Barotrauma òtic: què passa a l'oïda quan canvia la pressió i com evitar-ne els efectes
Una sensació d'obstrucció, molèsties durant un vol o fins i tot dolor en bussejar. Són situacions més habituals del que semblen i, en molts casos, solen resoldre's sense complicacions
Notícies relacionades
El barotrauma òtic apareix quan existeix una diferència de pressió entre l'oïda mitjana i l'entorn que ens envolta. L'organisme compta amb mecanismes naturals per equilibrar aquests canvis, però no sempre funcionen amb la rapidesa necessària. Quan aquesta compensació falla, les estructures de l'oïda pateixen una tensió que pot traduir-se en molèsties, sensació de bloqueig i fins i tot dolor.
En condicions normals, la trompa d'Eustaqui s'obre de manera intermitent per igualar la pressió a ambdós costats del timpà. Gràcies a aquest sistema, la majoria de les variacions d'altitud passen desapercebudes. Tanmateix, quan el conducte no funciona correctament, l'oïda perd capacitat per adaptar-se als canvis de pressió.
“El problema apareix quan es genera una diferència de pressió que l'oïda no és capaç de compensar adequadament. Aquesta situació pot provocar des d'una simple sensació d'embussament fins a lesions de més importància a l'oïda mitjana”, explica el doctor Domingo Graterol Torres, especialista en Otorrinolaringologia a Hospital Universitari Dexeus, pertanyent a Grupo Quirónsalud.
Domingo Graterol Torres, especialista en Otorrinolaringologia a l'Hospital Universitari Dexeus
No és només un problema dels avions
Tot i que els viatges en avió són l'exemple més conegut, estan lluny de ser l'única situació en què pot aparèixer un barotrauma. Qualsevol activitat que impliqui canvis ràpids de pressió ambiental pot desencadenar símptomes.
El busseig, els ascensos o descensos ràpids a la muntanya, els ports de carretera amb grans desnivells i fins i tot alguns ascensors d'alta velocitat són escenaris en què l'oïda ha d'adaptar-se en poc temps a noves condicions de pressió.
“Moltes persones relacionen el barotrauma exclusivament amb els vols, però pot produir-se en qualsevol situació en què la pressió ambiental canviï de forma brusca i l'oïda no tingui temps suficient per adaptar-se”, assenyala l'especialista.
Per què algunes persones ho pateixen més que d'altres
No tothom experimenta els canvis de pressió de la mateixa manera. Algunes persones amb prou feines noten una lleu molèstia, mentre que d'altres desenvolupen dolor o sensació persistent d'oïda bloquejada. L'explicació sol trobar-se en el funcionament de la trompa d'Eustaqui.
Quan existeix un refredat, una al·lèrgia respiratòria, una sinusitis o una congestió nasal important, aquest conducte pot inflamar-se i dificultar el pas de l'aire necessari per equilibrar la pressió. Com a conseqüència, augmenta el risc de patir símptomes durant un vol, una immersió o qualsevol canvi brusc d'altitud.
“Els quadres de congestió nasal són un dels factors que més influeixen. Si la trompa d'Eustaqui no pot obrir-se correctament, la compensació de la pressió resulta molt més difícil”, afirma el doctor Graterol Torres.
A més, qui ha patit problemes previs d'oïda o presenta determinades alteracions anatòmiques pot tenir una major predisposició a desenvolupar aquest trastorn.
Els símptomes més freqüents
La sensació d'oïda tapada és un dels signes més característics del barotrauma. Moltes persones descriuen una pèrdua temporal d'audició, pressió interna o una sensació similar a la que s'experimenta en portar taps.
Depenent de la intensitat del quadre, també poden aparèixer dolor, brunzits, mareig o certa inestabilitat. Tot i que aquests símptomes poden recordar una otitis, existeixen diferències importants entre ambdós processos.
“Una de les pistes més clares és que el barotrauma sol aparèixer coincidint amb un canvi de pressió concret, com un vol o una immersió. En canvi, l'otitis acostuma a estar relacionada amb una infecció i pot anar acompanyada d'inflamació persistent o febre”, explica l'otorrino.
Maniobres senzilles per alleujar la pressió
Hi ha diverses mesures que ajuden que la trompa d'Eustaqui s'obri i faciliti l'equilibri de la pressió a l'oïda. Durant els vols, especialment durant l'aterratge, es recomana empassar saliva amb freqüència, bostezar o mastegar xiclet.
Són accions simples, però molt eficaces per a moltes persones. També es pot recórrer a la coneguda maniobra de Valsalva, que consisteix a intentar expulsar aire suaument amb el nas tapat i la boca tancada.
En els nens petits, beure aigua, utilitzar un biberó o xuclar un xumet durant els canvis d'altitud pot afavorir la deglució i facilitar la compensació de la pressió.
“L'important és ajudar l'oïda a realitzar aquest procés d'adaptació de manera progressiva i sense forçar excessivament les maniobres de compensació”, apunta el doctor Graterol Torres.
Quan convé acudir a l'especialista
La majoria dels casos de barotrauma lleu milloren de forma espontània un cop la pressió es normalitza. El més habitual és que els símptomes desapareguin en hores o en pocs dies sense necessitat de tractament específic.
Tanmateix, hi ha situacions en què és recomanable consultar amb un especialista. El dolor intens, una pèrdua d'audició que persisteix, els mareigs importants o els brunzits continus són senyals que no convé ignorar.
“Si les molèsties no milloren amb el pas dels dies o els episodis es repeteixen amb freqüència, és important fer una valoració especialitzada per descartar problemes que puguin afavorir-ne l'aparició”, recomana l'otorrinolaringòleg.
La prevenció, la millor aliada
Evitar exposar-se a canvis importants de pressió quan existeix una congestió nasal significativa és una de les mesures més eficaces per reduir el risc de patir un barotrauma. Tot i que sovint es passa per alt, viatjar o bussejar estant refredat augmenta considerablement les probabilitats de presentar símptomes.
Les persones amb al·lèrgies respiratòries també poden beneficiar-se d'un bon control de la malaltia, ja que mantenir les vies respiratòries netes afavoreix el correcte funcionament de la trompa d'Eustaqui.
Avançar-se sempre és millor
Durant els vols convé realitzar maniobres de compensació abans que apareguin les molèsties. En activitats com el busseig o la muntanya, la recomanació és fer ascensos i descensos de manera gradual, respectant sempre els temps d'adaptació.
“Davant de qualsevol dificultat repetida per equilibrar la pressió, val la pena consultar. Identificar els factors predisponents a temps permet prevenir complicacions i gaudir d'aquestes activitats amb més seguretat”, conclou el doctor Domingo Graterol Torres.
