La trajectòria d’Alfredo reflecteix l’evolució de tota una generació de professionals que van forjar el seu coneixement a través de la pràctica directa. Va començar el seu camí en l’electricitat als 14 anys, ajudant un veí en les seves "chapucinas", abans d’incorporar-se formalment a una empresa el 1978, on va romandre durant 35 anys.
Durant la seva carrera, va viure la transició de materials avui obsolets, com el "tub Berman", fins a especialitzar-se en sistemes d’avantguarda en la seva època, com el fil radiant pel sostre o els acumuladors de calor.
El salari d’un electricista
Pel que fa a la remuneració, l’Alfredo recorda que en jubilar-se l’any 2016, els oficials percebien un salari de “1.400 euros” i ara, molts estan per sota.
Tot i així, el mateix electricista emfatitza que, independentment de la xifra exacta, era un "sou baix per ser oficial" de la seva categoria i anys d’experiència, cosa que evidencia una pèrdua de poder adquisitiu davant la responsabilitat que ostentava.
Aquesta situació s’agreuja en comparar-la amb el panorama actual, on el Salari Mínim Interprofessional (SMI) s’ha convertit en l’estàndard per a molts nous treballadors. Segons l’Alfredo, molts treballen per "1.100 o 1.280" euros.
Això provoca que la retribució d’un professional amb dècades d’experiència, com la que tenia l’Alfredo el 2016, sigui avui pràcticament equivalent al salari d’entrada d’un ajudant, eliminant l’incentiu econòmic per la veterania.
Bretxa salarial entre rangs
Un dels canvis més dràstics assenyalats és la reducció de la bretxa salarial entre rangs. Antigament, un oficial de primera guanyava el doble o fins i tot més que un ajudant que acabava de començar.
Tanmateix, avui dia aquesta diferència en nòmina s’ha estret fins a tot just els "100 o 150 €", cosa que representa un marge de només el 20%. Això genera un desequilibri on els oficials assumeixen tota la responsabilitat tècnica per una compensació molt similar a la d’un peó.
Actualment, tot i que es defensa la base de l’estudi, el sector s’enfronta a una manca d’oficials i de relleu generacional, ja que l’escassa diferència salarial i l’exigència de l’ofici dificulten que els joves se sentin atrets per una carrera de llarg recorregut en la construcció.