empreses del sector, l'IEEC planteja un model de negoci col·laboratiu. La Generalitat actuaria com a client principal i es quedaria amb la propietat intel·lectual de totes les dades recopilades sobre la regió de Catalunya.
A canvi, l'empresa proveïdora de la missió mantindria el dret a capturar i comercialitzar les dades obtingudes a la resta del món, permetent-li expandir les seves pròpies línies de negoci.
Llançament d'un dels nanosatèl·lits de la Generalitat
Prenent el relleu de 'Menut' i 'GENEO-02'
Aquesta futura generació de satèl·lits es construirà sobre els fonaments que ja està posant l'administració catalana.
L'any 2021, l'executiu de Pere Aragonès va llançar l'Enxaneta, el primer nanosatèl·lit enviat a l'espai per la Generalitat per provar la connectivitat de l'Internet de les Coses en zones sense cobertura. Després de completar amb èxit la seva vida útil, la nau es va desintegrar en reentrar a l'atmosfera el juliol de 2024.
El gener de 2023 es va tornar a llançar un altre nanosatèl·lit. El Menut --nom que va rebre-- va iniciar una missió operada per Open Cosmos que actualment proveeix imatges del territori mitjançant una càmera multiespectral.
El següent gran pas es farà a finals de 2026 amb el llançament previst de GENEO-02, la segona missió del programa, que actualment es troba en fase de qualificació per al vol.
GENEO-02 suposarà un salt important respecte al seu predecessor: estarà formada per un microsatèl·lit principal i almenys dos de secundaris, afegint càmeres d'infraroig d'ona curta i capacitat per donar cobertura a l'Internet de les Coses (IoT).
Aquesta missió reduirà el temps de pas sobre Catalunya a només 21 hores.
Presentació d'un dels nanosatèl·lits de la Generalitat
Seu del major esdeveniment espacial
En paral·lel, el Govern ha mogut fitxa per impulsar els grans esdeveniments del sector aeroespacial a Catalunya.
Juntament amb el Govern central, l'executiu de Salvador Illa, en col·laboració amb l'IEEC i l'Agència Espacial Espanyola (AEE), han impulsat la candidatura per acollir a Barcelona l'International Astronautical Congress (IAC), la trobada espacial més important del món.
La candidatura barcelonina, que es va presentar en públic a Ruanda en el marc de la Conferència Espacial Mundial de la IAF sobre el Canvi Climàtic (GLOC 2026), haurà de superar les propostes de Houston (EUA), Ginebra (Suïssa) i Masqat (Oman).
El guanyador es donarà a conèixer durant l'esdeveniment de 2026, que se celebrarà del 4 al 9 d'octubre a Antalya (Turquia).
